Els dies 12 i 13 d’octubre a la sala Carme Teatre de València, es representarà l’obra de teatre “Molotov”. Vida i mort de Cipriano Martos, militant antifranquista. Dirigida per David Pinto i interpretadaper Joan Valentí Cortés “Nan” i Montse Pelfort Valentí.
L’obra denuncia l’assassinat en 1973 de Cipriano Martos. Va ser detingut després de repartir octavetes als treballadors d’una fàbrica a Igualada (Barcelona). La causa oficial de la seua mort va ser la ingesta d’un còctel molotov en el transcurs d’un interrogatori a la casa caserna de la Guàrdia Civil a Reus (Tarragona). La família no va ser avisada ni de la detenció, ni de l’interrogatori, i ja mort se’ls va impedir veure el cos, que va ser enterrat secretament en la fossa comuna del cementeri de Reus.
Anys després el seu germà ha presentat querella per l’assassinat en la Querella Argentina que jutja els crims del franquisme. I en l’actualitat diferents col·lectius memorialistes estan reivindicant que s’òbriga la fossa comuna a la qual va ser llançat el seu cos.
Aquesta obra ens mostra com el franquisme va utilitzar la tortura, una dictadura criminal. Uns crims que encara romanen impunes.
El periodista Roger Mateos va publicar en 2018 el llibre Cas Cipriano Martos: vida i mort d’un militant antifranquista (Anagrama). Basant-se en el sumari del cas i en nombrosos testimonis, va intentar reconstruir l’ocorregut, traure a la llum un crim menyspreable molt poc conegut. L’obra de teatre Molotov es nodreix d’aquesta investigació. En una entrevista publicada en Rebel·lió, Mateos relata com va viure la família de Cipriano aquella notícia:
La família no va ser alertada ni de la detenció ni de l’hospitalització de Cipriano a Reus, només va ser avisada una vegada mort, i llavors la seua mare i dos dels seus germans van emprendre un viatge llampec de Huétor Tájar a Reus, quan van arribar a l’hospital per a veure el cadàver van ser repel·lits violentament per dos agents que tenien ordres de no deixar que ningú s’acostara al cos de Cipriano. Va ser dramàtic. La família va quedar en estat de xoc. No van poder veure el cos de Cipriano. A l’hospital van veure com algú s’emportava un embalatge que, segons van sospitar després, podia ser el cadàver amortallat de Cipriano. Quan es van dirigir al cementeri per a esbrinar si ja l’havien traslladat allí per a donar-li sepultura, es van emportar l’últim cop: l’enterrament ja havia tingut lloc, l’havien llançat secretament, sense la presència de ningú de la família, a una fossa comuna del cementeri. El seu desig d’emportar-se les restes mortals de Cipriano al sud es va estavellar contra els plans del règim per a sepultar urgentment el cas en l’oblit.
I a la pregunta sobre com va poder morir Cipriano Martos responia:
Va ser detingut després del repartiment de propaganda en una fàbrica tèxtil, va romandre 50 hores detingut. Hi ha raons per a pensar, que Cipriano va viure un calvari. Va ser sotmés a tortures, fins que va ingerir uns glops d’àcid sulfúric. La versió oficiosa deia que Cipriano havia begut voluntàriament el corrosiu per a suïcidar-se. Però els arguments per a sustentar aquesta tesi són clamorosament fràgils. Una de les claus era saber si Cipriano havia sigut tractat amb respecte en la caserna de Reus o, per contra, havia viscut un malson. No hi ha proves documentals que puguen ajudar a respondre a aquesta pregunta. Però en canvi sí he trobat testimoniatges impagables per a poder arribar a una conclusió: Cipriano Martos va ser torturat, apallissat, ultratjat. El relat d’alguns testimonis és estremidor.
La mort de Cipriano Martos revela com els cossos repressius de la dictadura franquista durant anys silenciats, ocults després del mur d’impunitat amb el qual propi franquisme es va protegir i que en gran manera continua vigent. Cap responsable d’aquells crims encara ha sigut jutjat, protegits per la Llei d’Amnistia de 1977. Fins hui cap jutjat ha estat disposat a aplicar els principis de la justícia internacional que estableixen que els crims de lesa humanitat ni prescriuen, ni poden amnistiar-se.
Cal confiar en la persistència de les víctimes i els seus familiars, en la voluntat dels qui pensem que els drets humans estan per damunt dels seus tripijocs. Els drets a la veritat, la memòria, la justícia i la reparació de les víctimes de la repressió franquista són inalienables.
Per part nostra volem contribuir al fet que siguen reconeguts.
Aquesta convocatòria està impulsada des d’Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme i Carme Teatre, compta amb la col·laboració de les entitats: Amnistia Internacional, Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del PV, Ca Revolta, CGT, El Punt, A Tir Fet (Teatre politic), Plataforma per la memoria del PV
El dia 12 després de la representació tindrà lloc un col·loqui entre els autors, el públic i els col·lectius participants.
Pots ací comprar la teua entrada:
Memoria i justicia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 