El divendres 25 en Ca Revolta, vam celebrar el 51 aniversari dels últims afusellaments del franquisme: a l’alba del 27/9/75 eren assassinats en Hoyo de Mazanares, Barcelona i Bilbao José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, militants del FRAP i Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui militants d’ETA.
Els seus consells de guerra, 50 anys després, han sigut declarats il·legals, les seues condemnes nul·les en aplicació de la Llei de Memòria democràtica de 2022. No els retorna a la vida però confirma la nostra memòria.
Vam presentar el llibre de la Plataforma Al Alba 27 de septiembre de 1975. La presentació va ser moderada per Lucila Aragó.
Vam comptar amb Alfons Cervera, aportant la seua mirada crítica, animant-nos a dir les coses pel seu nom, reforçant els valors de la memòria democràtica i antifeixista.
Ángela Jareño va llegir alguns fragments del llibre i van intervindre:
Fernando Sierra condemnat a 20 anys de presó en el mateix consells de guerra que Xose Humberto. Ens va recordar contra qui lluitàvem i que queda encara en la nostra societat de tot allò: impunitat i herències ideològiques i materials pastades amb repressió i por durant 40 anys de dictadura
Carmen Pérez, Pep Pacheco, Vicente Carrión van compartir com van viure aquells assassinats i l’ona repressiva . Sergio Manzanera, llavors jugador en el Racing club de futbol narrà com junt al seu company Aitor Aguirre van decidir eixir al camp de futbol el 28 de setembre del 75 amb uns cordons negres nuats, braçalets, en protesta per les condemnes a mort, es van jugar molt en aquell gest que emociona i agraïm sempre. L’activista María del grup Conxa Pérez va aportar la veu d’una dona de 30 anys recordant uns fets que no va viure però amb els quals ha construït la seua cultura antifeixista.
Acabarem amb una meravellosa actuació del grup Buenaventura folk a la contra, cantàrem amb ells antics himnes de lluita, ens emocionàrem amb el gall roig i els maquis, amb les milicianes, amb la batalla de l’Ebre, també amb les seues pròpies cançons. Un tancament barrejat de nostàlgia i optimisme.
La lluita contínua, els ritmes de l’acordió, l’ukelele i la guitarra i les veus de Buenaventura ens acompanyen
Seguim….
