PAISATGES DE MEMÒRIES I RESISTÈNCIES ANTIFEIXISTES

El 23 de gener hem tingut la segona conferència del cicle Paisatges de Resistència. La memòria del maquis a la Serrania
Col.legi Major Rector Peset, plaça Forn St. Nicolau, 4. València

No va poder assistir el arqueòleg Xurxo Ayan per un assumpte familiar de gravetat, des d’aquí les nostres condolences. Esperem poder estar pròximament amb ell a València.

Van intervenir Juan Salazar, qui va presentar el projecte i a les seves companyes de taula:

Andrea Moreno va abordar com és possible des de les eines que ofereix l’arqueologia analitzar el nostre passat pròxim per a conèixer-lo millor i afrontar amb garanties el futur, una explicació excel·lent.

Elena Trabajo va presentar la seva recerca sobre els Maquis a Terol, un treball rigorós i de gran originalitat en el qual vam aprendre com els recursos que proporciona l’arqueologia poden ajudar a interpretar i conèixer millor el territori i als seus habitants. Les masies ara abandonades, les restes de campaments en alguns llocs perduts, la documentació d’arxiu, els testimoniatges, reactiven la memòria dels maquis, els enllaços i punts de suport, les persones que van lluitar amb enorme valentia, en condicions extremes, contra un estat que va voler aniquilar a la dissidència des dels seus inicis, i que va construir un relat cruel i despietat dels resistents.

Interessants intervencions des de la taula i animat debat

🫂 Gràcies Seguim

Projecte patrocinat per l’Àrea de Memòria de la Diputació de València @memoria_dival
Col.labora:
Departament d’Arqueològia UV @arqueologia_uv. Vimade. @ca_revolta. Centre d’estudis de la Serrania. @idhuv

Paisatges de resistència. «La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat»

El 29 d’octubre hem iniciat en la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset de València, les activitats públiques del projecte Paisatges de Resistència. El maqui en la Serrania amb la conferència: La guerrilla antifranquista: del País València al context de l’Estat. Amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili; Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín, presentada per Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Arnau Fernandez va aportar dades esclaridores, els maquis no van ser bandolers. Ens va acostar a les vides de dos guerrillers de la serra de Almeria, El Espailla i el Carboner, a través de les seues cartes, dibuixos i retalls dels seus escrits que ens van emocionar i els van convertir en els nostres herois. Després de la ocupacion pels colpistes del territori alguns “vençuts” van intentar des de la muntanya fer front al feixisme, als senyorets falangistes que es van ensenyorir de l’espai públic.

Raúl Gonzalez ens va situar en el territori del AGLA, l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, “els nostres” maquis del País Valencià. En un combat d’immensa desigualtat van intentar sostindre activa la lluita armada contra la dictadura que va mantindre l’estat de guerra fins a 1948, que no va dubtar a arrasar els campaments guerrillers, els llogarets i les masies, les gents que els van donar suport. També ens va aportar noms, microhistorias, espais…

Un magnífic inici per a endinsar-nos en aquest projecte que ahir presentàvem: Paisatges de resistència. El maquis en la Serrania

Enllaç a les intervencions

PAISATGES DE RESISTÈNCIA. LA MEMÒRIA DEL MAQUIS A LA SERRANIA

Dimecres que ve, 29 d’octubre, comencem amb les activitats públiques d’aquest nou projecte que  impulsem des de Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme  ACIF, en el qual participen persones investigadores, professores d’història, arqueòlogues, estudiants i activistes.

Està coorganitzat amb el Col·legi Major Rector Peset, patrocinat per l’àrea de Memòria de la Diputació de València i comptes amb la col·laboració del Departament d’Arqueologia i l’Institut de DDHH de la Universitat de València, i l’entitats Ca Revolta, Centre d’Estudis de la Serrania i l’associació de Villar Vimade.

Continuem amb la recerca i la divulgació del primer franquisme a Benagéber i el seu entorn, iniciada amb el projecte Queda inaugurado este pantano: treballs forçats en la construció del embassament, desenvolupat durant 2024.

Aquesta nova fase del projecte obre una nova línia d’acció destinada a recuperar la memòria de la guerrilla antifranquista al voltant de l’embassament i les muntanyes properes mitjançant l’anàlisi de les fonts d’arxiu, de relats escrits i orals i de la prospecció arqueològica. Així, a partir d’una tipologia diversa de llocs i espais recordats en la memòria col·lectiva, que inclouen elements tan diversos com masos, refugis, camins, punts de suport i enllaços, però també Casas Cuartel i llocs d’enfrontaments, pretenem obtenir una cartografia de la resistència antifranquista a la comarca de La Serrania. Sens dubte, es tracta d’una zona excepcional per explicar, de manera transversal i intergeneracional, el franquisme i la repressió; però també per recuperar memòries i relats silenciats sobre la resistència contra la dictadura i la lluita per la reinstauració de la democràcia, ja des de la postguerra.

Conferència 29 d’octubre,18,30 h, Sala d’Actes Col.legi Major Rector Peset:

La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat.

Conferencia amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili;

Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín.

Presenta: Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Açi pots descarregar tota la programació: