El passat 8 d’abril, en el Centre Cultural Octubre de València, Patricia Canet Triguero va fer pública la seua querella per crims contra la humanitat durant el franquisme per l’assassinat i la desaparició forçada del seu besoncle patern, Juan Canet Bou, afusellat el 13 d’octubre de 1941, quan tenia 24 anys.
Patricia Canet, es professora d’història i presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementiri de Paterna, va explicar que Juan Canet «era el germà del meu avi patern i va ser un assassinat per venjança. El meu avi estava en la guerra i l’altre germà havia fugit a França quan va esclatar la contesa. Al meu besoncle van segrestar-lo arran d’una denúncia d’un feixista del veïnat i perquè els franquistes van decidir que algú havia de morir a casa».
Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle i de l’equip juridic de CEAQUA, redactora de la querella de Patricia explicà que l’objectiu d’aquesta acció judicial és doble: hi ha el propòsit de «dignificar la història d’aquesta persona», però també d’aconseguir trencar amb el mur que es troben en els jutjats aquesta mena de querelles per crims de lesa humanitat del franquisme. «Recordem que durant el franquisme va haver-hi 300 camps de concentració, mig milió d’exiliats, 300.000 nadons robots… Es va practicar una eliminació sistemàtica de l’enemic ideològic. Es van cometre crims que estan catalogats de lesa humanitat». També va exposar la fonamentació jurídica de la querella i va denunciar els arguments que generalment utilitzen els jutges per a desestimar les querelles contra els crims del franquisme «La judicatura espanyola sovint empra dos arguments per a desestimar aquestes querelles: la llei d’amnistia i la prescripció. En el cas de la llei d’amnistia, s’ha de recordar que es tracta d’una llei que neix nul·la, ja que l’Estat espanyol va ratificar abans el pacte de drets civils i polítics». A més ha recordat que el dret internacional de drets humans estableix que els crimenes de lesa humanitat ni prescriuen ni es poden amnistiar. «Els jutges necessiten potser mes formació en aquesta matèria».
Patricia Canet ha estat acompanyada per representants de Amnistia Internacional, Plataforma de fosses de Paterna, Coordinadora d’associacions de memòria del Pais València i Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme. Olga Franco, Daniel Galán y Lucila Aragó van intervindre donant el seu suport i reclamant el dret a la investigació i a la justícia.
També van estar presents les diputades en les Corts Valencianes Mercedes Caballero del PSPV i Isaura Navarro de Compromís.
Va ser una roda de premsa intensa en continguts i emocions. Amb Patricia Canet dona decidida i valenta a la qual continuem donant ànims i tot el nostre suport.
Gràcies a totes les persones que vau col·laborar a fer-la possible
Nova querella a Paterna per crims contra la humanitat en el franquisme: “Al meu besoncle el van matar per venjança” https://www.apuntmedia.es/1_1b24b5
Un assassinat per «venjança» i la lluita contra el «franquisme sociològic» als tribunals – El Temps https://www.eltemps.cat/article/66053/un-assassinat-per-venjanca-i-la-lluita-contra-el-franquisme-sociologic-als-tribunals?&utm_source=whatsapp&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany
Fotografías de María Gomar:
Ací es pot descarregar la nota de premsa que vam distribuir:
Memòria i justícia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 