Archivo por meses: mayo 2025

Visita a les instal.lacions de l’embassament de Benagéber. 24 de maig

Posted on por

Dissabte passat, 24 de maig, hem fet una nova visita a les instal·lacions del pantà de Benaixeve. Vàrem sortir en bus des de València. En la presa de l’embassament ens esperaven les companyes i companys que van acudir pels seus mitjans.El camí des d’Utiel dóna peu per a activar els records o per a anar descobrint estrats i relats del passat. La Juanita era el nom pel qual es coneixia a l’autobús que unia Benagéber amb Utiel, l’única via d’accés que existia quan es van iniciar els obres del pantà. El llibre de Soler Carnicer » la guerra no va acabar l’1 d’abril de 1939″ narra la història de un pres que esperava l’arribada de notícies de Juanita, la seu dona, en el petit i atrotinat autobús que feia aquest recorregut.

En l’enorme presa començàrem el recorregut per les instal·lacions, seguint el relat d’Andrea Moreno. Enllacem imatges d’Alcalá Zamora inaugurant les obres del pantà que en 1932, anomenat llavors de Blasco Ibáñez, amb la inconfusible sintonia del Node, el noticiari franquista, que en els anys quaranta lloava sense mesura les obres faraòniques de la dictadura i atribuïa al Generalíssim el disseny de les obres del pantà. Apropiant-se també del nom.

Busquem les petjades dels presos republicans. Entre 1941 i 1944 un destacament penitenciari va fer els treballs més durs, de pic i pala. Mà d’obra captiva a preu irrisori. Per a major benefici de l’empresa adjudicatària de les obres, Portolés i Cia i del sistema penitenciari franquista.

Vàrem visitar les ruïnes de l’alberg de solters, un edifici que dóna compte de com es va viure en el poblat que va créixer al costat de les obres d’una presa que va créixer lentament.

Acabem la visita en els barracons on van viure els presos, transformats avui en petits allotjaments d’estiueig. Un recorregut per un espai natural majestuós. En el qual encara no hi ha senyalitzacions que ens mostren el passat, però on el dissabte varem recordar el nom d’alguns presos que allí van treballar, com el de Pau Ciscar. El seu net ens va acompanyar.

Una visita que esperem continuar organitzant. Gràcies a totes les persones que ens acompanyàreu.

Compartim fotos de Vicente Carrión, Tono Vizcaino, Paco Andreu, Irene Lado, Antonia Lluesma y Valerià Martin «Seco»

Las tres muertes de Teófilo del Valle, proyecciones durante el mes de mayo

Posted on por

7 de mayo. Espacio Joven de Villena

Tras la proyección hubo un interesante debate sobre la importancia de conocer la verdad, de rescatar lo que los responsables de los crímenes del franquismo y la transición ocultaron.

Este documental contribuye a restituir la imagen de Teófilo, un joven asesinado en el transcurso de las luchas de los trabajadores del calzado en Elda en el año 1976. Varios disparos acabaron con su vida. Un Consejo de Guerra eximió al policía que disparó de toda responsabilidad. Y la prensa afín al poder, que aún estaba impregnado de franquismo, trató de ensuciar la imagen de Teófilo. Al frente de toda aquella represión contra las movilizaciones obreras estaba Martín Villa.

A casi 50 años de todo aquello su hermano reclama justicia.

Reclamamos justicia, porque es un derecho de las víctimas de los crímenes del franquismo y aquella transición.

En la primera fotografía, Manuel de Juan junto a Isabel Moreno líder sindical del calzado en años 70 y 80, María Lluna Díaz, organizadora del acto por IU y Jorge Cánovas del movimiento memorialista.

8 de mayo proyección en Elx. Universidad Miguel Hernández

Con Miguel Ors de la Catedra Pere Ibarra, Carmen Palomar secretaria comarcal de CCOO, Javier Falco realizador documentales, Elías Alonso, Martín Carpena líder sindical en los años duros, Salah Ennouiri de Sumar, activistas de Hoac, …

Debate sobre la impunidad del franquismo. No pararemos. Verdad, Justicia y Reparación.

14 de mayo Teatro Serrano de Gandía (Valencia)

En Gandía en el Teatro Serrano, proyección del documental las Tres muertes de Teófilo del Valle y animado debate a pesar del aguacero.

Xenxu Edo presentó el documental por ACCIF. Gracias a la asociación de Memoria de la Safor y a la de Víctimas del Franquismo. Y a Manuel de Juan por su magnífico documental.

17 en El Campello (Alacant)

Esta vez la asociación Ni un pas enrere de El Campello dentro del ciclo L’Alacantí en Xàrcia: Temps d’història reunió a medio centenar de personas en la proyección del documental y el debate posterior.

Entre los asistentes Francisco Martínez «Quico» guerrillero antifranquista en primera fila con bastón, a punto de cumplir 100 años.

En otra foto Manuel de Juan junto a Pilar Jiménez y Josep Antoni Pujol organizadores del ciclo de memoria en la comarca del L’Alacantí y Jesús de la asociación Ni un pas enrere.

Propera visita a l’embassament de Benagéber, dissabte 24 de maig

Posted on por

Si vols vindre a coneixer:

  • Com es va construir eixe pantà
  • Com van viure els presoneres republicans que des de 1941 a 1944 van estar en el destacament penitenciari del qual encara es conserven els barracons
  • Que va ser el sistema de redempció de penes o els treballs forçats durant el franquisme.

No et perdes aquesta oportunidat farem el passeig guiades per l’antropòloga Andrea Moreno

Eixirem en bus des de València, aquesta activitat està patrocinada pel Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València

Pots escriure’ns al correu justicia.reparació@gmail.com

Mikel Salegi del record a la memòria

Posted on por

Ahir, 6 de maig, vam parlar en la llibreria La Repartidora de Mikel Salegi, un noi de 21 anys, assassinat en un control policial en un barri de Sant Sebastià al desembre de 1974. 18 bales es van emportar la seva vida. La seva mort i el seu funeral van ser brutals.
Les forces policials de la dictadura contra la població.
La mare i les germanes de Mikel van iniciar una decidida lluita perquè es fera justícia. S’esclarira l’ocorregut i s’establissin responsabilitats. 50 anys després, Itziar Salegui en nom de les germanes que encara viuen recorda al seu germà i agraeix a la societat civil i les associacions que fan memòria. Denúncia l’abandó de les institucions a les víctimes de la dictadura, de la violència policial, dels crims d’estat. Denúncia l’absència de justícia.
Ahir vam poder escoltar-la en un vídeo que ens va enviar, també escoltàrem a Javier Buces autor del llibre Mikel Salegi del record a la memòria editat per la Sociedad de Ciencias Aranzadi.
En la sala vam comptar amb les intervencions d’Ainhoa J. Vilató periodista, David González profesor de esukera de la Euskal Etxea de València i Lucila Aragó de la nostra associació.

Agraírem a Dolores Cabra i a l’associació AGE la seua col.laboració en esta activitat, i el seu compromís en la causa de Mikel Salegi.

Parlàrem també de la campanya 50 ANYS D’IMPUNITAT NI UN MÉS, impulsada des de CEAQUA, amb el context tractat durant la presentació no van fer falta més explicacions, és evident que l’estat té pendent garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, i per a això ha d’eliminar qualsevol obstacle que impedisca el seu exercici.

Es necessari:

  • La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia de 1977.·
  • La modificació del Codi Penal per a introduir el principi de legalitat internacional.·
  • L’elaboració d’una Llei de Secrets Oficials concorde als principis democràtics de transparència.·
  • L’aprovació de la Llei de bebés robats.·
  • L’elaboració d’un informe i la realització d’un cens sobre les greus violacions de drets humans de la dictadura franquista per a garantir l’accés a la justícia i reparació.

Gràcies als qui heu compartit aquesta tarda i el record de Mikel Salegi
Gràcies a la llibreria La Repartidora de Benimaclet

📸 Fografies de «El Seco»