Instal.lació expositiva Queda Inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber

El mes de febrer varem inaugurar la instal·lació expositiva: Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber al IES Clot del Moro de Sagunt, per a continuar per diferents centres educatius i culturals.

La expossició es compon de 20 panells que mostren com es va construir l’embassament que va començar en 1932 sent el pantà de Blasco Ibáñez i en 1941 va passar a denominar-se del Generalíssim, incorporant a les obres a presos republicans fent treballs forçats. Les fotografies i diagrames reflecteixen les dures condicions de vida i treball.

Aquest és el recorregut que ha realitzat durant tot l’any 2025:

IES Clot del Moro de Sagunto, 22 de febrer

Facultat d’Història, València, 3 de març

IES Benigasló, La Vall d’Uixó, 24 de març

IES el Molí del Sol, Mislata, 2 d’abril

IES Didin Puig de Guadassuar, 5 de maig

IES Músic Martín i Soler, Mislata, 12 de maig

IES Serpis, Valencia, 19 de maig

Facultat de Magisteri, 2 de juny

Centre Cultural Octubre, València, 2 de juny

Villar del Arzobispo, setembre

Escola Les Carolines (Picassent), 5 de novembre

Associació Vora Vía, Aldaia, 14 de novembre

Aqui pots trobar les característiques físiques, si vols portar-la al teu centre posa’t en contacte amb nosaltres al correu: justicia.reparacio@gmail.com

Paisatges de resistència. «La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat»

El 29 d’octubre hem iniciat en la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset de València, les activitats públiques del projecte Paisatges de Resistència. El maqui en la Serrania amb la conferència: La guerrilla antifranquista: del País València al context de l’Estat. Amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili; Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín, presentada per Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Arnau Fernandez va aportar dades esclaridores, els maquis no van ser bandolers. Ens va acostar a les vides de dos guerrillers de la serra de Almeria, El Espailla i el Carboner, a través de les seues cartes, dibuixos i retalls dels seus escrits que ens van emocionar i els van convertir en els nostres herois. Després de la ocupacion pels colpistes del territori alguns “vençuts” van intentar des de la muntanya fer front al feixisme, als senyorets falangistes que es van ensenyorir de l’espai públic.

Raúl Gonzalez ens va situar en el territori del AGLA, l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, “els nostres” maquis del País Valencià. En un combat d’immensa desigualtat van intentar sostindre activa la lluita armada contra la dictadura que va mantindre l’estat de guerra fins a 1948, que no va dubtar a arrasar els campaments guerrillers, els llogarets i les masies, les gents que els van donar suport. També ens va aportar noms, microhistorias, espais…

Un magnífic inici per a endinsar-nos en aquest projecte que ahir presentàvem: Paisatges de resistència. El maquis en la Serrania

Enllaç a les intervencions

PAISATGES DE RESISTÈNCIA. LA MEMÒRIA DEL MAQUIS A LA SERRANIA

Dimecres que ve, 29 d’octubre, comencem amb les activitats públiques d’aquest nou projecte que  impulsem des de Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme  ACIF, en el qual participen persones investigadores, professores d’història, arqueòlogues, estudiants i activistes.

Està coorganitzat amb el Col·legi Major Rector Peset, patrocinat per l’àrea de Memòria de la Diputació de València i comptes amb la col·laboració del Departament d’Arqueologia i l’Institut de DDHH de la Universitat de València, i l’entitats Ca Revolta, Centre d’Estudis de la Serrania i l’associació de Villar Vimade.

Continuem amb la recerca i la divulgació del primer franquisme a Benagéber i el seu entorn, iniciada amb el projecte Queda inaugurado este pantano: treballs forçats en la construció del embassament, desenvolupat durant 2024.

Aquesta nova fase del projecte obre una nova línia d’acció destinada a recuperar la memòria de la guerrilla antifranquista al voltant de l’embassament i les muntanyes properes mitjançant l’anàlisi de les fonts d’arxiu, de relats escrits i orals i de la prospecció arqueològica. Així, a partir d’una tipologia diversa de llocs i espais recordats en la memòria col·lectiva, que inclouen elements tan diversos com masos, refugis, camins, punts de suport i enllaços, però també Casas Cuartel i llocs d’enfrontaments, pretenem obtenir una cartografia de la resistència antifranquista a la comarca de La Serrania. Sens dubte, es tracta d’una zona excepcional per explicar, de manera transversal i intergeneracional, el franquisme i la repressió; però també per recuperar memòries i relats silenciats sobre la resistència contra la dictadura i la lluita per la reinstauració de la democràcia, ja des de la postguerra.

