El domingo, 22 de febrero de 2026 tuvo lugar la conmemoración del 50 aniversario de la muerte de Teófilo del Valle bajo el lema 50 AÑOS SIN TEÓFILO DEL VALLE PÉREZ.

Los actos han sido organizados por ACIF juntamente con la concejalía de Memoria Democrática del ayuntamiento de Elda adhiriéndose más de 30 asociaciones.

LA MARCHA CIVICA

A las 11 horas dio inicio de una Marcha Cívica que recorrió las principales calles de la ciudad desde la plaza de Castelar hasta plaza de Teófilo del Valle. La marcha reunió a unas 400 personas según la policía local y estuvo acompañada por la centenaria banda de música Santa Cecilia cuya directiva aprobó participar en la marcha. Durante el recorrido la pancarta fue encabezada por José Antonio el hermano de Teófilo del Valle y su sobrino Rodrigo junto a personas de las asociaciones que se adhirieron al homenaje.

Tanto la Marcha Cívica como el Homenaje a Teófilo han tenido una amplia repercusión en la comarca zapatera del Vinalopó. Muchos miles de personas trabajadoras del calzado recuerdan las luchas obreras de aquellos años que, tras la muerte de Teófilo en 1976, llegaron a mantener una huelga de más de dos semanas a todo el sector zapatero en todo el Estado en el verano de 1977 y muchos de ellos se han manifestado este día. Y no solo gente mayor, muchos jóvenes han participado en los actos como los miembros entusiastas del Consejo Local de la Juventud. Como dice el Manifiesto firmado por convocantes y la ciudadanía en general:

Hoy homenajes como éste muestran los deseos de vivir en una sociedad libre y democrática, que respete los derechos civiles, con servicios públicos suficientes, acceso al trabajo, una vivienda digna, una sanidad pública y una educación en condiciones. Una sociedad libre, donde la verdad no pueda ser ocultada como se hizo con la muerte de Teófilo, sin esperar 45 años para conocer que seis disparos por la espalda de un miembro de la Policía Armada habían acabado con su vida. Una sociedad justa donde se juzgue y condene a quienes cometan crímenes de lesa humanidad, como fue la muerte de Teófilo del Valle, un asesinato impune.

La recuperación de la memoria de Teófilo del Valle ha trascendido también el ámbito local y comarcal con la difusión en televisiones de ámbito autonómico y estatal de programas especiales sobre la muerte de Teófilo y otros episodios sangrientos de mayor represión como fueron los sucesos del 3 de marzo en Vitoria o la muerte de Juan Gabriel Rodrigo Knafo en Tarragona huyendo también de la policia armada tras una manifestación. Y así hasta más de un centenar de victimas mortales exclusivamente por actuaciones de las llamadas Fuerzas de Orden Publico del franquismo entre febrero de 1976 y diciembre de 1978. Recuperar la verdad y la memoria es el primer paso. Ahora toca seguir actuando para conseguir justicia y luchar contra la impunidad de los crímenes franquistas. Crímenes de lesa humanidad como el de Teófilo del Valle. Verdad, Justicia y Reparación. Teófilo del Valle, no te olvidamos.

En Facebook y demás RRSS se han publicado varios reportajes. Indicamos algunos de ellos.

Del grupo municipal Elda para todas: https://www.facebook.com/share/v/186AaTt4N2/ 

Del semanario comarcal Valle de Elda: En memoria de Teófilo del Valle – Valle de Elda  y  https://www.facebook.com/share/1YwQPn3rZP/

Alicante Plaza: https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/elda-vinalopo-mitja/elda-sigue-sin-olvidar-el-asesinato-de-teofilo-del-valle-medio-siglo-despues

La exposición de fotos e ilustraciones sobre las movilizaciones en la Transición está expuesta en el Museo Arqueológico de Elda (Príncipe de Asturias, 40) hasta el 23 de marzo.

