El 5 de febrer realitzàrem al Col·legi Major Rector Peset de València la conferència que havíem hagut d’ajornar per la Dana el passat 30 d’octubre. Vam parlar dels batallons de soldats i els camps de concentració on els franquistes van recloure a desenes de milers de republicans, espais als quals es van generalitzar els treballs forçats i l’esclavissme. Marius Climent, catedràtic de geografia i Història i autor del llibre “El treball esclau durant el franquisme. La Vall d’Albaida (1938-1947)” va explicar els origenes dels batallons de treballadors. Els sistemes de classificació establerts pels franquistes en els quals, de manera totalment arbitrària, es va titllar de «desafectos» al règim a desenes de milers de soldats republicans, recloent-los en uns batallons que van realitzar multitud d’obres de fortificació i reconstrucció. Uns presos que malvivien dins d’una estructura absolutament corrupta en la qual es robava des del presupost per a alimentar als reclusos fins als paquets de menjar que, amb tant d’esforç travaven de fer arribar les famílies, les dones de les famílies, per a alleujar la fam dels presos.

També va explicar Climent l’evolució d’aquests batallons i la constitució dels destacaments penitenciaris com el de Benaixeve. En la seva recerca ha pogut entrevistar persones que van viure de prop la construcció del pantà del «Generalísimo», les condicions en les quals degueren viure alguns dels presos que van obtenir la llibertat condicional amb desterrament i van romandre en el poblat de Benageber treballant en les obres perquè no tenien on anar.Sofrint les visites de la guàrdia civil, jornades de 12 hores diàries amb sous miserables dels quals bona part eren reemborsats per l’empresa concessionària de Portolés i Cia a través de l’Economat i els serveis que «facilitava».

Mirta Nuñez, professora de la Universitat Complutense de Madrid i autora de nombrosos estudis sobre diversos aspectes de la repressió franquista, va tractar el cas del camp de concentració de Portaceli, un espai d’amuntegament, condicions insalubres, polls i fam. En el qual els falangistes seleccionaven de tant en tant a presos per a assassinar-los sense cap judici.

Un sistema de «demolició» i humiliació per als presos i les seues famílies. Un fonament amb el qual segellar el silenci i la por, les bases sobre les quals es va mantenir la dictadura.

Raquel Vanyó, professora de dret internacional de la Universitat de València va exposar des del punt de vista jurídic la vulneració de drets humans que aquests crims representen. La legislació que existia i existeix per a reclamar que siguin investigats i enjudiciats els responsables. Una via necessària per a reparar a les víctimes. Que a Espanya la majoria de la judicatura no considera per als crims franquistes, quan si l’ha aplicat per a altres criminals de lesa humanitat, com és el cas de militar argentí Scilingo jutjat i condemnat en 2004 per l’Audiència Nacional.

Va recordar que no s’ha admès a tràmit la querella, presentada l’any passat per un grup de familiars de presos, que van dur a terme treballs forçats a Navarra, en la construcció de carreteres al Pirineu. Quan des del punt de vista del dret internacional, vigents ja des dels principis de Nuremberg, el dret dels denunciants a la justícia, la recerca i la reparació hauria d’estar garantit per l’estat.

Va ser una sessió molt interessant, podeu veure el video, mes a baix:

Aquest projecte es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros.