NOVA VISITA A BENAGÉBER DINS DEL CICLE “PAISATGES DE RESISTÈNCIA. LA MEMÒRIA DEL MAQUIS A LA SERRANIA».

Malgrat les adverses previsions meteorològiques, el passat 7 de març vam dur a terme la visita guiada a Benagéber tal com la teniem programada.

Amb fred i pluja, vam fer la primera parada de la ruta a l’entrada del llogaret de Nieva, molt a prop del poble de Benagéber. Era l’indret idoni per parlar sobre la resistència guerrillera en la comarca, ja que allà es troba el solar de Casa Paquita, coneguda per ser un punt de suport del maquis i que, a més, va estar involucrada en els tràgics successos que van acabar amb 8 assassinats per part de la guàrdia civil, soterrats en una fossa comú. Els coneguts com “los 8 de Benagéber”. En eixe paradigmàtic paratge i amb la vista panoràmica de Nieva i Benagéber, Joan Salazar i Elena Trabajo ens van explicar característiques i funcionament de l’AGLA en la comarca i, sobre tot, cóm sobrevivien els guerrilers gràcies a la col.laboració dels pagesos de la zona i d’alguns obrers del pantà.

A continuació, arrecerats de la pluja en el lloc exacte on el dictador Franco va inaugurar l’embassament en 1.952, el nostre company Andreu Domingo ens va parlar del context històric en què es van produir els treballs forçats dels presos polítics i les dures i repressives condicions en què van viure i treballar construint la presa.

Després de fer una ullada a les casamates del pantà, ja haviem fet gana i voliem entrar en calor. La calefacció i l’envidriat del menjador del centre de vacances ens va donar l’oportunitat de dinar una saborosa paella gaudint d’unes vistes privilegiades del pantà. En acabar, i aprofitant que la pluja ens va donar una treva, Joan ens va conduir a l’indret dels barracons on va ser allotjat el destacamenrt penitenciari.

Una visita molt interessant, que va aportar sobre les anteriors la perspectiva de la resistència guerrillera antifranquista en la comarca. Gràcies a totes les persones que ens van acompanyar, mostrant interès per uns fets històrics que necessiten ser coneguts, reconeguts i reivindicats com a memòria democràtica.

Aquesta actividad ha estat patrocinada per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València.

7 de març. Visita guiada a l’embassament de Benagéber i paisatges de la guerrilla

El proper 7 de març tenim programada visita guiada a Benagéber.
A més de recórrer la presa, en la construcció de la qual van participar al voltant de nou-cents presos republicans, i les instal·lacions del poblat creat per a allotjar als treballadors en les obres de l’embassament de Benageber, en aquesta ocasió descobrirem on van viure persones acusades d’ajudar als guerrillers, enllaços, homes i dones que van contribuir a la resistència.

Visita guiada per l’arqueòloga Andrea Moreno.

Visita i bus gratuïts. Patrocinada per l’Àrea de Memòria de la Diputació de València

Per a mes informació ✉️ justicia.reparacio@gmail.com

Arqueología guerrillera o arqueología de la guerrilla. Xurxo Ayan

El 12 de febrer a la sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València escoltàrem la magnífica conferència de Xurxo Ayan.

Hauríem estat més hores escoltant-ho. Portant-nos des de la història de determinats objectes (un ganivet, unes botes, el mosquetó…) a la complexa història de les persones que es van relacionar amb ells, i a través seu fins al món de la guerrilla antifeixista a Galícia, els enllaços, les dones que van alimentar i van acollir maquis, els delators, els perpetradors, la repressió amb la qual va ser perseguida.

Va parlar sobre la complexitat social per a abordar aquest passat recent. I de tantes coses més que ja estem desitjant poder escoltar-ho de nou.

Aquesta conferència forma part del cicle desenvolupat en el projecte Paisatges de Resistència. El maquis en La Serranía, finançat per l’Àrea de Memòria de la Diputació de València, en el qual col·labora també el Departament d’Arqueologia de la Facultat.

En el seu nom Agustin Diez va obrir l’acte. Andrea Moreno va presentar el projecte i al ponent.

Gràcies!!!

50 años sin Teófilo del Valle Pérez

En ocasiones una sola persona es un símbolo de toda una sociedad. Teófilo del Valle lo fue de una gran mayoría social, aquella que hace ahora 50 años aspiraba a la libertad tras una larga y cruel dictadura franquista.

Recordar hoy a Teófilo es recordar una etapa ejemplar de nuestra historia democrática en la que mucha gente trabajadora luchó por las libertades y por un país mejor. Homenajear la figura de aquel joven es hacerlo a quienes se levantaron para conseguir sus derechos laborales y ciudadanos. Pagaron por ello un alto coste en represión, cárcel y vidas segadas como la de Teófilo.

Homenajes como éste muestran los deseos de vivir en una sociedad libre y democrática, que respete los derechos civiles, con servicios públicos suficientes, acceso al trabajo, una vivienda digna, una sanidad pública y una educación en condiciones.

Una sociedad libre, donde la verdad no pueda ser ocultada como se hizo con la muerte de Teófilo, sin esperar 45 años para conocer que seis disparos por la espalda de un miembro de la Policía Armada habían acabado con su vida. Una sociedad justa donde se juzgue y condene a quienes cometan crímenes de lesa humanidad, como fue la muerte de Teofilo del Valle, un asesinato impune. Una sociedad sin odios ni segregaciones por razón del color de la piel, del origen, del sexo, del género u orientación sexual de las personas.

Este homenaje recupera nuestra propia historia y la dignificación de los espacios urbanos que nos recuerdan quiénes somos y de dónde venimos, para construir un futuro también libre, digno y solidario. Un camino que nos exige manifestarnos y actuar socialmente: ni nos regalaron los derechos entonces ni nadie nos los va a regalar hoy.

Recuperemos la memoria de tantas y tantas luchas obreras y ciudadanas, que consiguieron acabar con la dictadura y abrir camino a las libertades, los derechos y la esperanza. Sin esa memoria histórica nuestras vidas están condenadas a repetir errores del pasado, aunque ese pasado se trate de edulcorar por la demagogia y por las amenazas a nuestra democracia, que tanto ha costado construir y que ahora está en peligro.

Por todo ello, las asociaciones y entidades convocantes de este homenaje invitamos a la ciudadanía a sumarse el día 22 de febrero en Elda a una MARCHA CIVICA que iniciará su recorrido a las 11,00 horas en la Plaza de Castelar y finalizará en la Plaza de Teófilo del Valle. En la plaza se realizará un acto con intervenciones artísticas y reivindicativas en referencia a Teofilo del Valle y a las luchas obreras y ciudadanas de aquellos años.

VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN PARA TEÓFILO DEL VALLE. TEÓFILO, NO TE OLVIDAMOS.

Elda y Petrer, 21 de enero de 2026.


Relación de entidades que se adhieren al manifiesto:

FAVE. FEDERACIÓN DE AAVV DE ELDA HOAC

PARROQUIA SAN FRANCISCO DE SALES DE ELDA JUVENTUD OBRERA CRISTIANA

AMNISTÍA INTERNACIONAL CONSEJO DE LA JUVENTUD DE ELDA

ATENEU CULTURAL REPUBLICA DE PETRER IRIS. ASOCIACIÓN LGTB+

CGT – MEMORIA LIBERTARIA CCOO-VINALOPÓ VEGA BAJA

UGT – MONTANYA VINALOPÓ VEGA BAJA ENTREPOBLES

COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PERLA MEMORIA DEMOCRATICA DEL PAÍS VALENCIA PLATAFORMA POR LA PAZ- ELDA- PETRER – MONÓVER

FORUM PERLA MEMORIA HISTÓRICA I DEMOCRATICA A CONCENTAINA

ASOCIACIÓN PARA LA RECUPERACION DE LA MEMORIA HISTÓRICA POR LOS CRÍMENES DEL FRANQUISMO-ARGENTINA

ASOCIACIÓN DE FAMILIARES DE LA FOSA115

ASOCIACIÓ MEMORIA HISTÓRICA EL MOLÍ DE QUART DE LES VALLS REPUBLICANOS DE ROCAFORT

ASSOCIACIÓ FOSSA 128 DE PATERNA ASSOCIACIÓ CULTURAL INSTITUT OBRER AMICS DE FUE

L’ASSOCIACIÓ REPUBLICANA DE LA SAFOR

ASOCIACIÓN FAMILIARES VÍCTIMAS DEL FRANQUISMO FOSA 95 PATERNA ARCHIVO GUERRA Y EXILIO AGE

GRUP PERLA RECERCA DE LA MEMORIA HISTÓRICA DE CASTELLÓ

COMISIÓN CÍVICA PARA LA RECUPERACIÓN DE LA MEMORIA HISTORICA DE ALICANTE LIBROS CON MEMORIA

PLATAFORMA 14 D’ABRIL DE PUt:;OL

Descargar el manifiesto unitario:

50 aniversario asesinato de Teófilo del Valle

Suspendida sin base legal la declaración de Martín Villa y Daniel Aroca por crímenes del franquismo en el Tribunal de Elda

El próximo 4 de febrero del presente año estaban citados a declarar, en calidad de investigados, ante el Tribunal de Instancia de Elda, Rodolfo Martín Villa y Daniel Aroca, en el marco de la causa penal abierta por el asesinato del joven Teófilo del Valle, ocurrido el 24 de febrero de 1976, en un contexto de crímenes contra la humanidad.Aunque las declaraciones estaban previstas para la fecha indicada anteriormente por la jueza Dña. Yolanda Julia Candela Quesada, la reciente incorporación al Juzgado del juez D. Francisco José Cabrera Montesinos ha motivado la suspensión de dichas declaraciones.

A instancias de la representación procesal de Martín Villa, y mediante Providencia, el magistrado ha acordado la suspensión de dichas declaraciones mientras se tramita el recurso de apelación interpuesto por el propio Martín Villa contra el auto de admisión a trámite de la querella criminal presentada por José Antonio del Valle, hermano de Teófilo del Valle.La Providencia dictada por el juez D. Francisco José Cabrera Montesinos con fecha 28 de enero del presente año resulta manifiestamente contraria a derecho, al atribuir efecto suspensivo a un recurso de apelación que, conforme a la normativa vigente, no lo tiene.

En aplicación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, la interposición de dicho recurso no puede ni debe suspender la tramitación de la causa y, en consecuencia, tampoco justificar la suspensión de las declaraciones que ya habían sido previamente señaladas por el Tribunal de Instancia.

Esta resolución judicial carece de una motivación jurídica suficiente, es infundada y contraria a derecho, y provoca, una vez más, una situación de absoluto desamparo para José Antonio, así como para el conjunto de las víctimas de graves violaciones de derechos humanos cometidas por quienes integraron los aparatos represivos de la dictadura franquista y que permanecieron inalterados durante la Transición.

Nos encontramos ante una decisión que incumple los estándares internacionales en materia de derechos humanos y que contribuye a apuntalar el modelo de impunidad que el Estado español ha venido sosteniendo frente a estos crímenes, en abierta contradicción con sus obligaciones internacionales en materia de verdad, justicia y reparación.

