El Tribunal de Instancia no 1 de Elda ha comunicado el aplazamiento de las declaraciones de Daniel Aroca del Rey y Rodolfo Martín Villa, previstas inicialmente para los días 17 y 19 de noviembre de 2025, respectivamente, en calidad de investigados por el asesinato del joven Teófilo del Valle, ocurrido el 24 de febrero de 1976, en un contexto de crímenes contra la humanidad. Las nuevas comparecencias han sido fijadas para el próximo 4 de febrero de 2026. La suspensión se debe a problemas de logística en los Juzgados de Albacete y Madrid, sedes en las que debían comparecer ambos investigados para prestar declaración mediante videoconferencia. El Tribunal de Instancia de Elda comunicó esta circunstancia a las partes personadas el viernes 14 de noviembre por la tarde. Por otro lado, Rodolfo Martín Villa había presentado hace unos meses un recurso de reforma contra el auto que admitió a trámite la querella, solicitando el archivo de la causa. El Tribunal de Instancia ha desestimado dicho recurso mediante auto dictado también el 14 de noviembre por la jueza Dña. Yolanda Julia Candela Quesada. El recurso contó con un informe desfavorable del Fiscal Delegado de Derechos Humanos y Memoria Democrática, D. Óscar Presa, quien interesó igualmente su desestimación. Desde CEAQUA se valora muy positivamente tanto la decisión judicial de mantener abierta la causa como el informe emitido por la Fiscalía, actuaciones coherentes con la vigente Ley de Memoria Democrática y con la normativa de Derecho Internacional de los Derechos Humanos. El hermano de Teófilo del Valle y querellante en el procedimiento, José Antonio del Valle, ha expresado que, aunque hubiera preferido que las declaraciones se celebrasen en las fechas inicialmente previstas, recibe con satisfacción la resolución de la jueza y el señalamiento de una nueva fecha.
CEAQUA confía que la causa penal contra Rodolfo Martín Villa y Daniel Aroca del Rey continúa avanzando y confía en que el próximo mes de febrero puedan practicarse finalmente las declaraciones, permitiendo así que la instrucción prosiga con normalidad con el objetivo de establecer una verdad judicial y determinar las responsabilidades penales correspondientes.
Hoy hemos convocado rueda de prensa en Elda, Manuel de Juan, Iñaki Pérez, Llum Quiñonero, Juan Antonio del Valle y Jacinto Lara han explicado la situación de la querella presentada en 2024 por el asesinato de Teófilo del Valle:
El exministro Rodolfo Martín Villa y el policía franquista Daniel Aroca del Rey están llamados a declarar por el Tribunal de Instancia de Elda (Plaza Nº 1), los próximos 17 y 19 de noviembre, como investigados por el asesinato de Teófilo del Valle en un contexto de crímenes contra la humanidad.
Tras más de 115 querellas presentadas en distintos territorios del Estado español por crímenes contra la humanidad cometidos durante la dictadura franquista y la transición, se van a tomar declaración, en calidad de investigados, a personas presuntamente responsables de los delitos denunciados en la querella presentada en Elda en abril de 2024 por José Antonio del Valle. Los hechos ocurrieron en el contexto de la dura represión policial contra los trabajadores y trabajadoras del sector del calzado alicantino, que se movilizaban por un convenio justo. El asesinato de Teófilo del Valle fue la primera muerte violenta causada por las fuerzas del orden público tras la proclamación de Juan Carlos I como jefe del Estado. El Juzgado de Elda, que admitió a trámite la querella en noviembre de 2024, ha citado a declarar – por vía telemática – a Rodolfo Martín Villa y a Daniel Aroca del Rey.
Convocamos concentraciones en el juzgado de Elda los próximos días 17 y 19 de noviembre a las 12 horas y en los juzgados de plaza de Castilla de Madrid el día 19 de noviembre a las 12 horas.
El 26 de setembre hem realitzat a l’auditori del Jardí Botànic un acte pel 50 aniversari dels últims afusellaments del franquisme duts a terme el 27 de setembre de 1975. Memòria i Resistència, amb aqueix epígraf hem volgut recordar als 5 assassinats a l’alba d’aquell 27, a les companyes i companys que també van ser condemnats a mort en els consells de guerra que es van realitzar en l’estiu d’aquell any i van veure commutades les condemnes. Un d’ells ens va acompanyar. Poc després d’aquells assassinats moriria el dictador. Va acabar el seu temps com l’havia començat aniquilant a la dissidència.
Volíem recordar-los, retre’ls homenatge i també celebrar la resistència. Va haver-hi 40 anys de dictadura i quaranta anys de resistència. L’afany d’eliminar el republicanisme i qualsevol indici d’oposició va xocar sempre al nostre país, amb dones i homes que van voler anteposar la lluita pels drets col·lectius, per la llibertat i la democràcia a la por, el risc a perdre la llibertat o la vida. Es podia aconseguir véncer al feixisme i calia intentar-lo. Els últims anys de la dictadura va haver-hi un notable creixement de l’oposició antifranquista, el règim estava en crisi, buscava la seua continuïtat i va voler donar un “colp exemplar” assassinat aquests joves militants, després d’uns judicis farsa, sense proves, defensa i absoluta absència de justícia, van ser els militants del FRAP José Luis Sánchez Bravo, Ramon Garcia Sanz i Xose Humberto Baena van ser afusellats en Hoyo de Manzanares; els membres d’ETA polític-militar Ángel Otaegi i Joan Paredes Manot, ‘Txiki’, ho van ser a Burgos i Barcelona respectivament.
