Martin Villa y Daniel Aroca llamados a declarar en los juzgados por el asesinato de Teofilo del Valle

Posted on por

Hoy hemos convocado rueda de prensa en Elda, Manuel de Juan, Iñaki Pérez, Llum Quiñonero, Juan Antonio del Valle y Jacinto Lara han explicado la situación de la querella presentada en 2024 por el asesinato de Teófilo del Valle:

El exministro Rodolfo Martín Villa y el policía franquista Daniel Aroca del Rey están llamados a declarar por el Tribunal de Instancia de Elda (Plaza Nº 1), los próximos 17 y 19 de noviembre, como investigados por el asesinato de Teófilo del Valle en un contexto de crímenes contra la humanidad.

Tras más de 115 querellas presentadas en distintos territorios del Estado español por crímenes contra la humanidad cometidos durante la dictadura franquista y la transición, se van a tomar declaración, en calidad de investigados, a personas presuntamente responsables de los delitos denunciados en la querella presentada en Elda en abril de 2024 por José Antonio del Valle.
Los hechos ocurrieron en el contexto de la dura represión policial contra los trabajadores y trabajadoras del sector del calzado alicantino, que se movilizaban por un convenio justo. El asesinato de Teófilo del Valle fue la primera muerte violenta causada por las fuerzas del orden público tras la proclamación de Juan Carlos I como jefe del Estado.
El Juzgado de Elda, que admitió a trámite la querella en noviembre de 2024, ha citado a declarar – por vía telemática – a Rodolfo Martín Villa y a Daniel Aroca del Rey.

Convocamos concentraciones en el juzgado de Elda los próximos días 17 y 19 de noviembre a las 12 horas y en los juzgados de plaza de Castilla de Madrid el día 19 de noviembre a las 12 horas.

¡Basta de impunidad!

Aquí tienes algunos enlaces sobre la noticia:

https://www.publico.es/politica/memoria-publica/rodolfo-martin-villa-declarara-imputado-medio-siglo-despues-asesinato-teofilo-valle.html

El hermano de Teófilo del Valle, tras la citación del exministro Martín Villa y un agente de la policía franquista como investigados: «Es un rayo de esperanza»

La familia de Teófilo del Valle espera justicia con la declaración del exministro Martín Villa: «Hay luz y esperanza»

La justicia española llama a declarar por primera vez a dos acusados por un crimen franquista

Concentración en Elda por la declaración de Martín Villa y un policía franquista por la muerte de Teófilo del Valle | Hora 14 Elda | Cadena SER

Nota de prensa:

Ndp declaracion Teofilo-MVDescarga

Teatro y debate sobre el Patronato de Protección a la Mujer

Posted on por

La sala de los Arcos de Ca Revolta se queda pequeña en un emotivo acto sobre el Patronato de Protección a la Mujer

València. Ayer 7 de noviembre, la sala de los Arcos de Ca Revolta se quedó pequeña para acoger a todas las personas que acudieron a una jornada de memoria y reflexión en torno al Patronato de Protección a la Mujer, la institución franquista creada para imponer el modelo femenino del nacionalcatolicismo y “reeducar” a las jóvenes consideradas “descarriadas”.

El acto comenzó con la representación teatral del grupo Colombine de Moncofa, dirigido por Pilar Díaz, que puso en escena un relato conmovedor sobre aquellos años de represión, en los que el franquismo, la Iglesia y el patriarcado trataron de moldear la conducta y los espacios de las mujeres, negándolas a sí mismas, invisibilizándolas y castigándolas cuando intentaban vivir con libertad.

Tras la obra, la emoción se trasladó al debate posterior, en el que participaron Consuelo García del Cid y Pilar Dasí, ambas víctimas del Patronato; Marta Carbonell, coautora del libro “Indignas hijas de su patria”; y Ángela Jareño, activista y miembro de ACIF. Las ponentes compartieron testimonios y reflexiones sobre las huellas que aquella institución dejó en miles de mujeres y sobre la importancia de mantener viva la memoria para evitar que la historia se repita.

Un acto colectivo de memoria, denuncia y reparación.

Gracias a quienes estuvisteis de pie o sentadas en el suelo, a quienes os desplazasteis y no pudisteis acceder a la sala. A tod@s por el esfuerzo, la complicidad, por el compromiso.

Memoria en corto. Cine rebelde y reflexivo hecho por jóvenes

Posted on por

Ayer 31 de octubre en Ca Revolta tuvimos un encuentro entre generaciones en el que visionamos los cortos «Querido Lorenzo» (Maëla Sanmartín, 2024), «La piel del toro» (Guzmán Muñoz y Vicente Vivas, 2024) y tuvimos el privilegio de disfrutar en exclusiva una obra de 35mm digitalizada especialmente para este evento, «A campo traviesa» (Alberto Morais, 2003).

Un cine que habla de las heridas de la dictadura, la represión, el silencio y el olvido. Pero también de la resistencia y la lucha, del amor hacia el presente y la esperanza por construir un mundo nuevo.

Se nos quedaron imágenes e ideas rondando en la cabeza, la potencia del lenguaje cinematográfico para hablar de memoria democrática y para construirla, la importancia de que creadores jóvenes, como los que escuchamos, contribuyan a este deber común…

El encuentro estuvo moderado por Manuel de Juan, director de «Las tres muertes de Teófilo del Valle», y con la presencia del profesor de la @universitatvalencia Carlos López Olano que incorporó al debate su experiencia desde la docencia y la creación en el ámbito de la memoria democrática en el que ha desarrollado el podcast El Mur.

Para terminar, Maëla nos hizo un regalo, interpretó la canción de Chicho Sánchez Ferlosio, Gallo rojo, gallo negro

Paisatges de resistència. «La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat»

Posted on por

El 29 d’octubre hem iniciat en la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset de València, les activitats públiques del projecte Paisatges de Resistència. El maqui en la Serrania amb la conferència: La guerrilla antifranquista: del País València al context de l’Estat. Amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili; Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín, presentada per Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Arnau Fernandez va aportar dades esclaridores, els maquis no van ser bandolers. Ens va acostar a les vides de dos guerrillers de la serra de Almeria, El Espailla i el Carboner, a través de les seues cartes, dibuixos i retalls dels seus escrits que ens van emocionar i els van convertir en els nostres herois. Després de la ocupacion pels colpistes del territori alguns “vençuts” van intentar des de la muntanya fer front al feixisme, als senyorets falangistes que es van ensenyorir de l’espai públic.

Raúl Gonzalez ens va situar en el territori del AGLA, l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, “els nostres” maquis del País Valencià. En un combat d’immensa desigualtat van intentar sostindre activa la lluita armada contra la dictadura que va mantindre l’estat de guerra fins a 1948, que no va dubtar a arrasar els campaments guerrillers, els llogarets i les masies, les gents que els van donar suport. També ens va aportar noms, microhistorias, espais…

Un magnífic inici per a endinsar-nos en aquest projecte que ahir presentàvem: Paisatges de resistència. El maquis en la Serrania

Enllaç a les intervencions

PAISATGES DE RESISTÈNCIA. LA MEMÒRIA DEL MAQUIS A LA SERRANIA

Posted on por

Dimecres que ve, 29 d’octubre, comencem amb les activitats públiques d’aquest nou projecte que  impulsem des de Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme  ACIF, en el qual participen persones investigadores, professores d’història, arqueòlogues, estudiants i activistes.

Està coorganitzat amb el Col·legi Major Rector Peset, patrocinat per l’àrea de Memòria de la Diputació de València i comptes amb la col·laboració del Departament d’Arqueologia i l’Institut de DDHH de la Universitat de València, i l’entitats Ca Revolta, Centre d’Estudis de la Serrania i l’associació de Villar Vimade.

Continuem amb la recerca i la divulgació del primer franquisme a Benagéber i el seu entorn, iniciada amb el projecte Queda inaugurado este pantano: treballs forçats en la construció del embassament, desenvolupat durant 2024.

Aquesta nova fase del projecte obre una nova línia d’acció destinada a recuperar la memòria de la guerrilla antifranquista al voltant de l’embassament i les muntanyes properes mitjançant l’anàlisi de les fonts d’arxiu, de relats escrits i orals i de la prospecció arqueològica. Així, a partir d’una tipologia diversa de llocs i espais recordats en la memòria col·lectiva, que inclouen elements tan diversos com masos, refugis, camins, punts de suport i enllaços, però també Casas Cuartel i llocs d’enfrontaments, pretenem obtenir una cartografia de la resistència antifranquista a la comarca de La Serrania. Sens dubte, es tracta d’una zona excepcional per explicar, de manera transversal i intergeneracional, el franquisme i la repressió; però també per recuperar memòries i relats silenciats sobre la resistència contra la dictadura i la lluita per la reinstauració de la democràcia, ja des de la postguerra.

Conferència 29 d’octubre,18,30 h, Sala d’Actes Col.legi Major Rector Peset:

La guerrilla antifranquista: del País Valencia al context de l’Estat.

Conferencia amb Raül González Devís, professor de Geografia i Historia en Secundaria i doctor en Historia per la Universitat Rovira i Virgili;

Arnau Fernández Pasalodos, doctor en historia contemporania perla Universitat Autonoma de Barcelona i investigador postdoctoral en l’University College de Dublín.

Presenta: Andrea Moreno Martín, licenciada en Historia i en Antropologia i doctora en arqueologia per la UV.

Açi pots descarregar tota la programació:

TRIPTICO-MAQUIS-digitalDescarga

ELDA-PETRER-MONÒVER Jornades de Memòria

Posted on por

Del 3 de novembre al 3 de desembre 2025. Rutes, presentació de llibres, conferències i teatre

A principis d’este estiu els ajuntaments d’Elda, Petrer i Monòver van declarar el 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local. Este dia recorda a la nostra comarca la repressió, el silenci i l’oblit que la dictadura franquista va imposar a més de dos milers de persones dels tres pobles.

Al l’alba del 16 de novembre de 1939, un escamot d’afusellament, davant la tàpia del cementeri, va posar fi a la vida de l’alcalde republicà de Petrer. Pocs minuts després s’afusellava a tres persones més a Elda i més tard altres dotze persones eren assassinades a Monòver, totes elles jutjades sense cap mena de garanties processals ni possibilitats de defensa. Es va voler destruir fins al seu record, llançant els seus cossos a fosses comunes i impedint que els seus familiars pogueren identificar-les i honrar la seua memòria. Calia crear por i terror en els llocs vençuts.

Hui, tants anys després, encara desconeixem el parador de bona part dels hòmens i dones afusellats d’aquell i d’altres dies. És una tasca urgent recuperar els seus cossos, conéixer la veritat i exigir justícia i reparació per a les víctimes i per a tantes famílies que van patir injustament per la seua fidelitat al govern republicà triat per voluntat popular.

Necessitem, ara més que mai, la garantia de la no repetició de fets similars en una vall que sempre ha sigut exemple de progrés i democràcia, de defensa activa dels drets i les llibertats. Eixa és la memoria democrática què ens enorgullix.

Açi pots descarregar la programació

DIGITAL-JM25-Triptico-CASDescarga