Archivo del Autor: querellapv

Memòria i resistencia. 50 Aniversari. 27 de setembre 1975-2025

Posted on por

El pròxim 27 de setembre es compleixen 50 anys dels últims afusellaments del franquisme, que amb eixe crim va meréixer el definitiu aïllament i condemna internacionals. 

Sempre, però sobretot en aquestes dates, es fa necessari el record, el reconeixement i l’homenatge a aquells cinc joves que van entregar la seua vida per la llibertat quan apenes li quedaven al dictador uns mesos de vida. 

És cert que alguna cosa ha canviat des de llavors: la promulgació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022 va propiciar avanços respecte a la de Memòria Històrica de 2007 encara que, al nostre parer, continua havent-hi bastants insuficiències que sense descurar-nos en el temps hem de continuar corregint. Un dels aspectes notables de l’última de les Lleis citades és el reconeixement del seu dret “a la reparació moral i a la recuperació de la seua memòria personal, familiar i col·lectiva”. En un intent per impugnar-la, les Corts Valencianes –amb la majoria absoluta de PP-VOX- van aprovar en 2024 l’anomenada Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, una Norma en la qual, com és habitual en la dreta i extrema dreta quan es parla de la dictadura franquista, s’equiparava vergonyosament a víctimes i botxins. Afortunadament, el Tribunal Constitucional ha admés la demanda del Govern progressista de coalició contra la citada llei, que no era sinó una burla, una palada més de terra sobre els milers d’assassinats en la dictadura. No podem oblidar que continuem sent el segon país del món amb més desapareguts en les fosses comunes. 

Considerem que és necessari rescatar la memòria d’aquell temps per a entendre-ho amb justícia. Els últims anys de la dictadura no van ser una agonia blana, com se sol dir quan parlem dels últims anys del franquisme. Va continuar sent una època de repressió que mai va cessar, com bé demostren els fets que commemorem en aquesta convocatòria de memòria i homenatge. Però va haver-hi més, molts més esdeveniments que tenien a veure amb aquella repressió: van morir manifestants per demanar habitatge, treball i salaris dignes, democràcia, llibertat sindical i política… Es van decretar estats d’excepció, assassinats amb la falsa cobertura de judicis absolutament il·legals, milers de detencions, la tortura era pràctica habitual en comissaries i casernes, els torturadors eren prestigiosos herois del Règim que, paradoxalment i com una burla a la democràcia recentment estrenada, els successius governs de la democràcia van continuar condecorant i premiant amb ascensos en l’escalafó de les forces de seguretat de l’Estat.

Lluitar contra la dictadura franquista era, fins i tot ja quasi en la seua final, mirar de cara a la mort. Cap llibertat ni garantia democràtica protegien als qui s’enfrontaven a ella. Sentenciats a la pena capital abans de ser “jutjats” aquests cinc joves antifranquistes, amb poc més de vint anys, ho sabien. I malgrat això, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi i Juan Paredes-Txiki, no van cessar en eixa lluita. Xosé Humberto Baena començava la seua carta de comiat amb una serenitat esgarrifosa: “Papa, mama: m’afusellaran demà…”; o va poder Txiki dedicar als seus germans xicotets, en el revers d’una fotografia, les paraules del Che que figuren en el seu epitafi: “Demà quan jo falte, no em vingueu a plorar. Mai estaré sota terra, soc vent de llibertat”. 

Pensem que commemorar la data del 27 de setembre de 1975 és recordar i retre homenatge, en les figures dels cinc joves assassinats, a totes aquelles persones, bastants d’elles afortunadament encara vives, que -amb les diferències polítiques i ideològiques que entre les unes i les altres existien- van lluitar amb generositat contra la dictadura i van obrir pas a les llibertats al nostre país pagant, a vegades, per no dir sempre, un preu molt alt. 

Per tot això estem organitzant per al divendres 26 de setembre de 2025, un acte públic de memòria i homenatge als qui van lluitar, moltes vegades fins a deixar-se la vida en l’obstinació, per les llibertats que tant han costat i continua costant aconseguir després dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. 

Us convidem a sumar-vos a aquesta iniciativa i col·laborar en la seua realització

Organitza:  Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (ACIF) i col·lectiu Al Alba

