El 26 de setembre hem realitzat a l’auditori del Jardí Botànic un acte pel 50 aniversari dels últims afusellaments del franquisme duts a terme el 27 de setembre de 1975.
Memòria i Resistència, amb aqueix epígraf hem volgut recordar als 5 assassinats a l’alba d’aquell 27, a les companyes i companys que també van ser condemnats a mort en els consells de guerra que es van realitzar en l’estiu d’aquell any i van veure commutades les condemnes. Un d’ells ens va acompanyar. Poc després d’aquells assassinats moriria el dictador. Va acabar el seu temps com l’havia començat aniquilant a la dissidència.

Volíem recordar-los, retre’ls homenatge i també celebrar la resistència. Va haver-hi 40 anys de dictadura i quaranta anys de resistència. L’afany d’eliminar el republicanisme i qualsevol indici d’oposició va xocar sempre al nostre país, amb dones i homes que van voler anteposar la lluita pels drets col·lectius, per la llibertat i la democràcia a la por, el risc a perdre la llibertat o la vida. Es podia aconseguir véncer al feixisme i calia intentar-lo.
Els últims anys de la dictadura va haver-hi un notable creixement de l’oposició antifranquista, el règim estava en crisi, buscava la seua continuïtat i va voler donar un “colp exemplar” assassinat aquests joves militants, després d’uns judicis farsa, sense proves, defensa i absoluta absència de justícia, van ser els militants del FRAP José Luis Sánchez Bravo, Ramon Garcia Sanz i Xose Humberto Baena van ser afusellats en Hoyo de Manzanares; els membres d’ETA polític-militar Ángel Otaegi i Joan Paredes Manot, ‘Txiki’, ho van ser a Burgos i Barcelona respectivament.

L’acte el podeu seguir integre en l’enllaç a l’enregistrament que teniu mes a baix. A la sala ens va rebre, projectada en l’escenari, l’obra realitzada per la pintora Paula Bonet per a aquest acte, potent i evocadora. Obrírem amb una actuació musical de JazzWoman jove, trencadora, reivindicativa, seguida d’una lectura de poemes d’Estelles i propis realitzada per Jaume Perez Muntaner. La vicerectora de Cultura de la UV Esther Alba, va obrir les portes de la Universitat a la memòria i a la resistència antifranquistes, apostant sempre per contribuir a una societat lliure, culta, solidària i integradora. Va conduir l’acte el periodista i escriptor Alfons Cervera. Es van succeir intervencions des de la taula i des del faristol donant testimoniatge i raons, van prendre la paraula Joaquín Bosch, Ángel González, Lucila Aragó, Sergio Manzanera, María Palau, Fernando Sierra i Rosa Garcia. Si teniu temps, escolteu-les

Va tancar Miquel Gil amb les seues cançons, totes juntes cantàrem A l’Alba, la banda sonora que va acompanyar aquella matinada a tantes persones, moltes van fer tot el que estava al seu abast per evitar el crim. A Europa va haver-hi grans mobilitzacions, a Lisboa cremava l’ambaixada Espanyola, els sindicats europeus reclamaven a Franco que no s’assassinara més, el president de Mèxic retirava la representació diplomàtica i urgia a Nacions Unides a impedir el vessament de sang. El dictador no escoltava, va signar l’assabentat en el Pazo de Meirás envoltat dels seus ministres, entre altres Fraga, fundador posteriorment de AP i prócer de l’actual dreta “democràtica”.
A l’auditori del Jardin Botànic, l’emoció es va estendre per la sala repleta. Moltes de les persones presents tenien les seues pròpies vivències d’aquell temps, ens unia l’empatia, l’emoció, la nostàlgia pot ser, però també la convicció de continuar intentant defensar els drets humans, de continuar evitant el feixisme. Totes expressàrem el nostre rebuig al genocidi que està perpetrant el govern israelià contra el poble palestí i tota la nostra solidaritat amb ell i amb la seua lluita.

No oblidem