Centenars de presos republicans treballaren entre 1941 i 1944 en la construcció de l’actual embassament de Benágeber, a l’interior de la Serrania. La història dels aproximadament sis-cents presos que treballaren en les obres, junt a centenars de altres treballadors i les seues famílies, és un episodi a penes conegut de la dictadura.

Com van acabar presoners del franquisme construint un gran embassament?

Una vegada acabada la guerra, centenars de milers de persones que havien lluitat contra la sublevació franquista acabaren en presons i camps de concentració, víctimes d’unes llargues condemnes dictades en consells de guerra. El franquisme va decidir explotar a milers d’ells com a mà d’obra en condicions duríssimes, presentant eixa explotació com una forma de canviar a les persones per sempre. Havia nascut «La Redención de Penas«.

Els destacaments penitenciaris de treball ompliren l’estat espanyol. Moltes obres públiques i privades com mines, carreteres, canals, habitatges, reconstruccions, ports i pantans conserven la memòria del seu treball. En el cas de Benágeber i malgrat que els treballs per construir un embassament al riu Túria començaren durant la II República, va ser durant el franquisme que van realitzar-se la major part de les obres. En 1941, el primer destacament de presos es va incorporar als treballs de construcció.

Apartats en uns senzills barracons que encara es conserven, fent els treballs manuals més durs de pic i pala, vigilats permanentment, treballant durant jornades de fins a divuit hores, obligats a acudir a missa dominical i allunyats de les seues famílies van treballar al pantà fins a octubre de 1944.

La empresa Portolés y Cia, molt propera al régim franquista, va ser l’encarregada de dur a terme les obres fins a la seua finalització en 1952. En l’actualitat, les restes de diverses construccions són un testimoni així com espai privilegiat per conéixer i explicar el funcionament de la dictadura.