Durante el mes de septiembre hemos participado en las jornadas organizadas por el Ayuntamiento del Villar y la asociación Villar Memoria Democrática.
Hemos expuesto la muestra «Queda inaugurado este pantano» y hecho visita guiada con el alumnado del IES
El 27 de septiembre tuvieron lugar una serie de ponencias en las que participamos exponiendo la investigación sobre los trabajos forzados en Benageber con una ponencia a a cargo de Joan Salazar Bonet y Lucila Aragó
El domingo 28 acompañamos a Vimade en la guiada al embalse de Benagéber, siendo Andreu Domingo el encargo de realizar la visita guiada.
El 26 de setembre hem realitzat a l’auditori del Jardí Botànic un acte pel 50 aniversari dels últims afusellaments del franquisme duts a terme el 27 de setembre de 1975. Memòria i Resistència, amb aqueix epígraf hem volgut recordar als 5 assassinats a l’alba d’aquell 27, a les companyes i companys que també van ser condemnats a mort en els consells de guerra que es van realitzar en l’estiu d’aquell any i van veure commutades les condemnes. Un d’ells ens va acompanyar. Poc després d’aquells assassinats moriria el dictador. Va acabar el seu temps com l’havia començat aniquilant a la dissidència.
Volíem recordar-los, retre’ls homenatge i també celebrar la resistència. Va haver-hi 40 anys de dictadura i quaranta anys de resistència. L’afany d’eliminar el republicanisme i qualsevol indici d’oposició va xocar sempre al nostre país, amb dones i homes que van voler anteposar la lluita pels drets col·lectius, per la llibertat i la democràcia a la por, el risc a perdre la llibertat o la vida. Es podia aconseguir véncer al feixisme i calia intentar-lo. Els últims anys de la dictadura va haver-hi un notable creixement de l’oposició antifranquista, el règim estava en crisi, buscava la seua continuïtat i va voler donar un “colp exemplar” assassinat aquests joves militants, després d’uns judicis farsa, sense proves, defensa i absoluta absència de justícia, van ser els militants del FRAP José Luis Sánchez Bravo, Ramon Garcia Sanz i Xose Humberto Baena van ser afusellats en Hoyo de Manzanares; els membres d’ETA polític-militar Ángel Otaegi i Joan Paredes Manot, ‘Txiki’, ho van ser a Burgos i Barcelona respectivament.
L’acte el podeu seguir integre en l’enllaç a l’enregistrament que teniu mes a baix. A la sala ens va rebre, projectada en l’escenari, l’obra realitzada per la pintora Paula Bonet per a aquest acte, potent i evocadora. Obrírem amb una actuació musical de JazzWoman jove, trencadora, reivindicativa, seguida d’una lectura de poemes d’Estelles i propis realitzada per Jaume Perez Muntaner. La vicerectora de Cultura de la UV Esther Alba, va obrir les portes de la Universitat a la memòria i a la resistència antifranquistes, apostant sempre per contribuir a una societat lliure, culta, solidària i integradora. Va conduir l’acte el periodista i escriptor Alfons Cervera. Es van succeir intervencions des de la taula i des del faristol donant testimoniatge i raons, van prendre la paraula Joaquín Bosch, Ángel González, Lucila Aragó, Sergio Manzanera, María Palau, Fernando Sierra i Rosa Garcia. Si teniu temps, escolteu-les
Va tancar Miquel Gil amb les seues cançons, totes juntes cantàrem A l’Alba, la banda sonora que va acompanyar aquella matinada a tantes persones, moltes van fer tot el que estava al seu abast per evitar el crim. A Europa va haver-hi grans mobilitzacions, a Lisboa cremava l’ambaixada Espanyola, els sindicats europeus reclamaven a Franco que no s’assassinara més, el president de Mèxic retirava la representació diplomàtica i urgia a Nacions Unides a impedir el vessament de sang. El dictador no escoltava, va signar l’assabentat en el Pazo de Meirás envoltat dels seus ministres, entre altres Fraga, fundador posteriorment de AP i prócer de l’actual dreta “democràtica”. A l’auditori del Jardin Botànic, l’emoció es va estendre per la sala repleta. Moltes de les persones presents tenien les seues pròpies vivències d’aquell temps, ens unia l’empatia, l’emoció, la nostàlgia pot ser, però també la convicció de continuar intentant defensar els drets humans, de continuar evitant el feixisme. Totes expressàrem el nostre rebuig al genocidi que està perpetrant el govern israelià contra el poble palestí i tota la nostra solidaritat amb ell i amb la seua lluita.
Hui, 10 de juliol de 2025, l’Ajuntament de Monòver ha aprovat en acord plenari la moció promoguda per les associacions Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme i l’Associació de Familiars de Represaliats del Franquisme del Cementeri d’Alacant. Aquesta iniciativa, recolzada per més de 500 signatures de familiars de víctimes i de la ciutadania en general, té com a objectiu reconéixer la dignitat de les persones represaliades pel franquisme als municipis de Monòver, Elda i Petrer. La moció proposa declarar el 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local, recolzar la nul·litat de les sentències dels consells de guerra franquistes, i tramitar els expedients de reconeixement i reparació personal, en compliment del que estableix la llei de Memòria Democràtica.Familiars de les víctimes, les associacions convocants (Acció Ciutadana contra la Impunitat i Familiars de Victimes dell Cementeri d’Alacant) i les regidories de Memòria Democràtica dels tres ajuntaments han fet possible la presentació simultània d’aquestes mocions. S’estima que hi hagué prop de 1.000 persones represaliades a Elda, 600 a Monòver i 300 a Petrer, mitjançant execucions, empresonaments, treballs forçats, confiscació de béns i altres formes de repressió, les conseqüències de les quals marcaren profundament les seues famílies i el conjunt de la societat. La tria del 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local respon al fet que, en eixa data de l’any 1939, es produí el major nombre d’afusellaments als cementeris de Monòver, Elda i Petrer, convertint-se així en un símbol de la repressió patida per centenars de veïns i veïnes d’aquestes localitats.
El Jutjat d’Instrucció d’Elda ha citat, en qualitat d’investigats, a RODOLFO MARTÍN VILLA i a DANIEL AROCA PER ASSASSINAT DE TEÓFILO DEL VALLE en un context de crims contra la humanitat.
Convé recordar que aquest assassinat es va produir durant les mobilitzacions dels i les treballadores del sector del calçat a la província d’Alacant, al febrer de 1976. Martín Villa era Ministre de Relacions Sindicals i Daniel Aroca membre de la policia armada, que va disparar la seua arma contra Teófilo del Valle.
Esperem que aquestes declaracions es produïsquen sense cap mena d’incidència i que la fase d’instrucció i investigació dels fets denunciats continue avançant per a l’esclariment dels mateixos i la determinació d’una veritat judicial.
Continuarem treballant perquè els criminals franquistes que encara estan vius hagen de respondre dels crims que van cometre, bé davant els Jutjats de l’Estat espanyol, bé davant els Jutjats argentins, com és el cas de Martín Villa que continua imputat en la Querella Argentina per un total de altres 12 homicidis agreujats en un context de crims contra la humanitat.
Nota de premsa de CEAQUA
Per primera vegada en un Jutjat de l’Estat espanyol es prendrà declaració als presumptes autors i responsables de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.
L’exministre franquista Rodolfo Martin Villa i el membre de la policia armada Daniel Aroca del Rey, que estàn sent investigats en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 d’Elda, han sigut citats a declarar per l’assassinat, en un context de crims contra la humanitat, de Teófilo del Valle durant les dures repressions en les vagues del calçat alacantí de 1976.
Des de CEAQUA celebrem aquest fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme i instem als poders públics i als partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional es convertisca en una cosa habitual.
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 d’Elda, que va admetre a tràmit la querella interposada el 22 d’abril de 2024 pel germà de Teófilo del Valle, José Antonio, ha acordat citar a declarar als querellats: Daniel Aroca del Rey i a l’exministre Rodolfo Martin Villa, els pròxims 17 i 19 de novembre.
La querella es va presentar contra els autors i responsables de la mort a Elda del jove treballador Teófilo del Valle per trets de la Policia Armada. Els fets denunciats es van produir en el context de les dures repressions policials patides pels treballadors i treballadores del sector del calçat alacantí durant les mobilitzacions de febrer de 1976.
L’assassinat de Teófilo del Valle va ser la primera mort violenta ocasionada per les forces de l’ordre públic després de la presa de possessió de la Direcció de l’Estat de Joan Carles I. En aquelles dates Martín Villa era Ministre de Relacions Sindicals i Daniel Aroca el policia armada que va disparar a Teófilo del Valle.
Després de més de 115 querelles presentades en diferents territoris de l’Estat espanyol per crims contra la humanitat ocorreguts durant la dictadura i la Transició, es prendrà declaració als autors i responsables denunciats. Per tant, es tracta d’un fet important que suposa un clar avanç en la lluita contra la impunitat. No obstant això, encara es tracta d’una cosa excepcional que fins a la data no s’havia produït, de manera que aquest fet per si mateix no implica que les polítiques d’impunitat de l’Estat espanyol s’hagen revertit.
En qualsevol cas, les organitzacions memorialistes i de drets humans celebrem aquest fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme. Esperem que s’avance en la instrucció de la causa penal, i instem a tots els poders públics i als partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional es convertisca en una cosa habitual i que, d’una vegada per sempre, es pose fi a les polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació judicial en l’ordre jurisdiccional penal dels crims franquistes.
Des de Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme i el col·lectiu Al Alba, estem organitzant per al divendres 26 de setembre de 2025, un acte públic de memòria i homenatge als qui van lluitar, moltes vegades fins a deixar-se la vida en l’obstinació, per les llibertats que tant han costat i continua costant aconseguir després dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco.
Recordant als últims assassinats per la dictadura franquista desprès de uns judicis farsa. Poc despues moriria el dictador, el seu règim de terror va acabar com començara: judicis sumaríssims, escamots d’afusellament, presó i persecució de la dissidència.
Recordant a Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi i Juan Paredes-Txiki volem retre homenatge a totes les persones que es van enfrontar amb generositat a la dictadura, van lluitar per conquistar les llibertats que la dictadura havia arrabassat, per viure dignament, per millorar la societat, van lluitar contra el feixisme. I no volem oblidar-les. Us convidem a col·laborar en la realizacion d’aquest acte de record i a subscriure aquest manifest:
Aqui pots seguir el desenvolupament de l’acte que vam organitzar des del Col·lectiu A l’Alba en el 40 aniversari del 27 de setembre, al 2015 també en la Nau, en el Paraninf:
Memòria i justícia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 