II Jornades Memòria, gènere i justícia – Dones i franquisme

El 31 de gener hem realitzat en la llibreria La Repartidora (Benimaclet) la primera sessió d’aquestes jornades. El títol Dones i Franquisme. Amb María Llanos Pérez, Irene Morengo, Ángela Jareño i Paula Finat.

Hem compartit i comentat les investigacions realitzades per Maria Llanos Pérez i Irene Morengo.
Maria Llanos Pérez és autora d’un minuciós estudi sobre la repressió de les dones a Albacete, el seu llibre «Mujeres de instintos perversos»: La justicia militar franquista contra las mujeres en Albacete (1939-1948)» és el resultat de la seua tesi doctoral. Una investigadora molt jove amb una enorme sensibilitat i capacitat. Per a la seua investigació ha revisat a fons els arxius, llegit en ells més enllà dels tecnicismes i el llenguatge oficial franquista, misogin per excel·lència. Les xifres aclaparen, però més encara el que aquestes a vegades no deixen veure: les acusacions, la descripció de les dones jutjades i condemnades, el menyspreu cap a elles, la venjança contra els qui gosaren fer fallida el model de dona del nacionalcatolicisme. Acusades per induir, per parlar massa, per vestir de milicianes o portar una arma en temps de guerra…

Un xicotet exemple: el cas de una dona acusada «De arrancar las puertas de la Iglesia y colocarlas en su casa», en acabar la guerra no obstant això les portes de l’església romanien en el seu lloc, la qual cosa posa de manifest l’arbitrarietat i categoria de moltes de les acusacions.
També Maria Llanos aborda en la seua investigació les resistències que algunes dones van ordir per a fer front a la piconadora repressiva, mecanismes de supervivència, d’autoafirmació i dignitat.
La repressió franquista contra les dones d’Albacete, conté elements comuns que es repetiran en tots els racons de l’estat. Impregnats de masclisme, d’odi cap a les dones que van intentar trencar motles i defensar drets durant la segona Republica.

Irene Morengo ens va parlar de les investigacions que duen a terme des del grup Conxa Perez. Una d’elles està recollida en el comic «Recull de memòria oral ilustrada» amb entrevistes realitzades a dones de diferents àmbits que relaten com va influir en les seues vides l’educació franquista. En l’actualitat des del grup estan desenvolupant una investigació en la qual a través d’entrevistes intenten mostrar les formes com les dones resistents, en totes les seues possibles formes, ordeixen les seues estratègies i fan front al feixisme, al masclisme i a les diferents formes d’opressió.
Basen el seu mètode de treball en la Jineolojî i tècniques d’investigació implementades per dones del Kurdistan que aposten per posar en el centre la història de les dones.

Vam tindre un interessant debat on quedà palés la importància de visibilitzar a les dones en la recerca.

Aquestes jornades, previstes per al mes de novembre de 2024, degueren ser ajornades per la Dana. Compten amb una subvenció de 2350 € del Area de Memòria Històrica i democràtica de la Diputació de València, aprovada al juny de 2024

Segona visita a l’embassament de Benagéber. Treballs forçats – 24 de gener

El 24 de gener hem tornat a l’embassament de Benagéber. En aquesta ocasió l’autobús noliejat gràcies al patrocini del Area de Memòria de la Diputació de València, que ha finançat aquest projecte que hem titulat Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagébe. A més ens acompanyaven altres 20 persones que van acudir amb els seus propis mitjans des de diferents localitats.

Aquest dissabte el temps era desapacible i fred. Una oportunitat que va aprofitar la guia de la visita, l’arqueòloga Andrea Moreno, per a posar-nos en situació: imaginar-nos en aqueix entorn, aïllat, en els anys 40 encara més, treballant en la construcció de la presa que ara mirem des de dalt, amb tot just un jersei de llana com tot abric. Mal menjant. Vigilades per guàrdies de presons i guàrdia civils.
Des de 1941 fins a 1944 en les obres del pantà va haver-hi un destacament de presos republicans treballant en aquell mateix espai. Treballs durs de pic i pala.

Unes obres que va inaugurar el president de la segona republica Alcalá Zamora en 1932, que formaven part d’un pla hidrogràfic dels anys 20. Que van quedar paralitzades durant la guerra del 36 al 39 i que es van reprendre en el 41. L’empresa concessionària de l’obra, Portolés i Cia, propietat d’un militar franquista, va aprofitar la mà d’obra quasi esclava que proporcionava el sistema penitenciari del regimen.
Andrea Moreno ho va explicar molt bé: el sistema de redempció de penes, un mitjà a través del que es va aprofitar, es va explotar, la capacitat de treball dels presos republicans per a construir les grans obres del regimen que els va condemnar.