Ante esta grave situación, la Providencia que suspende las declaraciones será recurrida en reforma por José Antonio del Valle, hermano de Teófilo y querellante en esta causa.Recordamos que Teófilo del Valle fue asesinado por la policía armada cuando participaba en una movilización del sector del calzado el 24 de febrero de 1976. Estas movilizaciones eran muy frecuentes, por lo que se reprimían con toda la fuerza del aparato policial del régimen que aún seguía vivo en perfecta coordinación con el Ministerio de Relaciones Sindicales, cuyo titular por aquél entonces era el investigado Rodolfo Martín Villa. Teófilo del Valle es considerado la primera víctima de la Transición española. Por último, interpelamos:-

Al Tribunal de Instancia de Elda para que anule la Providencia dictada y señale una nueva fecha para la toma de declaración de Martín Villa y Daniel Aroca.

– A la Audiencia Provincial de Alicante para que ratifique la admisión a trámite de la querella y, en consecuencia, desestime el recurso de apelación interpuesto por Martín Villa.

– Al Gobierno y a los diferentes grupos parlamentarios de las Cortes Generales para que adopten todas las medidas legislativas precisas para revertir, de una vez por todas, el modelo de impunidad que impera en el Estado español y que sistemáticamente ha sido censurado por el Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas.

Elda 30 de enero

El próximo 5 de febrero se proyectará en la sede de CCOO de València el documental Las Tres muertes de Teófilo del Valle, participarán Manuel de Juan, director y Pere Beneyto en representación de CCOO PV

50 anys sense Teófilo

El 24 de febrer es compleixen 50 anys de l’assassinat de Teófilo del Valle. Un jove treballador que participava en les mobilitzacions del sector del calçat per millorar les seves condicions laborals i pel reconeixement dels drets sindicals. Havien transcorregut només 3  mesos des de la mort del dictador Franco. L’aparell del règim romania intacte.

La resposta política a les reclamacions va ser la repressió. La policia va disparar contra els manifestants a Elda el 22 de febrer de 1976, Teófilo va rebre 2 impactes de bala per l’esquena.  Setmanes després ho faria a Vitòria, amb el resultat, el 3 de març, de 5 treballadors morts i desenes de ferits.

El franquisme es resistia a abandonar l’ús de la violència i la repressió contra els opositors, així es va imposar des de 1936, així va continuar fins als seus últims dies incloent els anys de transició.
50 anys després recordem a Teófilo del  Valle, reivindiquem la seua memòria i a través seu la memòria de totes les persones que van arriscar les seves vides per aconseguir les llibertats i els drets democràtics.

També recordem que aquella transició no va ser pacífica, en ella les forces polítiques amb influència van optar per renunciar a obrir un període de justícia transicional en el qual investigar, enjudiciar i castigar als responsables dels crims franquistes, negant a les víctimes l’accés ple a la veritat i la reparació. D’aqueixa manera la democràcia es restaurava llastrada per la impunitat i la corrupció de la dictadura.

50 anys després la família de Teófilo del Valle vol restablir la veritat sobre el seu assassinat i vol exercir el seu dret a la tutela judicial,  reclama en els tribunals que s’esclarisca l’ocorregut. La querella que van presentar en el jutjat d’Elda segueix el seu curs. Estan cridats a declarar Martín Villa, ministre de relacions sindicals al febrer de 1976 i Aroca del Rei policia que va disparar contra Teófilo.

No oblidem per a no tornar enrere.
Veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició!!

Pròximes convocatòries:
4 de febrer, Jutjats d’Elda, concentració de suport a la investigació de l’assassinat de Teófilo, a les 13,00 hores en la Plaça de Dalt a Elda

5 de febrer, projecció en la seu de CCOO de València del documental Las tres muertes de Teófilo del Valle , amb el seu director Manuel de Juan, Raquel Vanyò professora de dret internacional UV i Pere Beneyto de CCOO PV. 17,30 Pl. Nàpols i Sicília, 5.

22 de febrer, marxa cívica a Elda en memòria de Teófilo i les persones que van lluitar per la democràcia. A les 11 hores Plaza de Castelar