Col·laboren:
Universitat de València
Coordinadora d’Asociacions de Memòria Democràtica
Plataforma de fosas del cementerio de Paterna
Iaies-flauta València
Ca Revolta
Decidim
Asociación Archivo Guerra y Exilio
Montañas de Libertad
Asociación familiares fosa 128 de Paterna
Col.lectiu per la Recuperació de la Memoria Histórica de Callosa d’en Sarrià
Republicans de Xàtiva
Associació de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 146 de Paterna
Amical de Mauthausen
València ès Refugi
Lêgerîn Azadî (PV)
Republicanos de Rocafort
Amapola de la Memoria  Democrática  de l’ Horta Sud
Plataforma 14 de Abril por la III República
GRMH de Castelló
Associació Cultural Institut Obrer
Associació Memoria Histórica » El Molí» de Quart de les Valls
Sillas contra el hambre
Associació Republicana de la Safor
Associació Familiars Víctimes del franquisme de la Fossa 100 de Paterna
AMH de Pego M. Dolors Lloret
XEIM
Amics de la FUE
Acció Cultural del País Valencià
Guadassuar per la Republica
Associació cultural d’Aldaia Vora Vía
Associació Dones i homes Lliures
Asociación 14 de Abril de Siete Aguas
EUPV
IRPV
Euskal Etxea València
COS
Asociación Familiares de la fosa 111 de Paterna
La Llavor de Torrent
El Punt, Espai de LLiure Aprenentatge

L’ajuntament de Monòver aprova declarar el 16 de novembre dia de Memòria Democràtica, junt a Petrer i Elda.

Posted on por

Hui, 10 de juliol de 2025, l’Ajuntament de Monòver ha aprovat en acord plenari la moció promoguda per les associacions Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme i l’Associació de Familiars de Represaliats del Franquisme del Cementeri d’Alacant. Aquesta iniciativa, recolzada per més de 500 signatures de familiars de víctimes i de la ciutadania en general, té com a objectiu reconéixer la dignitat de les persones represaliades pel franquisme als municipis de Monòver, Elda i Petrer. La moció proposa declarar el 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local, recolzar la nul·litat de les sentències dels consells de guerra franquistes, i tramitar els expedients de reconeixement i reparació personal, en compliment del que estableix la llei de Memòria Democràtica.Familiars de les víctimes, les associacions convocants (Acció Ciutadana contra la Impunitat i Familiars de Victimes dell Cementeri d’Alacant) i les regidories de Memòria Democràtica dels tres ajuntaments han fet possible la presentació simultània d’aquestes mocions. S’estima que hi hagué prop de 1.000 persones represaliades a Elda, 600 a Monòver i 300 a Petrer, mitjançant execucions, empresonaments, treballs forçats, confiscació de béns i altres formes de repressió, les conseqüències de les quals marcaren profundament les seues famílies i el conjunt de la societat. La tria del 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local respon al fet que, en eixa data de l’any 1939, es produí el major nombre d’afusellaments als cementeris de Monòver, Elda i Petrer, convertint-se així en un símbol de la repressió patida per centenars de veïns i veïnes d’aquestes localitats.

L’exministre Rodolfo Martin Villa és cridat a declarar com investigat per crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Posted on por

Hui tenim una notícia magnífica que compartir:

El Jutjat d’Instrucció d’Elda ha citat, en qualitat d’investigats, a RODOLFO MARTÍN VILLA i a DANIEL AROCA PER ASSASSINAT DE TEÓFILO DEL VALLE en un context de crims contra la humanitat.

Convé recordar que aquest assassinat es va produir durant les mobilitzacions dels i les treballadores del sector del calçat a la província d’Alacant, al febrer de 1976. Martín Villa era Ministre de Relacions Sindicals i Daniel Aroca membre de la policia armada, que va disparar la seua arma contra Teófilo del Valle.

Esperem que aquestes declaracions es produïsquen sense cap mena d’incidència i que la fase d’instrucció i investigació dels fets denunciats continue avançant per a l’esclariment dels mateixos i la determinació d’una veritat judicial.

Continuarem treballant perquè els criminals franquistes que encara estan vius hagen de respondre dels crims que van cometre, bé davant els Jutjats de l’Estat espanyol, bé davant els Jutjats argentins, com és el cas de Martín Villa que continua imputat en la Querella Argentina per un total de altres 12 homicidis agreujats en un context de crims contra la humanitat.

Nota de premsa de CEAQUA

  • Per primera vegada en un Jutjat de l’Estat espanyol es prendrà declaració als presumptes autors i responsables de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.
  • L’exministre franquista Rodolfo Martin Villa i el membre de la policia armada Daniel Aroca del Rey, que estàn sent investigats en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 d’Elda, han sigut citats a declarar per l’assassinat, en un context de crims contra la humanitat, de Teófilo del Valle durant les dures repressions en les vagues del calçat alacantí de 1976.
  • Des de CEAQUA celebrem aquest fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme i instem als poders públics i als partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional es convertisca en una cosa habitual.

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 d’Elda, que va admetre a tràmit la querella interposada el 22 d’abril de 2024 pel germà de Teófilo del Valle, José Antonio, ha acordat citar a declarar als querellats: Daniel Aroca del Rey i a l’exministre Rodolfo Martin Villa, els pròxims 17 i 19 de novembre.

