En el 51 aniversari: 27/9/1975 els últims afussellaments del franquisme

El divendres 25 en Ca Revolta, vam celebrar el 51 aniversari dels últims afusellaments del franquisme: a l’alba del 27/9/75 eren assassinats en Hoyo de Mazanares, Barcelona i Bilbao José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, militants del FRAP i Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui militants d’ETA.
Els seus consells de guerra, 50 anys després, han sigut declarats il·legals, les seues condemnes nul·les en aplicació de la Llei de Memòria democràtica de 2022. No els retorna a la vida però confirma la nostra memòria.
Vam presentar el llibre de la Plataforma Al Alba 27 de septiembre de 1975. La presentació va ser moderada per Lucila Aragó.
Vam comptar amb Alfons Cervera, aportant la seua mirada crítica, animant-nos a dir les coses pel seu nom, reforçant els valors de la memòria democràtica i antifeixista.
Ángela Jareño va llegir alguns fragments del llibre i van intervindre:
Fernando Sierra condemnat a 20 anys de presó en el mateix consells de guerra que Xose Humberto. Ens va recordar contra qui lluitàvem i que queda encara en la nostra societat de tot allò: impunitat i herències ideològiques i materials pastades amb repressió i por durant 40 anys de dictadura
Carmen Pérez, Pep Pacheco, Vicente Carrión van compartir com van viure aquells assassinats i l’ona repressiva . Sergio Manzanera, llavors jugador en el Racing club de futbol narrà com junt al seu company Aitor Aguirre van decidir eixir al camp de futbol el 28 de setembre del 75 amb uns cordons negres nuats, braçalets, en protesta per les condemnes a mort, es van jugar molt en aquell gest que emociona i agraïm sempre. L’activista María del grup Conxa Pérez va aportar la veu d’una dona de 30 anys recordant uns fets que no va viure però amb els quals ha construït la seua cultura antifeixista.
Acabarem amb una meravellosa actuació del grup Buenaventura folk a la contra, cantàrem amb ells antics himnes de lluita, ens emocionàrem amb el gall roig i els maquis, amb les milicianes, amb la batalla de l’Ebre, també amb les seues pròpies cançons. Un tancament barrejat de nostàlgia i optimisme.
La lluita contínua, els ritmes de l’acordió, l’ukelele i la guitarra i les veus de Buenaventura ens acompanyen

Seguim….

51 aniversari – 27 de setembre de 1975 els últims afusellaments del franquisme

Conversa sobre els últims afusellaments del franquisme i presentació del llibre de la Plataforma oberta «Al Alba»

«27 de setembre 1975, la generositat de la resistència»

Amb Alfons Cervera, escriptor, i Fernando Sierra, jutjat en els consells de guerra de 1975.

🗣️ Testimonis de Carmen Pérez, Pep Pacheco, Rafa Juárez i Vicente Carrión.

Presentarà Lucila Aragó

🎶 Actuació musical del grup Buenaventura.

📅 Divendres 25 de setembre · 19 h
📍 Ca Revolta · Carrer de Santa Teresa 10, València

Vos esperem!

50 historias de juicios por la dictadura en Argentina

El 14 de julio nos encontramos con Eugenia Otero, Fernando Tebele y Luis Angió miembros de la Retaguardia, un medio de comunicación argentino que está retransmitiendo los juicios por crímenes de lesa humanidad cometidos durante la dictadura de Videla. JUICIOS QUE AUN CONTINÚAN.

Realizan una labor extraordinaria, por su intensidad y por su necesidad, que no se olvide, que las nuevas generaciones sigan de cerca las secuelas del horror de los crímenes de lesa humanidad. Con motivo del 50 aniversario del golpe militar publicaron los libros que ha venido a presentar a Valencia, en su periplo por distintos territorios del estado. Una recopilación de esos juicios. 50 historias tremendas, reflejo de la sistematicidad de la represión de su impacto y su extensión.
Para completar la información hemos contado con dos compañeros que fueron testigos en los juicios argentinos: Fernando Reati estuvo más de cinco años encarcelado y Susana Burgos secuestrada y prisionera durante dos años en la ESMA, terrible y tristemente conocido campo de detención y tortura bonaerense. Ambos testimoniaron en distintos juicios contra torturadores y militares.

Hoy sus testimonios, recordando aquellos juicios, emocionan, indignan, entristecen. Fueron valientes al testimoniar y antes lo habían sido al ser militantes y al comprometerse con las libertades y la democracia. Ahora lo siguen siendo al poner sus cuerpos, su experiencia como estandartes contra la impunidad.
El trabajo de los compañeros de La Resistencia persigue precisamente lo que pudimos vivir en Ca Revolta, saber de primera mano lo que pasó, para que no vuelva NUNCA MAS a ocurrir.
Como señaló nuestra compañera Lucila Aragó, que presentaba el encuentro, «desde nuestra labor para reivindicar la memoria y la justicia y quebrar la impunidad del franquismo, la experiencia de los juicios en Argentina contra los crímenes de lesa humanidad es un referente, un faro».

MEMORIA Y JUSTICIA

En el canal de youtube de La Retaguardia podéis seguir todo el acto:

Conferència de Laia Gallego. Arqueologia dels invisibles

Ahir vam escoltar en la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset a l’arqueòloga Laia Gallego Vila, és professora en la Universitat de Barcelona. Malgrat la seua joventut té un extens i ben aprofitat currículum, com vam poder comprovar a través de la presentació d’Andrea Moreno.


Laia Gallego va presentar la seua investigació sobre les barraques al Coll de Pradell. Fins a arribar a eixes construccions marginals, però de gran presència i importància com vam poder aprendre, Laia va desenrotllar una excel·lent explicació sobre l’impacte del procés d’industrialització a la comarca del Berguedà. Sobre el territori i els seus habitants. Una industrialització que en este cas va arribar a través de l’explotació del carbó.
Ens va transportar als canvis produïts en el paisatge, a entendre tot el simbolisme adherit al mode de construir els poblats miners, la presència omnipresent de la casa del patró i propietari, Jose Enrique d’Olano i Loyzaga que acabaria sent comte (el comte de Fígols). L’estructura piramidal, tot el territori controlat des de l’altura del gran casalot seguit de prop en presència per la caserna de la guàrdia civil. Els poblats i barracons, el model de família imposat a través d’ells. I en els màrgens uns infrahabitatges on van viure en penoses condiciones desenes de treballadors que no “cabien” en els espais normatius.
Unes barraques en les quals, a través de la prospecció, l’estudi de les troballes i les fonts orals Laia Gallego ha reconstruït com van viure els treballadors mes exclosos, invisibilitzats en els grans relats que descriuen els processos d’industrialització. Molts van arribar a esta comarca prepirinenca en els anys de la cruel postguerra buscant un lloc en el qual viure o treballar, expulsats de les seues poblacions pels colpistes vencedors, potser buscant un espai pròxim a la frontera.
Recomanem seguir de prop els treballs i la investigació de Laia Gallego Vila.

Ací teniu l’enllaç a la conferència: