A l’inici de 1976, es van produir grans i importants vagues en diferents sectors productius i llocs de la geografia espanyola. Al febrer el sector del calçat a Alacant va viure unes grans mobilitzacions, es trencava el sindicat vertical franquista i un nou sindicalisme, un nou moviment obrer, reclamava negociar el conveni col·lectiu, les condicions de treball del sector.
A Elx anaren a la vaga uns 10000 treballadors; el 23 de febrer a Petrer les forces policials disolgueren amb extrema violència una manifestació de milers de persones. El 24 a Elda durant tot el dia van fustigar impedint que es concentraren i realitzaren assemblees. Prop de la mitjanit , abans d’eixir de la ciutat, la comitiva de la policia armada va perseguir un grup de treballadors que els increpava i van llançar pedres a l’últim dels vehicles del comboi. Teófilo del Valle i altres companys van fugir del lloc. Els policies els van perseguir pels carrers pistola en mà. A 300 metres del lloc de l’incident un policia armada el va disparar diversos trets per l’esquena. Una bala li va encertar en la cama i una altra, mortal, en el seu cap.
El 26 de febrer l’atur general i espontani es va estendre per Elda i Petrer; a la vesprada una gran manifestació de dol va recorrer els carrers; més de 20000 van acompañar les restes de Teófilo fins al cementeri. Quatre mesos després un Consell de Guerra eximia de qualsevol responsabilitat al policia armada, al·legant que actuava en compliment d’un deure.