També va explicar com va sorgir tot el poblat, en el qual es van arribar a allotjar mes de 1000 persones, mentre es duia a terme la construcció d’aqueix enorme embassament que es va engolir l’antic poble de Benagéber, obligant els seus veïns a disseminar-se per diverses noves localitats.
Vam conéixer els barracons en els quals van viure els presos. Les construccions pròximes en les que es van allotjar els seus guardians i en les quals es troba un calabós reconstruït que ens va ensenyar amablement l’alcalde Rafael Darijo.
Recordem també als maquis que van actuar per la zona i la primera fossa exhumada en el Pais Valencià en 2010, on es van trobar les restes de dos guerrillers, un punt de suport i sis treballadors del pantà.
Després de la visita la majoria dels participants vam menjar en el bar de Benagéber.


Una jornada estupenda, per a gaudir de llocs on construir memòria, espais en els quals aprendre, que deixen petjada.
Gràcies Andrea Moreno, gràcies alcalde Rafael Darijo
Gràcies amigues i amics.
Intentarem una nova visita per a la primavera

El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros

Debate: la justicia pendiente. Alacant

En la librería Pynchon de Alicante, el 22 de enero hemos recordado a Teófilo del Valle, hemos hablado del derecho a la justicia para las victimas de la represión durante el franquismo y la transición, de la impunidad en la que continúan aquellos crímenes. También de la querella por el asesinato de Teófilo que se ha admitido a trámite en los juzgados de Elda.

Manuel de Juan explicó, con algunas ilustraciones e imágenes recogidas en su documental Las tres muertes de Teófilo, cómo se produjo el asesinato. Los casquillos encontrados demostraron que el policía disparó a matar. Que fueron seis los disparos por la espalda. También como el juicio que se le hizo al responsable del asesinato fue un consejo de guerra a la medida, en la que estaba previsto librar de toda responsabilidad al autor de los disparos. Siguiendo la estela de la impunidad que en este país ha rodeado la acción represiva contra la disidencia desde que, mediante un golpe de estado, se acabara con el gobierno legítimo de la IIª Republica.

Lucila Aragó hizo hincapié en los fundamentos que, desde el derecho internacional, amparan el derecho a la tutela judicial de las victimas de los crimenes franquistas y de la transición. Principios en los que se apoyan las querellas que desde CEAQUA se vienen presentando en distintos tribunales del estado español. Entre ellas la querella presentada por el hermano de Teófilo, Jose Antonio del Valle y respaldada desde nuestra asociación.

Maëla Sanmartín, joven creadora, expuso de donde nace su interés por utilizar las herramientas en las que se ha formado, la Comunicación Audiovisual, para rescatar la memoria histórica y democrática. Y divulgarla entre su generación. Ha obtenido varios premios por sus documentales y cortos. Ha puesto imagen y contexto al asesinato de Miguel Grau en Alacant, recientemente a la historia de su bisabuelo Lorenzo asesinado en Mathausen, un corto de 3′ lleno de amor y emoción.

Manuel Lillo, además de presentar a todos los presentes, aportó valoraciones interesantes sobre como fue el proceso de transición. En las antípodas del relato oficial que ha querido hacer pasarla como modélica. Un tiempo convulso, con un potente movimiento social y unas directrices políticas obstinadamente continuistas, el atado y bien atado.

Posteriormente hubo un animado debate y compañeros de Elda anunciaron que preparan para el aniversario del asesinato de Teófilo del Valle, que celebraran el próximo 23 de febrero una importante movilización, recuerdo, dignidad y justicia.

Maëla nos hizo un regalo interpretando la canción: Gallo Rojo, Gallo Negro.

Gràcies a totes per vindre i compartir

Presentació dels materials didàctics «Queda inaugurado este pantano»

Maria Jose Soriano Trachiner i Juan Vicente Morales, professors d´història de la GVA, van presentar al Col·legi Major Rector Peset el materials didàctics del projecte «Queda inaugurado este pantano» el passat 12 de decembre, van estar acompanyats per Andrea Moreno, doctora en Arqueologia.

Han fet un extraordinari treball per a adequar a les aules la informació que es pot generar entorn dels treballs forçats que van realitzar presos republicans en la construcció del pantà de Benagéber, anomenat llavors del Generalíssim.

Conscients que els alumnes estan immersos en fonts d’informació breu, encapsulada, moltes vegades acientífica. En un temps en el qual sorprenentment el nostre tema: els pantans s’ha posat d’actualitat, amb la desagraciada i tan mal gestionada DANA i totes les inundacions oocasionadas. Els pantans i Franco sembla que es van posar de moda en els dies d’infortuni. L’extrema dreta no desaprofita oportunitat.
Pensant també en aquestes circumstàncies els materials didàctics tracten de fonamentar i facilitar informació per a donar resposta a qüestions bàsiques, Qui, Com, Quan, On es va construir l’embassament de Benagéber.

Fotografies de El Seco

Va ser una presentació «molt didàctica» que us convidem a veure completa, si us abelleix en el vídeo que us enllacem ací:

Aquest projecte es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de Valencia, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44.

Conferencia sobre el trabajo forzado en el Patronato de Protección a la mujer

El 9 de diciembre hemos realizado en València, Colegio Mayor Rector Peset, una conferencia con Pilar Iglesias, Maria Palau y Marta Garcia Carbonell sobre el trabajo en el Patronato de Protección a la mujer, moderado por Llum Quiñonero. Todas ellas son investigadoras de este tema y han publicado sobre ello. En sus intervenciones mostraron los rastros sobre los talleres que había en los centros del Patronato, lo que sobre ellos han encontrado en la documentación y en los testimonios de mujeres recluidas en la institución.

Pilar Iglesias es doctora en Filología Inglesa y en 2020 recibió el primer Premio Kate O’Brien del Aula María Zambrano de Estudios Transatlánticos de la Universidad de Málaga por un trabajo que, tras ampliarlo, publicó bajo el título de Políticas de represión y punición de las mujeres: Las Lavanderías de la Magdalena de Irlanda y el Patronato de Protección a la Mujer en España (Círculo Rojo, 2021).

Marta García Carbonell y María Palau Galdon, son periodistas y publicaron en 2023 Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià (Edicions El Magnànim). Desde entonces cada vez están mas involucradas en la apasionante tarea de sacar a la luz datos, pese a que estuvo en funcionamiento desde 1941 hasta 1985, la opacidad es enorme. Las órdenes religiosas que dieron cobertura al Patronato son herméticas, los archivos públicos hasta ahora, en la mayoría de los casos, aún no han tenido la atención requerida sobre este asunto. Y a las investigadoras les cuesta muchísimo trabajo avanzar, descubrir datos, fuentes, ir armando el puzle de la historia de esta especie de agujero negro que ha absorbido sus propias pistas y dispersado los indicios. Un organismo creado por el franquismo para impedir que las chicas «se descarriaran», dejaran de lado el camino del modelo de mujer que el nacional catolicismo pretendía imponer.

Podéis escuchar aquí toda la sesión:

El proyecto «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» se realiza con el patrocinio Area de Memoria Democrática de la Diputación de Valencia, que lo ha financiado con la cantidad de 8.971,44 euros

Visita al embassament de Benagéber – 24 de novembre

El diumenge 24 de novembre hem realitzat la primera visita guiada a l’embassament de Benagéber, dins del projecte «Queda Inaugurado este Pantano»: treballs forçats. Una activitat que ha comptat amb el patrocini de l’àrea de memòria democràtica de la Diputació de València.
Eixirem des de València un autobus i diversos cotxes. Ens trobarem unes 75 persones en l’embassament, enmig de La Serrania. Un paratge que impressiona, les muntanyes i les pedres tallades de l’enorme presa. Una làmina d’aigua que es va engolir a l’antic poble de Benagéber. Unes formes arquitetónicas que no poden ocultar el seu passat.
Des de 1941 a 1944 va haver-hi més de de 600 presos republicans treballant en les obres, en jornades eternes, treball de pic i pala.

Andrea Moreno, arqueòloga i Juan Miñana qui de xiquet va créixer en el poblat del pantà, sent el fill del practicant, van explicar els origenes republicans de l’embassament i les fases fonamentals de la seua construcció.

Segona parada al costat de les cases dels obrers, l’antiga cantina, una de les casernes de la guàrdia civil. Dades i anècdotes. Com van viure els treballadors «lliures», la vigilància constant… L’alberg de solters, un singular edifici en ruïnes.

Tercera parada, després d’un xicotet passeig, en Les Colònies. Allí encara estan els barracons on van viure amuntegats els presos. Hui són cases de vacances.
I Andrea i Juan van explicar com va poder ser aquell temps i aquella experiència. I també van parlar de les fugues, de la resistència permanent. Dels treballs forçats, del sistema de «redenció de penes» que va implantar el franquisme.
De la presència en la zona, pocs anys després que marxaren els presos, dels maquis i de la repressió que van patir els guerrillers i els qui els van ajudar o va sospitar la guàrdia civil que els podiá haver ajudat.

Acabarem menjant en el bar de Benagéber.

Gràcies a Andrea Moreno i Juan Miñana. Gràcies a la colla excursionista de Ca Revolta, a totes i tots per compartir aquesta jornada. Al gener convocarem una altra visita


El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros

Fotografies de El Seco, Amparo, Javier, Maria José