La querella es va presentar contra els autors i responsables de la mort a Elda del jove treballador Teófilo del Valle per trets de la Policia Armada. Els fets denunciats es van produir en el context de les dures repressions policials patides pels treballadors i treballadores del sector del calçat alacantí durant les mobilitzacions de febrer de 1976.

L’assassinat de Teófilo del Valle va ser la primera mort violenta ocasionada per les forces de l’ordre públic després de la presa de possessió de la Direcció de l’Estat de Joan Carles I. En aquelles dates Martín Villa era Ministre de Relacions Sindicals i Daniel Aroca el policia armada que va disparar a Teófilo del Valle.

Després de més de 115 querelles presentades en diferents territoris de l’Estat espanyol per crims contra la humanitat ocorreguts durant la dictadura i la Transició, es prendrà declaració als autors i responsables denunciats. Per tant, es tracta d’un fet important que suposa un clar avanç en la lluita contra la impunitat. No obstant això, encara es tracta d’una cosa excepcional que fins a la data no s’havia produït, de manera que aquest fet per si mateix no implica que les polítiques d’impunitat de l’Estat espanyol s’hagen revertit.

En qualsevol cas, les organitzacions memorialistes i de drets humans celebrem aquest fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme. Esperem que s’avance en la instrucció de la causa penal, i instem a tots els poders públics i als partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional es convertisca en una cosa habitual i que, d’una vegada per sempre, es pose fi a les polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació judicial en l’ordre jurisdiccional penal dels crims franquistes.

La notícia en els mitjans:

Https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/exministro-martin-villa-llamado-declarar-investigado-muerte-1976-teofilo-valle-manos-policia-armada_1_12387325.html


Https://directa.cat/lexministre-franquista-rodolfo-martin-villa-citat-a-declarar-per-la-mort-de-teofilo-del-valle-lany-1976/

https://www.publico.es/politica/tribunales/martin-villa-citado-declarar-investigado-crimenes-humanidad-cometidos-dictadura-franquista.html

https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/elda-vinalopo-mitja/el-exministro-martin-villa-citado-como-investigado-por-su-posible-relacion-con-la-muerte-de-teofilo-del-valle-en-1976

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/06/16/martin-villa-exministro-franquista-citado-a-declarar-en-elda-por-la-muerte-de-teofilo-del-valle-radio-elda/

https://www.noticiasdegipuzkoa.eus/politica/2025/06/16/jueza-alicante-imputa-martin-villa-9765934.html

Https://www.infolibre.es/1_1ebe24

https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/citan-declarar-investigado-exministro-martin-villa-muerte-20250616132552-nt.html

https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250616/10792747/juzgado-cita-exministro-martin-villa-investigado-muerte-obrero-1976.html

https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-06-16/un-juzgado-investiga-por-primera-vez-al-exministro-martin-villa-por-la-muerte-de-un-joven-en-1976.html

https://ctxt.es/es/20250601/Politica/49528/Gorka-Castillo-Martin-Villa-franquismo-impunidad-juicio-crimenes-de-lesa-humanidad-dictadura-transicion.htm

https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-crimenes-senala-martin-villa-imputacion-une-quito-familiares_1_12401007.html

27 de setembre: 50 ANYS. MEMÒRIA I HOMENATGE A LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA

Posted on por

Des de Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme i el col·lectiu Al Alba, estem organitzant per al divendres 26 de setembre de 2025, un acte públic de memòria i homenatge als qui van lluitar, moltes vegades fins a deixar-se la vida en l’obstinació, per les llibertats que tant han costat i continua costant aconseguir després dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. 

Recordant als últims assassinats per la dictadura franquista desprès de uns judicis farsa. Poc despues moriria el dictador, el seu règim de terror va acabar com començara: judicis sumaríssims, escamots d’afusellament, presó i persecució de la dissidència.

Recordant a Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi i Juan Paredes-Txiki volem retre homenatge a totes les persones que es van enfrontar amb generositat a la dictadura, van lluitar per conquistar les llibertats que la dictadura havia arrabassat, per viure dignament, per millorar la societat, van lluitar contra el feixisme.
I no volem oblidar-les.
Us convidem a col·laborar en la realizacion d’aquest acte de record i a subscriure aquest manifest:

50_AÑOS-val-dDescarga

En castellà:

50_AÑOS-cast-dDescarga

Aqui pots seguir el desenvolupament de l’acte que vam organitzar des del Col·lectiu A l’Alba en el 40 aniversari del 27 de setembre, al 2015 també en la Nau, en el Paraninf:

Visita a les instal.lacions de l’embassament de Benagéber. 24 de maig

Posted on por

Dissabte passat, 24 de maig, hem fet una nova visita a les instal·lacions del pantà de Benaixeve. Vàrem sortir en bus des de València. En la presa de l’embassament ens esperaven les companyes i companys que van acudir pels seus mitjans.El camí des d’Utiel dóna peu per a activar els records o per a anar descobrint estrats i relats del passat. La Juanita era el nom pel qual es coneixia a l’autobús que unia Benagéber amb Utiel, l’única via d’accés que existia quan es van iniciar els obres del pantà. El llibre de Soler Carnicer » la guerra no va acabar l’1 d’abril de 1939″ narra la història de un pres que esperava l’arribada de notícies de Juanita, la seu dona, en el petit i atrotinat autobús que feia aquest recorregut.

