Després de 50 anys de la mort de Franco, encara es mantenen impunes els crims contra la humanitat comesos durant més de 40 anys de dictadura: assassinats, desaparicions, treball esclau, espoli patrimonial, exili, robatori de bebés, tortures, presó, represàlies laborals, tancament de dones joves en centres sota el comandament de l’Església per al seu “control i reeducació”, etc.

Després de la mort de Franco el poder es va mantindre en les mateixes mans sense cap depuració tant en l’Exèrcit, la judicatura, l’Administració, les forces de seguretat, l’estructura política com en la legislatura. Un poder que va reprimir durament a una majoria de la població que va prendre els carrers per a lluitar contra eixe mateix règim que es mantenia a través del terror i per a aconseguir un Estat democràtic de dret. Un poder que va construir un mur d’impunitat dels crims franquistes.

El sistema d’impunitat construït pels tres poders de l’Estat després de la mort de Franco s’ha mantingut bàsicament fins hui en dia. Un poder legislatiu que manté lleis com la Llei d’Amnistia, la Llei de Secrets Oficials o la Llei Mordassa. Un poder executiu que manté unes polítiques de memòria històrica orientades a reconeixements institucionals molt insuficients i a la implementació de mesures de caràcter administratiu ometent deliberadament qualsevol actuació que facilite l’accés a la justícia. I un poder judicial que es nega reiteradament a investigar i enjudiciar els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Centenars de milers de persones i els seus familiars que van patir greus violacions de drets humans continuen lluitant pel dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

Durant aquest any en què es commemora el 50 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i en el qual el Govern ha programat per això més de 100 actes, des de CEAQUA volem denunciar la inadmissió de les més de 115 querelles presentades en l’Estat espanyol exigint la investigació judicial dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Continuar mantenint polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació dels crims franquistes resulta incompatible amb polítiques de regeneració democràtica, sent aquestes absolutament necessàries per a expulsar de les nostres institucions les múltiples xacres heretades de la dictadura que encara perviuen.

Per tot l’anterior, i en aplicació dels tractats internacionals de drets humans ratificats per l’Estat espanyol, animem a les associacions memorialistes i entitats socials al fet que se sumen a aquest manifest per a continuar denunciant els 50 anys d’impunitat mantinguts per l’Estat espanyol i exigir:

· La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia de 1977.·

La modificació del Codi Penal per a introduir el principi de legalitat internacional.·

L’elaboració d’una Llei de Secrets Oficials concorde als principis democràtics de transparència.·

L’aprovació de la Llei de bebés robats.·

L’elaboració d’un informe i la realització d’un cens sobre les greus violacions de drets humans de la dictadura franquista per a garantir l’accés a la justícia i reparació.

Amb motiu del 50 aniversari dels últims afusellaments del règim franquista, aquest Manifest serà presentat a tots els grups parlamentaris del Congrés i diferents instàncies internacionals en l’última setmana de setembre.

Abril 2025

Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina

Sumat a la campanya, ni un any mes d’imunitat

50 años de Impunidad. 1975-2025. Ni uno más

https://sites.google.com/view/contraimpunidad/inicio

Des de 1939, fins a principis de 1942, l’actual hospital Dr. Moliner a Portaceli (Serra) va ser un Camp de Concentració en què milers de republicans van ser empresonats en condicions extremes, de tortura i fam que va portar fins a la mort un gran nombre, encara inexacte, de presoners.A l’octubre del 1939 arribaven des de diferents centres d’internament, des de la Plaça de Bous de València convertida durant unes setmanes també en camp d’internament després de l’entrada de les tropes franquistes a València, molts van arribar des del camp de concentració d’Albatera a Alacant, on van ser confinats després de quedar atrapats al port d’aquella ciutat des d’on havien intentat escapar en vaixell fugint de la repressió segura. En caldre tancar el camp d’Albatera, quan les condicions eren absolutament desastroses, van traslladar els presoners amuntegats en vagons de bestiar, arribant exhausts a l’estació de Bétera i des d’allà els obligaven a caminar per un camí estret costerut, fins arribar després de nou quilòmetres de marxa, a un edifici en construcció, un sanatori, que s’havia iniciat la construcció durant la República per ser un hospital de tuberculosos, que el franquisme va convertir en el Camp de Concentració de Portaceli.Per aquelles instal·lacions van arribar a passar més de 20.000 presos republicans, molts d’ells van sortir per ser, poc temps després, assassinats a Paterna i llançats a les fosses comunes del seu cementiri.L’existència d’aquest, com la de la resta dels més de 300 camps de concentració que van utilitzar les tropes franquistes a tot l’estat espanyol per castigar els vençuts, va ser amagada durant molts anys. Forma part d’aquesta part d’història que el franquisme va voler silenciar i amagar, temps ple de crims i dolor.Per tercer any consecutiu, en fer a peu el mateix camí que van anar els presos republicans, avancem en el camí de recuperar la veritat, donar a conèixer que va passar a Portaceli i rendir homenatge a les persones que van lluitar per la Llibertat i la República. Reivindiquem els seus noms i reclamem per a ells Justícia i Reparació.Us convidem a fer juntes aquesta nova edició, la III Marxa a peu entre Bétera i Portaceli, 8,5 quilòmetres de Record i Dignitat. S’iniciarà el 20 d’octubre a les 10.00 hores des de l’estació de metro de Bétera.

