Segona visita a l’embassament de Benagéber. Treballs forçats – 24 de gener

El 24 de gener hem tornat a l’embassament de Benagéber. En aquesta ocasió l’autobús noliejat gràcies al patrocini del Area de Memòria de la Diputació de València, que ha finançat aquest projecte que hem titulat Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagébe. A més ens acompanyaven altres 20 persones que van acudir amb els seus propis mitjans des de diferents localitats.

Aquest dissabte el temps era desapacible i fred. Una oportunitat que va aprofitar la guia de la visita, l’arqueòloga Andrea Moreno, per a posar-nos en situació: imaginar-nos en aqueix entorn, aïllat, en els anys 40 encara més, treballant en la construcció de la presa que ara mirem des de dalt, amb tot just un jersei de llana com tot abric. Mal menjant. Vigilades per guàrdies de presons i guàrdia civils.
Des de 1941 fins a 1944 en les obres del pantà va haver-hi un destacament de presos republicans treballant en aquell mateix espai. Treballs durs de pic i pala.

Unes obres que va inaugurar el president de la segona republica Alcalá Zamora en 1932, que formaven part d’un pla hidrogràfic dels anys 20. Que van quedar paralitzades durant la guerra del 36 al 39 i que es van reprendre en el 41. L’empresa concessionària de l’obra, Portolés i Cia, propietat d’un militar franquista, va aprofitar la mà d’obra quasi esclava que proporcionava el sistema penitenciari del regimen.
Andrea Moreno ho va explicar molt bé: el sistema de redempció de penes, un mitjà a través del que es va aprofitar, es va explotar, la capacitat de treball dels presos republicans per a construir les grans obres del regimen que els va condemnar.

També va explicar com va sorgir tot el poblat, en el qual es van arribar a allotjar mes de 1000 persones, mentre es duia a terme la construcció d’aqueix enorme embassament que es va engolir l’antic poble de Benagéber, obligant els seus veïns a disseminar-se per diverses noves localitats.
Vam conéixer els barracons en els quals van viure els presos. Les construccions pròximes en les que es van allotjar els seus guardians i en les quals es troba un calabós reconstruït que ens va ensenyar amablement l’alcalde Rafael Darijo.
Recordem també als maquis que van actuar per la zona i la primera fossa exhumada en el Pais Valencià en 2010, on es van trobar les restes de dos guerrillers, un punt de suport i sis treballadors del pantà.
Després de la visita la majoria dels participants vam menjar en el bar de Benagéber.


Una jornada estupenda, per a gaudir de llocs on construir memòria, espais en els quals aprendre, que deixen petjada.
Gràcies Andrea Moreno, gràcies alcalde Rafael Darijo
Gràcies amigues i amics.
Intentarem una nova visita per a la primavera

El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros

Debate: la justicia pendiente. Alacant

En la librería Pynchon de Alicante, el 22 de enero hemos recordado a Teófilo del Valle, hemos hablado del derecho a la justicia para las victimas de la represión durante el franquismo y la transición, de la impunidad en la que continúan aquellos crímenes. También de la querella por el asesinato de Teófilo que se ha admitido a trámite en los juzgados de Elda.

Manuel de Juan explicó, con algunas ilustraciones e imágenes recogidas en su documental Las tres muertes de Teófilo, cómo se produjo el asesinato. Los casquillos encontrados demostraron que el policía disparó a matar. Que fueron seis los disparos por la espalda. También como el juicio que se le hizo al responsable del asesinato fue un consejo de guerra a la medida, en la que estaba previsto librar de toda responsabilidad al autor de los disparos. Siguiendo la estela de la impunidad que en este país ha rodeado la acción represiva contra la disidencia desde que, mediante un golpe de estado, se acabara con el gobierno legítimo de la IIª Republica.

Lucila Aragó hizo hincapié en los fundamentos que, desde el derecho internacional, amparan el derecho a la tutela judicial de las victimas de los crimenes franquistas y de la transición. Principios en los que se apoyan las querellas que desde CEAQUA se vienen presentando en distintos tribunales del estado español. Entre ellas la querella presentada por el hermano de Teófilo, Jose Antonio del Valle y respaldada desde nuestra asociación.

Maëla Sanmartín, joven creadora, expuso de donde nace su interés por utilizar las herramientas en las que se ha formado, la Comunicación Audiovisual, para rescatar la memoria histórica y democrática. Y divulgarla entre su generación. Ha obtenido varios premios por sus documentales y cortos. Ha puesto imagen y contexto al asesinato de Miguel Grau en Alacant, recientemente a la historia de su bisabuelo Lorenzo asesinado en Mathausen, un corto de 3′ lleno de amor y emoción.

Manuel Lillo, además de presentar a todos los presentes, aportó valoraciones interesantes sobre como fue el proceso de transición. En las antípodas del relato oficial que ha querido hacer pasarla como modélica. Un tiempo convulso, con un potente movimiento social y unas directrices políticas obstinadamente continuistas, el atado y bien atado.

Posteriormente hubo un animado debate y compañeros de Elda anunciaron que preparan para el aniversario del asesinato de Teófilo del Valle, que celebraran el próximo 23 de febrero una importante movilización, recuerdo, dignidad y justicia.

Maëla nos hizo un regalo interpretando la canción: Gallo Rojo, Gallo Negro.

Gràcies a totes per vindre i compartir