En l’enorme presa començàrem el recorregut per les instal·lacions, seguint el relat d’Andrea Moreno. Enllacem imatges d’Alcalá Zamora inaugurant les obres del pantà que en 1932, anomenat llavors de Blasco Ibáñez, amb la inconfusible sintonia del Node, el noticiari franquista, que en els anys quaranta lloava sense mesura les obres faraòniques de la dictadura i atribuïa al Generalíssim el disseny de les obres del pantà. Apropiant-se també del nom.

Busquem les petjades dels presos republicans. Entre 1941 i 1944 un destacament penitenciari va fer els treballs més durs, de pic i pala. Mà d’obra captiva a preu irrisori. Per a major benefici de l’empresa adjudicatària de les obres, Portolés i Cia i del sistema penitenciari franquista.

Vàrem visitar les ruïnes de l’alberg de solters, un edifici que dóna compte de com es va viure en el poblat que va créixer al costat de les obres d’una presa que va créixer lentament.

Acabem la visita en els barracons on van viure els presos, transformats avui en petits allotjaments d’estiueig. Un recorregut per un espai natural majestuós. En el qual encara no hi ha senyalitzacions que ens mostren el passat, però on el dissabte varem recordar el nom d’alguns presos que allí van treballar, com el de Pau Ciscar. El seu net ens va acompanyar.

Una visita que esperem continuar organitzant. Gràcies a totes les persones que ens acompanyàreu.

Compartim fotos de Vicente Carrión, Tono Vizcaino, Paco Andreu, Irene Lado, Antonia Lluesma y Valerià Martin «Seco»

Las tres muertes de Teófilo del Valle, proyecciones durante el mes de mayo

Posted on por

7 de mayo. Espacio Joven de Villena

Tras la proyección hubo un interesante debate sobre la importancia de conocer la verdad, de rescatar lo que los responsables de los crímenes del franquismo y la transición ocultaron.

Este documental contribuye a restituir la imagen de Teófilo, un joven asesinado en el transcurso de las luchas de los trabajadores del calzado en Elda en el año 1976. Varios disparos acabaron con su vida. Un Consejo de Guerra eximió al policía que disparó de toda responsabilidad. Y la prensa afín al poder, que aún estaba impregnado de franquismo, trató de ensuciar la imagen de Teófilo. Al frente de toda aquella represión contra las movilizaciones obreras estaba Martín Villa.

A casi 50 años de todo aquello su hermano reclama justicia.

Reclamamos justicia, porque es un derecho de las víctimas de los crímenes del franquismo y aquella transición.

En la primera fotografía, Manuel de Juan junto a Isabel Moreno líder sindical del calzado en años 70 y 80, María Lluna Díaz, organizadora del acto por IU y Jorge Cánovas del movimiento memorialista.

8 de mayo proyección en Elx. Universidad Miguel Hernández

Con Miguel Ors de la Catedra Pere Ibarra, Carmen Palomar secretaria comarcal de CCOO, Javier Falco realizador documentales, Elías Alonso, Martín Carpena líder sindical en los años duros, Salah Ennouiri de Sumar, activistas de Hoac, …

Debate sobre la impunidad del franquismo. No pararemos. Verdad, Justicia y Reparación.

14 de mayo Teatro Serrano de Gandía (Valencia)

En Gandía en el Teatro Serrano, proyección del documental las Tres muertes de Teófilo del Valle y animado debate a pesar del aguacero.

Xenxu Edo presentó el documental por ACCIF. Gracias a la asociación de Memoria de la Safor y a la de Víctimas del Franquismo. Y a Manuel de Juan por su magnífico documental.

17 en El Campello (Alacant)

Esta vez la asociación Ni un pas enrere de El Campello dentro del ciclo L’Alacantí en Xàrcia: Temps d’història reunió a medio centenar de personas en la proyección del documental y el debate posterior.

Entre los asistentes Francisco Martínez «Quico» guerrillero antifranquista en primera fila con bastón, a punto de cumplir 100 años.

En otra foto Manuel de Juan junto a Pilar Jiménez y Josep Antoni Pujol organizadores del ciclo de memoria en la comarca del L’Alacantí y Jesús de la asociación Ni un pas enrere.