Visita al embassament de Benagéber – 24 de novembre

El diumenge 24 de novembre hem realitzat la primera visita guiada a l’embassament de Benagéber, dins del projecte «Queda Inaugurado este Pantano»: treballs forçats. Una activitat que ha comptat amb el patrocini de l’àrea de memòria democràtica de la Diputació de València.
Eixirem des de València un autobus i diversos cotxes. Ens trobarem unes 75 persones en l’embassament, enmig de La Serrania. Un paratge que impressiona, les muntanyes i les pedres tallades de l’enorme presa. Una làmina d’aigua que es va engolir a l’antic poble de Benagéber. Unes formes arquitetónicas que no poden ocultar el seu passat.
Des de 1941 a 1944 va haver-hi més de de 600 presos republicans treballant en les obres, en jornades eternes, treball de pic i pala.

Andrea Moreno, arqueòloga i Juan Miñana qui de xiquet va créixer en el poblat del pantà, sent el fill del practicant, van explicar els origenes republicans de l’embassament i les fases fonamentals de la seua construcció.

Segona parada al costat de les cases dels obrers, l’antiga cantina, una de les casernes de la guàrdia civil. Dades i anècdotes. Com van viure els treballadors «lliures», la vigilància constant… L’alberg de solters, un singular edifici en ruïnes.

Tercera parada, després d’un xicotet passeig, en Les Colònies. Allí encara estan els barracons on van viure amuntegats els presos. Hui són cases de vacances.
I Andrea i Juan van explicar com va poder ser aquell temps i aquella experiència. I també van parlar de les fugues, de la resistència permanent. Dels treballs forçats, del sistema de «redenció de penes» que va implantar el franquisme.
De la presència en la zona, pocs anys després que marxaren els presos, dels maquis i de la repressió que van patir els guerrillers i els qui els van ajudar o va sospitar la guàrdia civil que els podiá haver ajudat.

Acabarem menjant en el bar de Benagéber.

Gràcies a Andrea Moreno i Juan Miñana. Gràcies a la colla excursionista de Ca Revolta, a totes i tots per compartir aquesta jornada. Al gener convocarem una altra visita


El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros

Fotografies de El Seco, Amparo, Javier, Maria José

Jornada de Memoria en Elda, Petrer y Monòver por los fusilados el 16 de noviembre de 1939

El sábado 16 de noviembre, Acción Ciudadana contra la Impunidad del
Franquismo (ACIF-CEAQUA) y familiares de fusilados en Elda, Petrer y
Monover el 16 de noviembre de 1939, han organizado actos de homenaje
en los tres cementerios en memoria de las victimas de la dictadura en
nuestro territorio. Cuentan con el apoyo de las Concejalías de Memoria
Democrática de los tres gobiernos municipales,
El 16 de noviembre de 1939, un pelotón de fusilamiento acabó con la vida
de diecisiete personas en Elda, Petrer y Monòver. En Elda fue fusilada
María Belló Pérez, de 26 años, militante libertaria y madre de un niño de
15 meses, Manuel Gómez López, zapatero, sindicalista miembro de la
CNT y Elías Ibáñez Morcillo, presidente del Sindicato Único de la Piel
vinculado a la CNT. En Petrer fue fusilado su alcalde republicano,
Rosendo García. En Monòver los fusilados fueron trece; seis vecinos de
Elda, dos de Pinoso y cinco de Monòver, entre ellos el alcalde socialista,
Vicente Barberá Tordera.
Los consejos de guerra sumarísimos que los sentenciaron a muerte
vulneraron las más elementales exigencias del derecho a la Justicia. Los
fusilamientos se sucedieron en otras fechas, pero aquella jornada fue la
que más victimas vieron segada sus vidas en las tapias de los tres
cementerios. Por ello, los promotores proponen a los gobiernos
municipales de Elda, de Petrer y de Monòver que asuman el 16 de
noviembre como jornada oficial de memoria democrática en los tres
municipios.
En Elda será colocada una placa en memoria de las victimas de la
dictadura franquista junto a los nombres de las tres personas ejecutadas.
En Monòver y Petrer se colocarán flores en los monumentos o lápidas que
recuerdan a las víctimas. Un autobús fletado por los tres ayuntamientos
trasladará a los asistentes por los tres cementerios.
En los homenajes intervendrán familiares e historiadores junto a los
representantes municipales. Conforme expresan los familiares en el escrito
presentado el pasado dia 4 en el ayuntamiento de Elda “María, Manuel y
Elías pueden perder su vida por segunda vez de caer en el olvido. Tienen
derecho a que se conozca la verdad, a una reparación personal y a un justo
restablecimiento de su dignidad. Es un deber de la sociedad y de los
poderes públicos, llamados también a realizar acciones indispensables para
fortalecer la democracia, la verdad histórica, y evitar la repetición de
episodios tan trágicos y abominables de nuestra historia”.
En el escrito firmado por más de 30 familiares se pide al ayuntamiento se
solicite al Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática una
resolución expresa de reconocimiento y reparación, declarando nulos los
juicios y las sentencias de muerte a sus familiares.
Los actos de homenaje tendrán lugar a las 10,30 horas en el cementerio
de Monòver, en el cementerio de Petrer a las 11’30h y en el cementerio de
Santa Bárbara de Elda a las 12’15h. En Elda por primera vez tras 85 años
se recordará a las victimas de la dictadura con la colocación de una placa
en recuerdo de los cerca de un millar de eldenses represaliados y la
memoria de las tres personas fusiladas.

Rueda de prensa con Fernando Portillo, concejal de MD de Petrer, Julia Tortosa concejala de MD de Monòver, Paqui Ibáñez nieta de Elías Ibáñez, fusilados el 16N en Elda, Manuel de Juan de ACIF y María Gisbert concejala de Memoria Democrática de Elda.