El passat 21 d’abril vam presentar en el Col.legi Major Rector Peset la unitat didàctica Paisatges de Resistència. La memòria del maquis en la Serrania.

Lucila Aragó, que ha coordinat des de Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme (ACIF) este projecte, va introduir la conferència, realitzant un resum de les activitats desenrotllades des de 2024; primer amb la proposta Queda inaugurado este pantano. Treballs forçats a Benagéber, ara amb Paisatges de Resistència, la memòria del maqui en la Serrania. Una activitat investigadora i divulgativa intensa y molt interessant. Que ha sigut possible amb el patrocini de l ‘Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València, la coorganización amb el Col·legi Major Rector Peset i la col·laboració d’altres entitats com el Departament d’Arqueologia i l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, CELS, VIMEDE de Villar i Ca Revolta.

Juanvi Morales i María José Soriano, profesors d’Historia i autors dels materials didàctics van explicar l’esforç realitzat per a traslladar a l’estudiantat de l’ESO i de batxiller este període del franquisme. Un temps en el qual s’entrecreuen molts elements que marquen la política internacional i un territori en el qual es duu a terme una dura batalla, resistència i polítiques repressives d’extermini.

El franquisme el deixa clar en els seus documents interns: cal associar la resistència a “els bandolers”, eliminant qualsevol connotació política. Cal liquidar als seus membres, castigar a qualsevol que els ajude o siga sospitós de fer-ho.
A 80 anys d’aquells fets poques coses recorden en el terreny l’ocorregut. Masies abandonades. Silenci.

Esta unitat didàctica ajuda a fer memòria. Recupera noms. Fets. Els assenyala en el mapa. Ajuda a comprendre un temps.

També s’arrepleguen testimoniatges, fonts, bibliografia i propostes de recursos per a treballar a les aules, destaquen les activitats proposades que s’estructuren en tres bloc temàtics:

 «Una guerrilla de supervivència», aborda les dificultats de la vida guerrillera en els seus aspectes més quotidians: l’alimentació, el refugi, la por constant i les estratègies per sobreviure en un entorn hostil.

«Les xarxes d’enllaços i els punts de recolzament», analitza la transformació de la vida als masos i pobles de la Serrania, on els enllaços -homes i dones- i la població es van veure implicats en una dinàmica de guerra que alterà profundament la quotidianitat i les relacions socials.

I el tercer bloc, «Una repressió ferotge», presenta a l’alumnat els principals mecanismes de la repressió franquista: la militarització del territori, la violència exercida contra la població civil, així com les tortures i les desaparicions forçades.

Uns materials fets en molta cura i molt utils. Gràcies a l’equip que els ha preparat: Juan Salazar, Maria José Soriano, Juanvi Morales i Andrea Moreno.

Açi podeu seguir la presentació:

Malgrat les adverses previsions meteorològiques, el passat 7 de març vam dur a terme la visita guiada a Benagéber tal com la teniem programada.

Amb fred i pluja, vam fer la primera parada de la ruta a l’entrada del llogaret de Nieva, molt a prop del poble de Benagéber. Era l’indret idoni per parlar sobre la resistència guerrillera en la comarca, ja que allà es troba el solar de Casa Paquita, coneguda per ser un punt de suport del maquis i que, a més, va estar involucrada en els tràgics successos que van acabar amb 8 assassinats per part de la guàrdia civil, soterrats en una fossa comú. Els coneguts com “los 8 de Benagéber”. En eixe paradigmàtic paratge i amb la vista panoràmica de Nieva i Benagéber, Joan Salazar i Elena Trabajo ens van explicar característiques i funcionament de l’AGLA en la comarca i, sobre tot, cóm sobrevivien els guerrilers gràcies a la col.laboració dels pagesos de la zona i d’alguns obrers del pantà.

A continuació, arrecerats de la pluja en el lloc exacte on el dictador Franco va inaugurar l’embassament en 1.952, el nostre company Andreu Domingo ens va parlar del context històric en què es van produir els treballs forçats dels presos polítics i les dures i repressives condicions en què van viure i treballar construint la presa.

Després de fer una ullada a les casamates del pantà, ja haviem fet gana i voliem entrar en calor. La calefacció i l’envidriat del menjador del centre de vacances ens va donar l’oportunitat de dinar una saborosa paella gaudint d’unes vistes privilegiades del pantà. En acabar, i aprofitant que la pluja ens va donar una treva, Joan ens va conduir a l’indret dels barracons on va ser allotjat el destacamenrt penitenciari.

Una visita molt interessant, que va aportar sobre les anteriors la perspectiva de la resistència guerrillera antifranquista en la comarca. Gràcies a totes les persones que ens van acompanyar, mostrant interès per uns fets històrics que necessiten ser coneguts, reconeguts i reivindicats com a memòria democràtica.

Aquesta actividad ha estat patrocinada per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València.

El 12 de febrer a la sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València escoltàrem la magnífica conferència de Xurxo Ayan.

Hauríem estat més hores escoltant-ho. Portant-nos des de la història de determinats objectes (un ganivet, unes botes, el mosquetó…) a la complexa història de les persones que es van relacionar amb ells, i a través seu fins al món de la guerrilla antifeixista a Galícia, els enllaços, les dones que van alimentar i van acollir maquis, els delators, els perpetradors, la repressió amb la qual va ser perseguida.

Va parlar sobre la complexitat social per a abordar aquest passat recent. I de tantes coses més que ja estem desitjant poder escoltar-ho de nou.

Aquesta conferència forma part del cicle desenvolupat en el projecte Paisatges de Resistència. El maquis en La Serranía, finançat per l’Àrea de Memòria de la Diputació de València, en el qual col·labora també el Departament d’Arqueologia de la Facultat.

En el seu nom Agustin Diez va obrir l’acte. Andrea Moreno va presentar el projecte i al ponent.

Gràcies!!!