El 24 de febrer es compleixen 50 anys de l’assassinat de Teófilo del Valle. Un jove treballador que participava en les mobilitzacions del sector del calçat per millorar les seves condicions laborals i pel reconeixement dels drets sindicals. Havien transcorregut només 3  mesos des de la mort del dictador Franco. L’aparell del règim romania intacte.

La resposta política a les reclamacions va ser la repressió. La policia va disparar contra els manifestants a Elda el 22 de febrer de 1976, Teófilo va rebre 2 impactes de bala per l’esquena.  Setmanes després ho faria a Vitòria, amb el resultat, el 3 de març, de 5 treballadors morts i desenes de ferits.

El franquisme es resistia a abandonar l’ús de la violència i la repressió contra els opositors, així es va imposar des de 1936, així va continuar fins als seus últims dies incloent els anys de transició.
50 anys després recordem a Teófilo del  Valle, reivindiquem la seua memòria i a través seu la memòria de totes les persones que van arriscar les seves vides per aconseguir les llibertats i els drets democràtics.

També recordem que aquella transició no va ser pacífica, en ella les forces polítiques amb influència van optar per renunciar a obrir un període de justícia transicional en el qual investigar, enjudiciar i castigar als responsables dels crims franquistes, negant a les víctimes l’accés ple a la veritat i la reparació. D’aqueixa manera la democràcia es restaurava llastrada per la impunitat i la corrupció de la dictadura.

50 anys després la família de Teófilo del Valle vol restablir la veritat sobre el seu assassinat i vol exercir el seu dret a la tutela judicial,  reclama en els tribunals que s’esclarisca l’ocorregut. La querella que van presentar en el jutjat d’Elda segueix el seu curs. Estan cridats a declarar Martín Villa, ministre de relacions sindicals al febrer de 1976 i Aroca del Rei policia que va disparar contra Teófilo.

No oblidem per a no tornar enrere.
Veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició!!

Pròximes convocatòries:
4 de febrer, Jutjats d’Elda, concentració de suport a la investigació de l’assassinat de Teófilo, a les 13,00 hores en la Plaça de Dalt a Elda

5 de febrer, projecció en la seu de CCOO de València del documental Las tres muertes de Teófilo del Valle , amb el seu director Manuel de Juan, Raquel Vanyò professora de dret internacional UV i Pere Beneyto de CCOO PV. 17,30 Pl. Nàpols i Sicília, 5.

22 de febrer, marxa cívica a Elda en memòria de Teófilo i les persones que van lluitar per la democràcia. A les 11 hores Plaza de Castelar

Després de 50 anys de la mort de Franco, encara es mantenen impunes els crims contra la humanitat comesos durant més de 40 anys de dictadura: assassinats, desaparicions, treball esclau, espoli patrimonial, exili, robatori de bebés, tortures, presó, represàlies laborals, tancament de dones joves en centres sota el comandament de l’Església per al seu “control i reeducació”, etc.

Després de la mort de Franco el poder es va mantindre en les mateixes mans sense cap depuració tant en l’Exèrcit, la judicatura, l’Administració, les forces de seguretat, l’estructura política com en la legislatura. Un poder que va reprimir durament a una majoria de la població que va prendre els carrers per a lluitar contra eixe mateix règim que es mantenia a través del terror i per a aconseguir un Estat democràtic de dret. Un poder que va construir un mur d’impunitat dels crims franquistes.

El sistema d’impunitat construït pels tres poders de l’Estat després de la mort de Franco s’ha mantingut bàsicament fins hui en dia. Un poder legislatiu que manté lleis com la Llei d’Amnistia, la Llei de Secrets Oficials o la Llei Mordassa. Un poder executiu que manté unes polítiques de memòria històrica orientades a reconeixements institucionals molt insuficients i a la implementació de mesures de caràcter administratiu ometent deliberadament qualsevol actuació que facilite l’accés a la justícia. I un poder judicial que es nega reiteradament a investigar i enjudiciar els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Centenars de milers de persones i els seus familiars que van patir greus violacions de drets humans continuen lluitant pel dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

Durant aquest any en què es commemora el 50 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i en el qual el Govern ha programat per això més de 100 actes, des de CEAQUA volem denunciar la inadmissió de les més de 115 querelles presentades en l’Estat espanyol exigint la investigació judicial dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Continuar mantenint polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació dels crims franquistes resulta incompatible amb polítiques de regeneració democràtica, sent aquestes absolutament necessàries per a expulsar de les nostres institucions les múltiples xacres heretades de la dictadura que encara perviuen.

