El passat 21 d’abril vam presentar en el Col.legi Major Rector Peset la unitat didàctica Paisatges de Resistència. La memòria del maquis en la Serrania.

Lucila Aragó, que ha coordinat des de Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme (ACIF) este projecte, va introduir la conferència, realitzant un resum de les activitats desenrotllades des de 2024; primer amb la proposta Queda inaugurado este pantano. Treballs forçats a Benagéber, ara amb Paisatges de Resistència, la memòria del maqui en la Serrania. Una activitat investigadora i divulgativa intensa y molt interessant. Que ha sigut possible amb el patrocini de l ‘Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València, la coorganización amb el Col·legi Major Rector Peset i la col·laboració d’altres entitats com el Departament d’Arqueologia i l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, CELS, VIMEDE de Villar i Ca Revolta.

Juanvi Morales i María José Soriano, profesors d’Historia i autors dels materials didàctics van explicar l’esforç realitzat per a traslladar a l’estudiantat de l’ESO i de batxiller este període del franquisme. Un temps en el qual s’entrecreuen molts elements que marquen la política internacional i un territori en el qual es duu a terme una dura batalla, resistència i polítiques repressives d’extermini.

El franquisme el deixa clar en els seus documents interns: cal associar la resistència a “els bandolers”, eliminant qualsevol connotació política. Cal liquidar als seus membres, castigar a qualsevol que els ajude o siga sospitós de fer-ho.
A 80 anys d’aquells fets poques coses recorden en el terreny l’ocorregut. Masies abandonades. Silenci.

Esta unitat didàctica ajuda a fer memòria. Recupera noms. Fets. Els assenyala en el mapa. Ajuda a comprendre un temps.

També s’arrepleguen testimoniatges, fonts, bibliografia i propostes de recursos per a treballar a les aules, destaquen les activitats proposades que s’estructuren en tres bloc temàtics:

 «Una guerrilla de supervivència», aborda les dificultats de la vida guerrillera en els seus aspectes més quotidians: l’alimentació, el refugi, la por constant i les estratègies per sobreviure en un entorn hostil.

«Les xarxes d’enllaços i els punts de recolzament», analitza la transformació de la vida als masos i pobles de la Serrania, on els enllaços -homes i dones- i la població es van veure implicats en una dinàmica de guerra que alterà profundament la quotidianitat i les relacions socials.

I el tercer bloc, «Una repressió ferotge», presenta a l’alumnat els principals mecanismes de la repressió franquista: la militarització del territori, la violència exercida contra la població civil, així com les tortures i les desaparicions forçades.

Uns materials fets en molta cura i molt utils. Gràcies a l’equip que els ha preparat: Juan Salazar, Maria José Soriano, Juanvi Morales i Andrea Moreno.

Açi podeu seguir la presentació: