Entre 1941 i 1944, més de mig miler de presos republicans foren destinats a la
construcció de l’embassament de Benagéber, a l’interior de La Serrania
valenciana. La història dels gairebé sis-cents presos que treballaren en les
obres, junt a centenars d’altres treballadors i les seues famílies, és un episodi
a penes conegut de la nostra història recent.
Una vegada acabada la guerra, centenars de milers de persones que havien
lluitat per la defensa de la legalitat republicana i contra el colp d’estat,
acabaren en presons i camps de concentració, víctimes dels consells de guerra
franquistes. En un país desfet per la guerra, la dictadura va decidir utilitzar a
la població reclusa com a mà d’obra forçada, presentant eixa explotació com
una forma de canviar a les persones i reinsertar-les en la Nova Espanya. Havia
nascut «La Redención de Penas por el trabajo».
Els destacaments penitenciaris de treball ompliren l’Estat espanyol. Moltes
obres públiques i privades de reconstrucció i noves infraestructures (mines,
carreteres, canals, ports i pantans) conserven la memòria del seu treball. En el
cas de Benagéber, la major part de les obres del pantà es van realitzar durant
la postguerra. Malgrat que cal esmentar que els treballs per construir un
embassament al riu Túria començaren durant la II República.
El primer destacament de presos s’incorporà als treballs de construcció a
Benagéber en 1941. Apartats en uns senzills barracons –que encara es
conserven– van treballar al pantà fins a octubre de 1944. Vivien allunyats de
les seues famílies, sota vigilància permanent i obligats a l’adoctrinament
político-social i religiós. Foren destinats als treballs manuals més durs de pic
i pala, amb jornades diàries de fins a divuit hores.
La dictadura va confiar el projecte a l’empresa Portolés y Cia, encarregada de
dur a terme les obres, que finalitzaren en 1952. En l’actualitat, l’embassament
i les restes d’algunes instal·lacions del destacament penitenciari i la colònia
obrera són testimoni d’aquesta història i esdevenen un espai excepcional per
fer memòria i explicar les polítiques repressives de l’Espanya de Franco.
Fotografías: Benageber.com
Presentació publica del projecte
El 23 d’octubre vam iniciar les activitats #QuedaInauguradoEstePantano en el Col·legi Major Rector Peset
En l’obertura van estar al costat del director del Col·legi Carles López, l’alcalde de Benaixeve Rafael Darijo, el regidor de Sant Antoni de Benaixeve i diputat provincial Pau Andrés, Paco Sanchís per la delegació de Memòria històrica i democràtica de la Diputació de València i Lucila Aragó coordinadora del projecte des de la nostra associació.
Primera conferència: Una taula moderada per Alfons Cervera, en la qual van participar Gonzalo Acosta, geògraf estudiós dels treballs forçats en el Canal dels presos del Guadalquivir, Paqui Maqueda familiar de pres, Juan Salazar historiador i coordinador del projecte i Ricardo Piñón tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Pots descarregar la Unitat Didáctica elaborada elaborada per l’equip docent d’aquest projecte:
Memòria i justícia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 