Per tot l’anterior, i en aplicació dels tractats internacionals de drets humans ratificats per l’Estat espanyol, animem a les associacions memorialistes i entitats socials al fet que se sumen a aquest manifest per a continuar denunciant els 50 anys d’impunitat mantinguts per l’Estat espanyol i exigir:

· La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia de 1977.·

La modificació del Codi Penal per a introduir el principi de legalitat internacional.·

L’elaboració d’una Llei de Secrets Oficials concorde als principis democràtics de transparència.·

L’aprovació de la Llei de bebés robats.·

L’elaboració d’un informe i la realització d’un cens sobre les greus violacions de drets humans de la dictadura franquista per a garantir l’accés a la justícia i reparació.

Amb motiu del 50 aniversari dels últims afusellaments del règim franquista, aquest Manifest serà presentat a tots els grups parlamentaris del Congrés i diferents instàncies internacionals en l’última setmana de setembre.

Abril 2025

Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina

Sumat a la campanya, ni un any mes d’imunitat

50 años de Impunidad. 1975-2025. Ni uno más

https://sites.google.com/view/contraimpunidad/inicio

Des de 1939, fins a principis de 1942, l’actual hospital Dr. Moliner a Portaceli (Serra) va ser un Camp de Concentració en què milers de republicans van ser empresonats en condicions extremes, de tortura i fam que va portar fins a la mort un gran nombre, encara inexacte, de presoners.A l’octubre del 1939 arribaven des de diferents centres d’internament, des de la Plaça de Bous de València convertida durant unes setmanes també en camp d’internament després de l’entrada de les tropes franquistes a València, molts van arribar des del camp de concentració d’Albatera a Alacant, on van ser confinats després de quedar atrapats al port d’aquella ciutat des d’on havien intentat escapar en vaixell fugint de la repressió segura. En caldre tancar el camp d’Albatera, quan les condicions eren absolutament desastroses, van traslladar els presoners amuntegats en vagons de bestiar, arribant exhausts a l’estació de Bétera i des d’allà els obligaven a caminar per un camí estret costerut, fins arribar després de nou quilòmetres de marxa, a un edifici en construcció, un sanatori, que s’havia iniciat la construcció durant la República per ser un hospital de tuberculosos, que el franquisme va convertir en el Camp de Concentració de Portaceli.Per aquelles instal·lacions van arribar a passar més de 20.000 presos republicans, molts d’ells van sortir per ser, poc temps després, assassinats a Paterna i llançats a les fosses comunes del seu cementiri.L’existència d’aquest, com la de la resta dels més de 300 camps de concentració que van utilitzar les tropes franquistes a tot l’estat espanyol per castigar els vençuts, va ser amagada durant molts anys. Forma part d’aquesta part d’història que el franquisme va voler silenciar i amagar, temps ple de crims i dolor.Per tercer any consecutiu, en fer a peu el mateix camí que van anar els presos republicans, avancem en el camí de recuperar la veritat, donar a conèixer que va passar a Portaceli i rendir homenatge a les persones que van lluitar per la Llibertat i la República. Reivindiquem els seus noms i reclamem per a ells Justícia i Reparació.Us convidem a fer juntes aquesta nova edició, la III Marxa a peu entre Bétera i Portaceli, 8,5 quilòmetres de Record i Dignitat. S’iniciarà el 20 d’octubre a les 10.00 hores des de l’estació de metro de Bétera.