El diumenge 24 de novembre hem realitzat la primera visita guiada a l’embassament de Benagéber, dins del projecte «Queda Inaugurado este Pantano»: treballs forçats. Una activitat que ha comptat amb el patrocini de l’àrea de memòria democràtica de la Diputació de València.
Eixirem des de València un autobus i diversos cotxes. Ens trobarem unes 75 persones en l’embassament, enmig de La Serrania. Un paratge que impressiona, les muntanyes i les pedres tallades de l’enorme presa. Una làmina d’aigua que es va engolir a l’antic poble de Benagéber. Unes formes arquitetónicas que no poden ocultar el seu passat.
Des de 1941 a 1944 va haver-hi més de de 600 presos republicans treballant en les obres, en jornades eternes, treball de pic i pala.

Andrea Moreno, arqueòloga i Juan Miñana qui de xiquet va créixer en el poblat del pantà, sent el fill del practicant, van explicar els origenes republicans de l’embassament i les fases fonamentals de la seua construcció.

Segona parada al costat de les cases dels obrers, l’antiga cantina, una de les casernes de la guàrdia civil. Dades i anècdotes. Com van viure els treballadors «lliures», la vigilància constant… L’alberg de solters, un singular edifici en ruïnes.

Tercera parada, després d’un xicotet passeig, en Les Colònies. Allí encara estan els barracons on van viure amuntegats els presos. Hui són cases de vacances.
I Andrea i Juan van explicar com va poder ser aquell temps i aquella experiència. I també van parlar de les fugues, de la resistència permanent. Dels treballs forçats, del sistema de «redenció de penes» que va implantar el franquisme.
De la presència en la zona, pocs anys després que marxaren els presos, dels maquis i de la repressió que van patir els guerrillers i els qui els van ajudar o va sospitar la guàrdia civil que els podiá haver ajudat.

Acabarem menjant en el bar de Benagéber.

Gràcies a Andrea Moreno i Juan Miñana. Gràcies a la colla excursionista de Ca Revolta, a totes i tots per compartir aquesta jornada. Al gener convocarem una altra visita

El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros

Fotografies de El Seco, Amparo, Javier, Maria José

Ahir vam iniciar les activitats #QuedaInauguradoEstePantano en el Col·legi Major Rector Peset
En l’obertura van estar al costat del director del Col·legi Carles López, l’alcalde de Benaixeve Rafael Darijo, el regidor de Sant Antoni de Benaixeve i diputat provincial Pau Andrés, Paco Sanchís per la delegació de Memòria històrica i democràtica de la Diputació de València i Lucila Aragó coordinadora del projecte des de la nostra associació.

L’alcalde de Benageber ha recordat la repressió contra els maquis que va assotar també a la població i a treballadors del pantà i l’obertura i exhumació de la primera fossa de victimes del franquisme en 2010.

Ha quedat palés el compromís per recuperar aquesta part de la história de la Serrania. Coneixer als qui van estar presos al destacament penitenciari i van contribuir a alçar la presa de Benagéber. Saber més sobre els mitjans repressius que va utilitzar la dictadura franquista per a castigar a la població que havia defensat la legalitat republicana.
Fer d’aquest espai un lloc de memòria democràtica.

Treballs forçats en les infraestructures hidràuliques. Els presos del Canal del Guadalquivir i del Pantà de Benagéber

La primera de les conferències es va iniciar a continuació. Una taula moderada per Alfons Cervera, en la qual van participar Gonzalo Acosta, geògraf estudiós dels treballs forçats en el Canal dels presos del Guadalquivir, Paqui Maqueda familiar de pres, Juan Salazar historiador i coordinador del projecte i Ricardo Piñón tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Gonzalo acosta ha aportat informació molt valuosa. El Canal del Guadalquivir va ser una obra inmemsa, faraònica, 155 quilòmetres . Dades per a conéixer l’ús despietat que va fer el franquisme del treball esclau, convertint la repressió política en explotació econòmica.

Paqui Maqueda, a qui la sala ha aplaudit reconeixent el seu valor: la nit en la qual van traure a Queipo de Llanos de la Macarena, ella, en solitari, va reivindicar els noms dels seus familiars assassinats pel franquisme i el totes les víctimes. Gràcies Paqui. En la seua intervenció ha recordat al seu oncle Enrique que va treballar en el Canal.

Juan Salazar, que coordina el vessant didàctic del projecte, ha assenyalat alguns aspectes claus per a acostar-nos al destacament penitenciari de Benageber: com eren seleccionats a la presó, com treballen vigilats en les obres del pantà i vivia amuntegats en uns barracanones, com el sistema de «Redención de Penas por el trabajo» representava un negoci redó per a les empreses. I ha assenyalat les grans possibilitats que té l’espai per a continuar desenvolupant aquest projecte.

Ricardo Piñon ha compartit la investigació que porta anys realitzant sobre els presos de Benageber, un rastreig pels expedients que uneix als seus coneixements tècnics com a membre de la Confederació Hidrogràfica del Jucar.

Una informació, encara poc difosa, que servirà per a entendre millor la llosa amb la qual la repressió franquista va esclafar aquest país

Aquest projecte es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de Valencia, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44.

Gràcies a totes les persones que heu compartit esta sessió

Construïnt memòria democràtica!!!

Fotos: El Seco i d’altres companys