L’ajuntament de Monòver aprova declarar el 16 de novembre dia de Memòria Democràtica, junt a Petrer i Elda.

Hui, 10 de juliol de 2025, l’Ajuntament de Monòver ha aprovat en acord plenari la moció promoguda per les associacions Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme i l’Associació de Familiars de Represaliats del Franquisme del Cementeri d’Alacant. Aquesta iniciativa, recolzada per més de 500 signatures de familiars de víctimes i de la ciutadania en general, té com a objectiu reconéixer la dignitat de les persones represaliades pel franquisme als municipis de Monòver, Elda i Petrer. La moció proposa declarar el 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local, recolzar la nul·litat de les sentències dels consells de guerra franquistes, i tramitar els expedients de reconeixement i reparació personal, en compliment del que estableix la llei de Memòria Democràtica.Familiars de les víctimes, les associacions convocants (Acció Ciutadana contra la Impunitat i Familiars de Victimes dell Cementeri d’Alacant) i les regidories de Memòria Democràtica dels tres ajuntaments han fet possible la presentació simultània d’aquestes mocions. S’estima que hi hagué prop de 1.000 persones represaliades a Elda, 600 a Monòver i 300 a Petrer, mitjançant execucions, empresonaments, treballs forçats, confiscació de béns i altres formes de repressió, les conseqüències de les quals marcaren profundament les seues famílies i el conjunt de la societat. La tria del 16 de novembre com a Dia de la Memòria Democràtica Local respon al fet que, en eixa data de l’any 1939, es produí el major nombre d’afusellaments als cementeris de Monòver, Elda i Petrer, convertint-se així en un símbol de la repressió patida per centenars de veïns i veïnes d’aquestes localitats.

L’exministre Rodolfo Martin Villa és cridat a declarar com investigat per crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Hui tenim una notícia magnífica que compartir:

El Jutjat d’Instrucció d’Elda ha citat, en qualitat d’investigats, a RODOLFO MARTÍN VILLA i a DANIEL AROCA PER ASSASSINAT DE TEÓFILO DEL VALLE en un context de crims contra la humanitat.

Convé recordar que aquest assassinat es va produir durant les mobilitzacions dels i les treballadores del sector del calçat a la província d’Alacant, al febrer de 1976. Martín Villa era Ministre de Relacions Sindicals i Daniel Aroca membre de la policia armada, que va disparar la seua arma contra Teófilo del Valle.

Esperem que aquestes declaracions es produïsquen sense cap mena d’incidència i que la fase d’instrucció i investigació dels fets denunciats continue avançant per a l’esclariment dels mateixos i la determinació d’una veritat judicial.

Continuarem treballant perquè els criminals franquistes que encara estan vius hagen de respondre dels crims que van cometre, bé davant els Jutjats de l’Estat espanyol, bé davant els Jutjats argentins, com és el cas de Martín Villa que continua imputat en la Querella Argentina per un total de altres 12 homicidis agreujats en un context de crims contra la humanitat.

Nota de premsa de CEAQUA

  • Per primera vegada en un Jutjat de l’Estat espanyol es prendrà declaració als presumptes autors i responsables de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.
  • L’exministre franquista Rodolfo Martin Villa i el membre de la policia armada Daniel Aroca del Rey, que estàn sent investigats en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 d’Elda, han sigut citats a declarar per l’assassinat, en un context de crims contra la humanitat, de Teófilo del Valle durant les dures repressions en les vagues del calçat alacantí de 1976.
  • Des de CEAQUA celebrem aquest fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme i instem als poders públics i als partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional es convertisca en una cosa habitual.

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Núm. 1 d’Elda, que va admetre a tràmit la querella interposada el 22 d’abril de 2024 pel germà de Teófilo del Valle, José Antonio, ha acordat citar a declarar als querellats: Daniel Aroca del Rey i a l’exministre Rodolfo Martin Villa, els pròxims 17 i 19 de novembre.

La querella es va presentar contra els autors i responsables de la mort a Elda del jove treballador Teófilo del Valle per trets de la Policia Armada. Els fets denunciats es van produir en el context de les dures repressions policials patides pels treballadors i treballadores del sector del calçat alacantí durant les mobilitzacions de febrer de 1976.

L’assassinat de Teófilo del Valle va ser la primera mort violenta ocasionada per les forces de l’ordre públic després de la presa de possessió de la Direcció de l’Estat de Joan Carles I. En aquelles dates Martín Villa era Ministre de Relacions Sindicals i Daniel Aroca el policia armada que va disparar a Teófilo del Valle.

Després de més de 115 querelles presentades en diferents territoris de l’Estat espanyol per crims contra la humanitat ocorreguts durant la dictadura i la Transició, es prendrà declaració als autors i responsables denunciats. Per tant, es tracta d’un fet important que suposa un clar avanç en la lluita contra la impunitat. No obstant això, encara es tracta d’una cosa excepcional que fins a la data no s’havia produït, de manera que aquest fet per si mateix no implica que les polítiques d’impunitat de l’Estat espanyol s’hagen revertit.

En qualsevol cas, les organitzacions memorialistes i de drets humans celebrem aquest fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme. Esperem que s’avance en la instrucció de la causa penal, i instem a tots els poders públics i als partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional es convertisca en una cosa habitual i que, d’una vegada per sempre, es pose fi a les polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació judicial en l’ordre jurisdiccional penal dels crims franquistes.

La notícia en els mitjans:

Https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/exministro-martin-villa-llamado-declarar-investigado-muerte-1976-teofilo-valle-manos-policia-armada_1_12387325.html


Https://directa.cat/lexministre-franquista-rodolfo-martin-villa-citat-a-declarar-per-la-mort-de-teofilo-del-valle-lany-1976/

https://www.publico.es/politica/tribunales/martin-villa-citado-declarar-investigado-crimenes-humanidad-cometidos-dictadura-franquista.html

https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/elda-vinalopo-mitja/el-exministro-martin-villa-citado-como-investigado-por-su-posible-relacion-con-la-muerte-de-teofilo-del-valle-en-1976

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/06/16/martin-villa-exministro-franquista-citado-a-declarar-en-elda-por-la-muerte-de-teofilo-del-valle-radio-elda/

https://www.noticiasdegipuzkoa.eus/politica/2025/06/16/jueza-alicante-imputa-martin-villa-9765934.html

Https://www.infolibre.es/1_1ebe24

https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/citan-declarar-investigado-exministro-martin-villa-muerte-20250616132552-nt.html

https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250616/10792747/juzgado-cita-exministro-martin-villa-investigado-muerte-obrero-1976.html

https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-06-16/un-juzgado-investiga-por-primera-vez-al-exministro-martin-villa-por-la-muerte-de-un-joven-en-1976.html

https://ctxt.es/es/20250601/Politica/49528/Gorka-Castillo-Martin-Villa-franquismo-impunidad-juicio-crimenes-de-lesa-humanidad-dictadura-transicion.htm

https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-crimenes-senala-martin-villa-imputacion-une-quito-familiares_1_12401007.html

27 de setembre: 50 ANYS. MEMÒRIA I HOMENATGE A LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA

Des de Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme i el col·lectiu Al Alba, estem organitzant per al divendres 26 de setembre de 2025, un acte públic de memòria i homenatge als qui van lluitar, moltes vegades fins a deixar-se la vida en l’obstinació, per les llibertats que tant han costat i continua costant aconseguir després dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. 

Recordant als últims assassinats per la dictadura franquista desprès de uns judicis farsa. Poc despues moriria el dictador, el seu règim de terror va acabar com començara: judicis sumaríssims, escamots d’afusellament, presó i persecució de la dissidència.

Recordant a Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Ángel Otaegi i Juan Paredes-Txiki volem retre homenatge a totes les persones que es van enfrontar amb generositat a la dictadura, van lluitar per conquistar les llibertats que la dictadura havia arrabassat, per viure dignament, per millorar la societat, van lluitar contra el feixisme.
I no volem oblidar-les.
Us convidem a col·laborar en la realizacion d’aquest acte de record i a subscriure aquest manifest:

En castellà:

Aqui pots seguir el desenvolupament de l’acte que vam organitzar des del Col·lectiu A l’Alba en el 40 aniversari del 27 de setembre, al 2015 també en la Nau, en el Paraninf:

Visita a les instal.lacions de l’embassament de Benagéber. 24 de maig

Dissabte passat, 24 de maig, hem fet una nova visita a les instal·lacions del pantà de Benaixeve. Vàrem sortir en bus des de València. En la presa de l’embassament ens esperaven les companyes i companys que van acudir pels seus mitjans.El camí des d’Utiel dóna peu per a activar els records o per a anar descobrint estrats i relats del passat. La Juanita era el nom pel qual es coneixia a l’autobús que unia Benagéber amb Utiel, l’única via d’accés que existia quan es van iniciar els obres del pantà. El llibre de Soler Carnicer » la guerra no va acabar l’1 d’abril de 1939″ narra la història de un pres que esperava l’arribada de notícies de Juanita, la seu dona, en el petit i atrotinat autobús que feia aquest recorregut.

En l’enorme presa començàrem el recorregut per les instal·lacions, seguint el relat d’Andrea Moreno. Enllacem imatges d’Alcalá Zamora inaugurant les obres del pantà que en 1932, anomenat llavors de Blasco Ibáñez, amb la inconfusible sintonia del Node, el noticiari franquista, que en els anys quaranta lloava sense mesura les obres faraòniques de la dictadura i atribuïa al Generalíssim el disseny de les obres del pantà. Apropiant-se també del nom.

Busquem les petjades dels presos republicans. Entre 1941 i 1944 un destacament penitenciari va fer els treballs més durs, de pic i pala. Mà d’obra captiva a preu irrisori. Per a major benefici de l’empresa adjudicatària de les obres, Portolés i Cia i del sistema penitenciari franquista.

Vàrem visitar les ruïnes de l’alberg de solters, un edifici que dóna compte de com es va viure en el poblat que va créixer al costat de les obres d’una presa que va créixer lentament.

Acabem la visita en els barracons on van viure els presos, transformats avui en petits allotjaments d’estiueig. Un recorregut per un espai natural majestuós. En el qual encara no hi ha senyalitzacions que ens mostren el passat, però on el dissabte varem recordar el nom d’alguns presos que allí van treballar, com el de Pau Ciscar. El seu net ens va acompanyar.

Una visita que esperem continuar organitzant. Gràcies a totes les persones que ens acompanyàreu.

Compartim fotos de Vicente Carrión, Tono Vizcaino, Paco Andreu, Irene Lado, Antonia Lluesma y Valerià Martin «Seco»

Las tres muertes de Teófilo del Valle, proyecciones durante el mes de mayo

7 de mayo. Espacio Joven de Villena

Tras la proyección hubo un interesante debate sobre la importancia de conocer la verdad, de rescatar lo que los responsables de los crímenes del franquismo y la transición ocultaron.

Este documental contribuye a restituir la imagen de Teófilo, un joven asesinado en el transcurso de las luchas de los trabajadores del calzado en Elda en el año 1976. Varios disparos acabaron con su vida. Un Consejo de Guerra eximió al policía que disparó de toda responsabilidad. Y la prensa afín al poder, que aún estaba impregnado de franquismo, trató de ensuciar la imagen de Teófilo. Al frente de toda aquella represión contra las movilizaciones obreras estaba Martín Villa.

A casi 50 años de todo aquello su hermano reclama justicia.

Reclamamos justicia, porque es un derecho de las víctimas de los crímenes del franquismo y aquella transición.

En la primera fotografía, Manuel de Juan junto a Isabel Moreno líder sindical del calzado en años 70 y 80, María Lluna Díaz, organizadora del acto por IU y Jorge Cánovas del movimiento memorialista.

8 de mayo proyección en Elx. Universidad Miguel Hernández

Con Miguel Ors de la Catedra Pere Ibarra, Carmen Palomar secretaria comarcal de CCOO, Javier Falco realizador documentales, Elías Alonso, Martín Carpena líder sindical en los años duros, Salah Ennouiri de Sumar, activistas de Hoac, …

Debate sobre la impunidad del franquismo. No pararemos. Verdad, Justicia y Reparación.

14 de mayo Teatro Serrano de Gandía (Valencia)

En Gandía en el Teatro Serrano, proyección del documental las Tres muertes de Teófilo del Valle y animado debate a pesar del aguacero.

Xenxu Edo presentó el documental por ACCIF. Gracias a la asociación de Memoria de la Safor y a la de Víctimas del Franquismo. Y a Manuel de Juan por su magnífico documental.

17 en El Campello (Alacant)

Esta vez la asociación Ni un pas enrere de El Campello dentro del ciclo L’Alacantí en Xàrcia: Temps d’història reunió a medio centenar de personas en la proyección del documental y el debate posterior.

Entre los asistentes Francisco Martínez «Quico» guerrillero antifranquista en primera fila con bastón, a punto de cumplir 100 años.

En otra foto Manuel de Juan junto a Pilar Jiménez y Josep Antoni Pujol organizadores del ciclo de memoria en la comarca del L’Alacantí y Jesús de la asociación Ni un pas enrere.

Propera visita a l’embassament de Benagéber, dissabte 24 de maig

Si vols vindre a coneixer:

  • Com es va construir eixe pantà
  • Com van viure els presoneres republicans que des de 1941 a 1944 van estar en el destacament penitenciari del qual encara es conserven els barracons
  • Que va ser el sistema de redempció de penes o els treballs forçats durant el franquisme.

No et perdes aquesta oportunidat farem el passeig guiades per l’antropòloga Andrea Moreno

Eixirem en bus des de València, aquesta activitat està patrocinada pel Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València

Pots escriure’ns al correu justicia.reparació@gmail.com