L’acte el podeu seguir integre en l’enllaç a l’enregistrament que teniu mes a baix. A la sala ens va rebre, projectada en l’escenari, l’obra realitzada per la pintora Paula Bonet per a aquest acte, potent i evocadora. Obrírem amb una actuació musical de JazzWoman jove, trencadora, reivindicativa, seguida d’una lectura de poemes d’Estelles i propis realitzada per Jaume Perez Muntaner. La vicerectora de Cultura de la UV Esther Alba, va obrir les portes de la Universitat a la memòria i a la resistència antifranquistes, apostant sempre per contribuir a una societat lliure, culta, solidària i integradora. Va conduir l’acte el periodista i escriptor Alfons Cervera. Es van succeir intervencions des de la taula i des del faristol donant testimoniatge i raons, van prendre la paraula Joaquín Bosch, Ángel González, Lucila Aragó, Sergio Manzanera, María Palau, Fernando Sierra i Rosa Garcia. Si teniu temps, escolteu-les
Va tancar Miquel Gil amb les seues cançons, totes juntes cantàrem A l’Alba, la banda sonora que va acompanyar aquella matinada a tantes persones, moltes van fer tot el que estava al seu abast per evitar el crim. A Europa va haver-hi grans mobilitzacions, a Lisboa cremava l’ambaixada Espanyola, els sindicats europeus reclamaven a Franco que no s’assassinara més, el president de Mèxic retirava la representació diplomàtica i urgia a Nacions Unides a impedir el vessament de sang. El dictador no escoltava, va signar l’assabentat en el Pazo de Meirás envoltat dels seus ministres, entre altres Fraga, fundador posteriorment de AP i prócer de l’actual dreta “democràtica”. A l’auditori del Jardin Botànic, l’emoció es va estendre per la sala repleta. Moltes de les persones presents tenien les seues pròpies vivències d’aquell temps, ens unia l’empatia, l’emoció, la nostàlgia pot ser, però també la convicció de continuar intentant defensar els drets humans, de continuar evitant el feixisme. Totes expressàrem el nostre rebuig al genocidi que està perpetrant el govern israelià contra el poble palestí i tota la nostra solidaritat amb ell i amb la seua lluita.
El pròxim 27 de setembre es compleixen 50 anys dels últims afusellaments del franquisme, que amb eixe crim va meréixer el definitiu aïllament i condemna internacionals.
Sempre, però sobretot en aquestes dates, es fa necessari el record, el reconeixement i l’homenatge a aquells cinc joves que van entregar la seua vida per la llibertat quan apenes li quedaven al dictador uns mesos de vida.
És cert que alguna cosa ha canviat des de llavors: la promulgació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022 va propiciar avanços respecte a la de Memòria Històrica de 2007 encara que, al nostre parer, continua havent-hi bastants insuficiències que sense descurar-nos en el temps hem de continuar corregint. Un dels aspectes notables de l’última de les Lleis citades és el reconeixement del seu dret “a la reparació moral i a la recuperació de la seua memòria personal, familiar i col·lectiva”. En un intent per impugnar-la, les Corts Valencianes –amb la majoria absoluta de PP-VOX- van aprovar en 2024 l’anomenada Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, una Norma en la qual, com és habitual en la dreta i extrema dreta quan es parla de la dictadura franquista, s’equiparava vergonyosament a víctimes i botxins. Afortunadament, el Tribunal Constitucional ha admés la demanda del Govern progressista de coalició contra la citada llei, que no era sinó una burla, una palada més de terra sobre els milers d’assassinats en la dictadura. No podem oblidar que continuem sent el segon país del món amb més desapareguts en les fosses comunes.
Considerem que és necessari rescatar la memòria d’aquell temps per a entendre-ho amb justícia. Els últims anys de la dictadura no van ser una agonia blana, com se sol dir quan parlem dels últims anys del franquisme. Va continuar sent una època de repressió que mai va cessar, com bé demostren els fets que commemorem en aquesta convocatòria de memòria i homenatge. Però va haver-hi més, molts més esdeveniments que tenien a veure amb aquella repressió: van morir manifestants per demanar habitatge, treball i salaris dignes, democràcia, llibertat sindical i política… Es van decretar estats d’excepció, assassinats amb la falsa cobertura de judicis absolutament il·legals, milers de detencions, la tortura era pràctica habitual en comissaries i casernes, els torturadors eren prestigiosos herois del Règim que, paradoxalment i com una burla a la democràcia recentment estrenada, els successius governs de la democràcia van continuar condecorant i premiant amb ascensos en l’escalafó de les forces de seguretat de l’Estat.
