El 24 de gener hem tornat a l’embassament de Benagéber. En aquesta ocasió l’autobús noliejat gràcies al patrocini del Area de Memòria de la Diputació de València, que ha finançat aquest projecte que hem titulat Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagébe. A més ens acompanyaven altres 20 persones que van acudir amb els seus propis mitjans des de diferents localitats.

Aquest dissabte el temps era desapacible i fred. Una oportunitat que va aprofitar la guia de la visita, l’arqueòloga Andrea Moreno, per a posar-nos en situació: imaginar-nos en aqueix entorn, aïllat, en els anys 40 encara més, treballant en la construcció de la presa que ara mirem des de dalt, amb tot just un jersei de llana com tot abric. Mal menjant. Vigilades per guàrdies de presons i guàrdia civils.
Des de 1941 fins a 1944 en les obres del pantà va haver-hi un destacament de presos republicans treballant en aquell mateix espai. Treballs durs de pic i pala.

Unes obres que va inaugurar el president de la segona republica Alcalá Zamora en 1932, que formaven part d’un pla hidrogràfic dels anys 20. Que van quedar paralitzades durant la guerra del 36 al 39 i que es van reprendre en el 41. L’empresa concessionària de l’obra, Portolés i Cia, propietat d’un militar franquista, va aprofitar la mà d’obra quasi esclava que proporcionava el sistema penitenciari del regimen.
Andrea Moreno ho va explicar molt bé: el sistema de redempció de penes, un mitjà a través del que es va aprofitar, es va explotar, la capacitat de treball dels presos republicans per a construir les grans obres del regimen que els va condemnar.

També va explicar com va sorgir tot el poblat, en el qual es van arribar a allotjar mes de 1000 persones, mentre es duia a terme la construcció d’aqueix enorme embassament que es va engolir l’antic poble de Benagéber, obligant els seus veïns a disseminar-se per diverses noves localitats.
Vam conéixer els barracons en els quals van viure els presos. Les construccions pròximes en les que es van allotjar els seus guardians i en les quals es troba un calabós reconstruït que ens va ensenyar amablement l’alcalde Rafael Darijo.
Recordem també als maquis que van actuar per la zona i la primera fossa exhumada en el Pais Valencià en 2010, on es van trobar les restes de dos guerrillers, un punt de suport i sis treballadors del pantà.
Després de la visita la majoria dels participants vam menjar en el bar de Benagéber.

Una jornada estupenda, per a gaudir de llocs on construir memòria, espais en els quals aprendre, que deixen petjada.
Gràcies Andrea Moreno, gràcies alcalde Rafael Darijo
Gràcies amigues i amics.
Intentarem una nova visita per a la primavera

El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros