Memoria en corto. Cine rebelde y reflexivo hecho por jóvenes

Ayer 31 de octubre en Ca Revolta tuvimos un encuentro entre generaciones en el que visionamos los cortos «Querido Lorenzo» (Maëla Sanmartín, 2024), «La piel del toro» (Guzmán Muñoz y Vicente Vivas, 2024) y tuvimos el privilegio de disfrutar en exclusiva una obra de 35mm digitalizada especialmente para este evento, «A campo traviesa» (Alberto Morais, 2003).

Un cine que habla de las heridas de la dictadura, la represión, el silencio y el olvido. Pero también de la resistencia y la lucha, del amor hacia el presente y la esperanza por construir un mundo nuevo.

Se nos quedaron imágenes e ideas rondando en la cabeza, la potencia del lenguaje cinematográfico para hablar de memoria democrática y para construirla, la importancia de que creadores jóvenes, como los que escuchamos, contribuyan a este deber común…

El encuentro estuvo moderado por Manuel de Juan, director de «Las tres muertes de Teófilo del Valle», y con la presencia del profesor de la @universitatvalencia Carlos López Olano que incorporó al debate su experiencia desde la docencia y la creación en el ámbito de la memoria democrática en el que ha desarrollado el podcast El Mur.

Para terminar, Maëla nos hizo un regalo, interpretó la canción de Chicho Sánchez Ferlosio, Gallo rojo, gallo negro

Paisatges de resistència. «La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat»

El 29 d’octubre hem iniciat en la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset de València, les activitats públiques del projecte Paisatges de Resistència. El maqui en la Serrania amb la conferència: La guerrilla antifranquista: del País València al context de l’Estat. Amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili; Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín, presentada per Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Arnau Fernandez va aportar dades esclaridores, els maquis no van ser bandolers. Ens va acostar a les vides de dos guerrillers de la serra de Almeria, El Espailla i el Carboner, a través de les seues cartes, dibuixos i retalls dels seus escrits que ens van emocionar i els van convertir en els nostres herois. Després de la ocupacion pels colpistes del territori alguns “vençuts” van intentar des de la muntanya fer front al feixisme, als senyorets falangistes que es van ensenyorir de l’espai públic.

Raúl Gonzalez ens va situar en el territori del AGLA, l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, “els nostres” maquis del País Valencià. En un combat d’immensa desigualtat van intentar sostindre activa la lluita armada contra la dictadura que va mantindre l’estat de guerra fins a 1948, que no va dubtar a arrasar els campaments guerrillers, els llogarets i les masies, les gents que els van donar suport. També ens va aportar noms, microhistorias, espais…

Un magnífic inici per a endinsar-nos en aquest projecte que ahir presentàvem: Paisatges de resistència. El maquis en la Serrania

Enllaç a les intervencions