El dissabte 28 de setembre en el espai intercultural Sankofa (Patraix) col·laboràrem en la realització del primer concert solidari amb la 3r Marxa a peu a Portaceli.
Comptàrem amb la colaboració desinteressada de Pequeño Mulo, Cafedeflors i Hugo Mas.
Va haver-hi algunes intervencions des de la comissió organitzadora

Us deixem unes fotografies que va fer «EL Seco»

EL DIUMENGE 20 D’OCTUBRE REALITZAREM LA III MARXA A PEU DE BÉTERA FINS PORTACELI EN MEMÒRIA DE LES PERSONES QUE ALLI VAN SER RECLOSES PER DEFENSAR LA REPUBLICA I LLUITAR PER LA LLIBERTAT.

Des de 1939, fins a principis de 1942, l’actual hospital Dr. Moliner a Portaceli (Serra) va ser un Camp de Concentració en què milers de republicans van ser empresonats en condicions extremes, de tortura i fam que va portar fins a la mort un gran nombre, encara inexacte, de presoners.

A l’octubre del 1939 arribaven des de diferents centres d’internament, des de la Plaça de Bous de València convertida durant unes setmanes també en camp d’internament després de l’entrada de les tropes franquistes a València, molts van arribar des del camp de concentració d’Albatera a Alacant, on van ser confinats després de quedar atrapats al port d’aquella ciutat des d’on havien intentat escapar en vaixell fugint de la repressió segura. En caldre tancar el camp d’Albatera, quan les condicions eren absolutament desastroses, van traslladar els presoners amuntegats en vagons de bestiar, arribant exhausts a l’estació de Bétera i des d’allà els obligaven a caminar per un camí estret costerut, fins arribar després de nou quilòmetres de marxa, a un edifici en construcció, un sanatori, que s’havia iniciat la construcció durant la República per ser un hospital de tuberculosos, que el franquisme va convertir en el Camp de Concentració de Portaceli.

Per aquelles instal·lacions van arribar a passar més de 20.000 presos republicans, molts d’ells van sortir per ser, poc temps després, assassinats a Paterna i llançats a les fosses comunes del seu cementiri.

L’existència d’aquest, com la de la resta dels més de 300 camps de concentració que van utilitzar les tropes franquistes a tot l’estat espanyol per castigar els vençuts, va ser amagada durant molts anys. Forma part d’aquesta part d’història que el franquisme va voler silenciar i amagar, temps ple de crims i dolor.

Per tercer any consecutiu, en fer a peu el mateix camí que van anar els presos republicans, avancem en el camí de recuperar la veritat, donar a conèixer que va passar a Portaceli i rendir homenatge a les persones que van lluitar per la Llibertat i la República. Reivindiquem els seus noms i reclamem per a ells Justícia i Reparació.

Us convidem a fer juntes aquesta nova edició, la III Marxa a peu entre Bétera i Portaceli, 8,5 quilòmetres de Record i Dignitat. S’iniciarà el 20 d’octubre a les 10.00 hores des de l’estació de metro de Bétera.

Hem organitzat concerts solidaris per demanar fons i difondre aquesta iniciativa:

Divendres 11 d’octubre a les 20 hores a Ca Revolta (carrer de Santa Teresa, 10) amb l’actuació de La navalla d’Ockham.

En la llibreria Primado de València ens varen reunir el passat dia 26 de setembre per a celebrar i recordar el vessant antifeixista de Vicent Andrés Estelles. Paraules i lectura de poemes amb Jaume Pérez Muntaner, Alfons Cervera, Rosana Pastor, tot presentat per Miguel Morata.
El poeta va escriure contra els assassinats cruels de la dictadura, entre els seus versos trobem al rector Peset, a Teofilo del Valle a Miquel Grau. També als cinc últims joves assassinats pels escamots franquistes. Cinc homenatges plens de dolor i ràbia. Per a no oblidar en el 49 aniversari, 27 de setembre de 1975

Company, volgués acompanyar-te,

però, no te puc acompanyar.

Et debateixes dins d’un laberint.

Jo reste a la porta

Et moriràs d’aquellla mort, a poc a poc,

como una flama,com flama d’una vela torta

molt poca cosa.

Tú, a qui va ésser negada la mort,

Ja ni esperes. Ja, ni la esperes.

Assegut en un racó, en silenci.

Passen els dies.

Fotografies de «El Seco»