Lluitar contra la dictadura franquista era, fins i tot ja quasi en la seua final, mirar de cara a la mort. Cap llibertat ni garantia democràtica protegien als qui s’enfrontaven a ella. Sentenciats a la pena capital abans de ser “jutjats” aquests cinc joves antifranquistes, amb poc més de vint anys, ho sabien. I malgrat això, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi i Juan Paredes-Txiki, no van cessar en eixa lluita. Xosé Humberto Baena començava la seua carta de comiat amb una serenitat esgarrifosa: “Papa, mama: m’afusellaran demà…”; o va poder Txiki dedicar als seus germans xicotets, en el revers d’una fotografia, les paraules del Che que figuren en el seu epitafi: “Demà quan jo falte, no em vingueu a plorar. Mai estaré sota terra, soc vent de llibertat”.
Pensem que commemorar la data del 27 de setembre de 1975 és recordar i retre homenatge, en les figures dels cinc joves assassinats, a totes aquelles persones, bastants d’elles afortunadament encara vives, que -amb les diferències polítiques i ideològiques que entre les unes i les altres existien- van lluitar amb generositat contra la dictadura i van obrir pas a les llibertats al nostre país pagant, a vegades, per no dir sempre, un preu molt alt.
Per tot això estem organitzant per al divendres 26 de setembre de 2025, un acte públic de memòria i homenatge als qui van lluitar, moltes vegades fins a deixar-se la vida en l’obstinació, per les llibertats que tant han costat i continua costant aconseguir després dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco.
Us convidem a sumar-vos a aquesta iniciativa i col·laborar en la seua realització
Organitza: Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (ACIF) i col·lectiu Al Alba
Col·laboren: Universitat de València Coordinadora d’Asociacions de Memòria Democràtica Plataforma de fosas del cementerio de Paterna Iaies-flauta València Ca Revolta Decidim Asociación Archivo Guerra y Exilio Montañas de Libertad Asociación familiares fosa 128 de Paterna Col.lectiu per la Recuperació de la Memoria Histórica de Callosa d’en Sarrià Republicans de Xàtiva Associació de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 146 de Paterna Amical de Mauthausen València ès Refugi Lêgerîn Azadî (PV) Republicanos de Rocafort Amapola de la Memoria Democrática de l’ Horta Sud Plataforma 14 de Abril por la III República GRMH de Castelló Associació Cultural Institut Obrer Associació Memoria Histórica » El Molí» de Quart de les Valls Sillas contra el hambre Associació Republicana de la Safor Associació Familiars Víctimes del franquisme de la Fossa 100 de Paterna AMH de Pego M. Dolors Lloret XEIM Amics de la FUE Acció Cultural del País Valencià Guadassuar per la Republica Associació cultural d’Aldaia Vora Vía Associació Dones i homes Lliures Asociación 14 de Abril de Siete Aguas EUPV IRPV Euskal Etxea València COS Asociación Familiares de la fosa 111 de Paterna La Llavor de Torrent El Punt, Espai de LLiure Aprenentatge
Ahir, 6 de maig, vam parlar en la llibreria La Repartidora de Mikel Salegi, un noi de 21 anys, assassinat en un control policial en un barri de Sant Sebastià al desembre de 1974. 18 bales es van emportar la seva vida. La seva mort i el seu funeral van ser brutals. Les forces policials de la dictadura contra la població. La mare i les germanes de Mikel van iniciar una decidida lluita perquè es fera justícia. S’esclarira l’ocorregut i s’establissin responsabilitats. 50 anys després, Itziar Salegui en nom de les germanes que encara viuen recorda al seu germà i agraeix a la societat civil i les associacions que fan memòria. Denúncia l’abandó de les institucions a les víctimes de la dictadura, de la violència policial, dels crims d’estat. Denúncia l’absència de justícia. Ahir vam poder escoltar-la en un vídeo que ens va enviar, també escoltàrem a Javier Buces autor del llibre Mikel Salegi del record a la memòria editat per la Sociedad de Ciencias Aranzadi. En la sala vam comptar amb les intervencions d’Ainhoa J. Vilató periodista, David González profesor de esukera de la Euskal Etxea de València i Lucila Aragó de la nostra associació.
Agraírem a Dolores Cabra i a l’associació AGE la seua col.laboració en esta activitat, i el seu compromís en la causa de Mikel Salegi.
Parlàrem també de la campanya 50 ANYS D’IMPUNITAT NI UN MÉS, impulsada des de CEAQUA, amb el context tractat durant la presentació no van fer falta més explicacions, és evident que l’estat té pendent garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, i per a això ha d’eliminar qualsevol obstacle que impedisca el seu exercici.
Es necessari:
La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia de 1977.·
La modificació del Codi Penal per a introduir el principi de legalitat internacional.·
L’elaboració d’una Llei de Secrets Oficials concorde als principis democràtics de transparència.·
L’aprovació de la Llei de bebés robats.·
L’elaboració d’un informe i la realització d’un cens sobre les greus violacions de drets humans de la dictadura franquista per a garantir l’accés a la justícia i reparació.
Gràcies als qui heu compartit aquesta tarda i el record de Mikel Salegi Gràcies a la llibreria La Repartidora de Benimaclet
Memòria i justícia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 