Conferència 29 d’octubre,18,30 h, Sala d’Actes Col.legi Major Rector Peset:

La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat.

Conferencia amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili;

Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín.

Presenta: Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Açi pots descarregar tota la programació:

EL Villar. Jornada guerra civil y memoria democrática

Durante el mes de septiembre hemos participado en las jornadas organizadas por el Ayuntamiento del Villar y la asociación Villar Memoria Democrática.

Hemos expuesto la muestra «Queda inaugurado este pantano» y hecho visita guiada con el alumnado del IES

El 27 de septiembre tuvieron lugar una serie de ponencias en las que participamos exponiendo la investigación sobre los trabajos forzados en Benageber con una ponencia a a cargo de Joan Salazar Bonet y Lucila Aragó

El domingo 28 acompañamos a Vimade en la guiada al embalse de Benagéber, siendo Andreu Domingo el encargo de realizar la visita guiada.

Gracias a VIMADE y al Ayuntamiento Villar del Arzobispo

Visita a les instal.lacions de l’embassament de Benagéber. 24 de maig

Dissabte passat, 24 de maig, hem fet una nova visita a les instal·lacions del pantà de Benaixeve. Vàrem sortir en bus des de València. En la presa de l’embassament ens esperaven les companyes i companys que van acudir pels seus mitjans.El camí des d’Utiel dóna peu per a activar els records o per a anar descobrint estrats i relats del passat. La Juanita era el nom pel qual es coneixia a l’autobús que unia Benagéber amb Utiel, l’única via d’accés que existia quan es van iniciar els obres del pantà. El llibre de Soler Carnicer » la guerra no va acabar l’1 d’abril de 1939″ narra la història de un pres que esperava l’arribada de notícies de Juanita, la seu dona, en el petit i atrotinat autobús que feia aquest recorregut.

En l’enorme presa començàrem el recorregut per les instal·lacions, seguint el relat d’Andrea Moreno. Enllacem imatges d’Alcalá Zamora inaugurant les obres del pantà que en 1932, anomenat llavors de Blasco Ibáñez, amb la inconfusible sintonia del Node, el noticiari franquista, que en els anys quaranta lloava sense mesura les obres faraòniques de la dictadura i atribuïa al Generalíssim el disseny de les obres del pantà. Apropiant-se també del nom.

Busquem les petjades dels presos republicans. Entre 1941 i 1944 un destacament penitenciari va fer els treballs més durs, de pic i pala. Mà d’obra captiva a preu irrisori. Per a major benefici de l’empresa adjudicatària de les obres, Portolés i Cia i del sistema penitenciari franquista.

Vàrem visitar les ruïnes de l’alberg de solters, un edifici que dóna compte de com es va viure en el poblat que va créixer al costat de les obres d’una presa que va créixer lentament.

Acabem la visita en els barracons on van viure els presos, transformats avui en petits allotjaments d’estiueig. Un recorregut per un espai natural majestuós. En el qual encara no hi ha senyalitzacions que ens mostren el passat, però on el dissabte varem recordar el nom d’alguns presos que allí van treballar, com el de Pau Ciscar. El seu net ens va acompanyar.

Una visita que esperem continuar organitzant. Gràcies a totes les persones que ens acompanyàreu.

Compartim fotos de Vicente Carrión, Tono Vizcaino, Paco Andreu, Irene Lado, Antonia Lluesma y Valerià Martin «Seco»

Propera visita a l’embassament de Benagéber, dissabte 24 de maig

Si vols vindre a coneixer:

  • Com es va construir eixe pantà
  • Com van viure els presoneres republicans que des de 1941 a 1944 van estar en el destacament penitenciari del qual encara es conserven els barracons
  • Que va ser el sistema de redempció de penes o els treballs forçats durant el franquisme.

No et perdes aquesta oportunidat farem el passeig guiades per l’antropòloga Andrea Moreno

Eixirem en bus des de València, aquesta activitat està patrocinada pel Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València

Pots escriure’ns al correu justicia.reparació@gmail.com