Maria Jose Soriano Trachiner i Juan Vicente Morales, professors d´història de la GVA, van presentar al Col·legi Major Rector Peset el materials didàctics del projecte «Queda inaugurado este pantano» el passat 12 de decembre, van estar acompanyats per Andrea Moreno, doctora en Arqueologia.
Han fet un extraordinari treball per a adequar a les aules la informació que es pot generar entorn dels treballs forçats que van realitzar presos republicans en la construcció del pantà de Benagéber, anomenat llavors del Generalíssim.
Conscients que els alumnes estan immersos en fonts d’informació breu, encapsulada, moltes vegades acientífica. En un temps en el qual sorprenentment el nostre tema: els pantans s’ha posat d’actualitat, amb la desagraciada i tan mal gestionada DANA i totes les inundacions oocasionadas. Els pantans i Franco sembla que es van posar de moda en els dies d’infortuni. L’extrema dreta no desaprofita oportunitat. Pensant també en aquestes circumstàncies els materials didàctics tracten de fonamentar i facilitar informació per a donar resposta a qüestions bàsiques, Qui, Com, Quan, On es va construir l’embassament de Benagéber.
Fotografies de El Seco
Va ser una presentació «molt didàctica» que us convidem a veure completa, si us abelleix en el vídeo que us enllacem ací:
Aquest projecte es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de Valencia, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44.
El 9 de diciembre hemos realizado en València, Colegio Mayor Rector Peset, una conferencia con Pilar Iglesias, Maria Palau y Marta Garcia Carbonell sobre el trabajo en el Patronato de Protección a la mujer, moderado por Llum Quiñonero. Todas ellas son investigadoras de este tema y han publicado sobre ello. En sus intervenciones mostraron los rastros sobre los talleres que había en los centros del Patronato, lo que sobre ellos han encontrado en la documentación y en los testimonios de mujeres recluidas en la institución.
Pilar Iglesias es doctora en Filología Inglesa y en 2020 recibió el primer Premio Kate O’Brien del Aula María Zambrano de Estudios Transatlánticos de la Universidad de Málaga por un trabajo que, tras ampliarlo, publicó bajo el título de Políticas de represión y punición de las mujeres: Las Lavanderías de la Magdalena de Irlanda y el Patronato de Protección a la Mujer en España (Círculo Rojo, 2021).
Marta García Carbonell y María Palau Galdon, son periodistas y publicaron en 2023 Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià (Edicions El Magnànim). Desde entonces cada vez están mas involucradas en la apasionante tarea de sacar a la luz datos, pese a que estuvo en funcionamiento desde 1941 hasta 1985, la opacidad es enorme. Las órdenes religiosas que dieron cobertura al Patronato son herméticas, los archivos públicos hasta ahora, en la mayoría de los casos, aún no han tenido la atención requerida sobre este asunto. Y a las investigadoras les cuesta muchísimo trabajo avanzar, descubrir datos, fuentes, ir armando el puzle de la historia de esta especie de agujero negro que ha absorbido sus propias pistas y dispersado los indicios. Un organismo creado por el franquismo para impedir que las chicas «se descarriaran», dejaran de lado el camino del modelo de mujer que el nacional catolicismo pretendía imponer.
Podéis escuchar aquí toda la sesión:
El proyecto «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» se realiza con el patrocinio Area de Memoria Democrática de la Diputación de Valencia, que lo ha financiado con la cantidad de 8.971,44 euros
El diumenge 24 de novembre hem realitzat la primera visita guiada a l’embassament de Benagéber, dins del projecte «Queda Inaugurado este Pantano»: treballs forçats. Una activitat que ha comptat amb el patrocini de l’àrea de memòria democràtica de la Diputació de València. Eixirem des de València un autobus i diversos cotxes. Ens trobarem unes 75 persones en l’embassament, enmig de La Serrania. Un paratge que impressiona, les muntanyes i les pedres tallades de l’enorme presa. Una làmina d’aigua que es va engolir a l’antic poble de Benagéber. Unes formes arquitetónicas que no poden ocultar el seu passat. Des de 1941 a 1944 va haver-hi més de de 600 presos republicans treballant en les obres, en jornades eternes, treball de pic i pala.
Andrea Moreno, arqueòloga i Juan Miñana qui de xiquet va créixer en el poblat del pantà, sent el fill del practicant, van explicar els origenes republicans de l’embassament i les fases fonamentals de la seua construcció.
Segona parada al costat de les cases dels obrers, l’antiga cantina, una de les casernes de la guàrdia civil. Dades i anècdotes. Com van viure els treballadors «lliures», la vigilància constant… L’alberg de solters, un singular edifici en ruïnes.
Tercera parada, després d’un xicotet passeig, en Les Colònies. Allí encara estan els barracons on van viure amuntegats els presos. Hui són cases de vacances. I Andrea i Juan van explicar com va poder ser aquell temps i aquella experiència. I també van parlar de les fugues, de la resistència permanent. Dels treballs forçats, del sistema de «redenció de penes» que va implantar el franquisme. De la presència en la zona, pocs anys després que marxaren els presos, dels maquis i de la repressió que van patir els guerrillers i els qui els van ajudar o va sospitar la guàrdia civil que els podiá haver ajudat.
Acabarem menjant en el bar de Benagéber.
Gràcies a Andrea Moreno i Juan Miñana. Gràcies a la colla excursionista de Ca Revolta, a totes i tots per compartir aquesta jornada. Al gener convocarem una altra visita
El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros
Fotografies de El Seco, Amparo, Javier, Maria José
El sábado 16 de noviembre, Acción Ciudadana contra la Impunidad del Franquismo (ACIF-CEAQUA) y familiares de fusilados en Elda, Petrer y Monover el 16 de noviembre de 1939, han organizado actos de homenaje en los tres cementerios en memoria de las victimas de la dictadura en nuestro territorio. Cuentan con el apoyo de las Concejalías de Memoria Democrática de los tres gobiernos municipales, El 16 de noviembre de 1939, un pelotón de fusilamiento acabó con la vida de diecisiete personas en Elda, Petrer y Monòver. En Elda fue fusilada María Belló Pérez, de 26 años, militante libertaria y madre de un niño de 15 meses, Manuel Gómez López, zapatero, sindicalista miembro de la CNT y Elías Ibáñez Morcillo, presidente del Sindicato Único de la Piel vinculado a la CNT. En Petrer fue fusilado su alcalde republicano, Rosendo García. En Monòver los fusilados fueron trece; seis vecinos de Elda, dos de Pinoso y cinco de Monòver, entre ellos el alcalde socialista, Vicente Barberá Tordera. Los consejos de guerra sumarísimos que los sentenciaron a muerte vulneraron las más elementales exigencias del derecho a la Justicia. Los fusilamientos se sucedieron en otras fechas, pero aquella jornada fue la que más victimas vieron segada sus vidas en las tapias de los tres cementerios. Por ello, los promotores proponen a los gobiernos municipales de Elda, de Petrer y de Monòver que asuman el 16 de noviembre como jornada oficial de memoria democrática en los tres municipios. En Elda será colocada una placa en memoria de las victimas de la dictadura franquista junto a los nombres de las tres personas ejecutadas. En Monòver y Petrer se colocarán flores en los monumentos o lápidas que recuerdan a las víctimas. Un autobús fletado por los tres ayuntamientos trasladará a los asistentes por los tres cementerios. En los homenajes intervendrán familiares e historiadores junto a los representantes municipales. Conforme expresan los familiares en el escrito presentado el pasado dia 4 en el ayuntamiento de Elda “María, Manuel y Elías pueden perder su vida por segunda vez de caer en el olvido. Tienen derecho a que se conozca la verdad, a una reparación personal y a un justo restablecimiento de su dignidad. Es un deber de la sociedad y de los poderes públicos, llamados también a realizar acciones indispensables para fortalecer la democracia, la verdad histórica, y evitar la repetición de episodios tan trágicos y abominables de nuestra historia”. En el escrito firmado por más de 30 familiares se pide al ayuntamiento se solicite al Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática una resolución expresa de reconocimiento y reparación, declarando nulos los juicios y las sentencias de muerte a sus familiares. Los actos de homenaje tendrán lugar a las 10,30 horas en el cementerio de Monòver, en el cementerio de Petrer a las 11’30h y en el cementerio de Santa Bárbara de Elda a las 12’15h. En Elda por primera vez tras 85 años se recordará a las victimas de la dictadura con la colocación de una placa en recuerdo de los cerca de un millar de eldenses represaliados y la memoria de las tres personas fusiladas.
Rueda de prensa con Fernando Portillo, concejal de MD de Petrer, Julia Tortosa concejala de MD de Monòver, Paqui Ibáñez nieta de Elías Ibáñez, fusilados el 16N en Elda, Manuel de Juan de ACIF y María Gisbert concejala de Memoria Democrática de Elda.
Ahir vam iniciar les activitats #QuedaInauguradoEstePantano en el Col·legi Major Rector Peset En l’obertura van estar al costat del director del Col·legi Carles López, l’alcalde de Benaixeve Rafael Darijo, el regidor de Sant Antoni de Benaixeve i diputat provincial Pau Andrés, Paco Sanchís per la delegació de Memòria històrica i democràtica de la Diputació de València i Lucila Aragó coordinadora del projecte des de la nostra associació.
L’alcalde de Benageber ha recordat la repressió contra els maquis que va assotar també a la població i a treballadors del pantà i l’obertura i exhumació de la primera fossa de victimes del franquisme en 2010.
Ha quedat palés el compromís per recuperar aquesta part de la história de la Serrania. Coneixer als qui van estar presos al destacament penitenciari i van contribuir a alçar la presa de Benagéber. Saber més sobre els mitjans repressius que va utilitzar la dictadura franquista per a castigar a la població que havia defensat la legalitat republicana. Fer d’aquest espai un lloc de memòria democràtica.
Treballs forçats en les infraestructures hidràuliques. Els presos del Canal del Guadalquivir i del Pantà de Benagéber
La primera de les conferències es va iniciar a continuació. Una taula moderada per Alfons Cervera, en la qual van participar Gonzalo Acosta, geògraf estudiós dels treballs forçats en el Canal dels presos del Guadalquivir, Paqui Maqueda familiar de pres, Juan Salazar historiador i coordinador del projecte i Ricardo Piñón tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Gonzalo acosta ha aportat informació molt valuosa. El Canal del Guadalquivir va ser una obra inmemsa, faraònica, 155 quilòmetres . Dades per a conéixer l’ús despietat que va fer el franquisme del treball esclau, convertint la repressió política en explotació econòmica.
Paqui Maqueda, a qui la sala ha aplaudit reconeixent el seu valor: la nit en la qual van traure a Queipo de Llanos de la Macarena, ella, en solitari, va reivindicar els noms dels seus familiars assassinats pel franquisme i el totes les víctimes. Gràcies Paqui. En la seua intervenció ha recordat al seu oncle Enrique que va treballar en el Canal.
Juan Salazar, que coordina el vessant didàctic del projecte, ha assenyalat alguns aspectes claus per a acostar-nos al destacament penitenciari de Benageber: com eren seleccionats a la presó, com treballen vigilats en les obres del pantà i vivia amuntegats en uns barracanones, com el sistema de «Redención de Penas por el trabajo» representava un negoci redó per a les empreses. I ha assenyalat les grans possibilitats que té l’espai per a continuar desenvolupant aquest projecte.
Ricardo Piñon ha compartit la investigació que porta anys realitzant sobre els presos de Benageber, un rastreig pels expedients que uneix als seus coneixements tècnics com a membre de la Confederació Hidrogràfica del Jucar.
Una informació, encara poc difosa, que servirà per a entendre millor la llosa amb la qual la repressió franquista va esclafar aquest país
Aquest projecte es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de Valencia, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44.
Gràcies a totes les persones que heu compartit esta sessió
Ayer, 20 de octubre, se realizó la III Marcha a pie al campo de concentración de Portaceli, 8,5 kilómetros de Recuerdo y Dignidad. En memoria de los presos republicanos que estuvieron allí encerrados en una condiciones de hacinamiento inhumanas. Haber estado del lado de la Republica, de la democracia y las libertades, no alinearse con el fascismo les llevó a prisión. Les costó sufrir condenas de cárcel enormes, o morir asesinados tras juicios farsa o sin necesidad de ellos.
Campos de concentración que el franquismo escondió, muchos aún permanecen sin ser localizados. Portaceli está perfectamente identificado, son muchos los testimonios que se conservan, otros, poco a poco, van saliendo a la luz.
Memòria i justícia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 