Rapadas, inmorales, locas. Todas sospechosas

Con el título Rapadas, inmorales, locas. Todas sospechosas realizamos la segunda mesa redonda correspondiente a las 2as. Jornadas Memoria, género y justicia, el 14 de febrero en Ca Revolta, Valencia. En esta ocasión abarrotamos la sala para escuchar a las ponentes. El epígrafe de la convocatoria englobaba la «desconsideración» del franquismo hacia las mujeres, todas sospechosas.

En esta ocasión vino desde Sevilla la investigadora Pura Sánchez, quien ha estudiado a fondo la represión sufrida por las mujeres en Andalucía. Ha recorrido archivos, escuchado testimonios, dedicado muchísimas horas a desenterrar lo oculto. El titulo de su libro es toda una declaración: «individuas de dudosa moral», ésta fue la consideración del nacionalcatolicismo hacia las mujeres que no aceptaron sus cadenas o que defendieron los valores democráticos de la Republica o que se consideraban a sí mismas seres humanos, no meros apéndices de los hombres de la familia. En su intervención también recogió, desde una perspectiva histórica, cómo y desde cuando se ha practicado el rapado de las mujeres, un señalamiento, un castigo, una humillación que deja huella, que visibiliza el estigma.

Carmen Cardona, prepara su tesis doctoral sobre las mujeres rapadas, analiza los trazos de esta salvaje práctica que se repitió contra las mujeres republicanas, contra las mujeres que tenían familiares republicanos, contra las mujeres a cuyos maridos o compañeros no encontraron los falangistas en los registros domiciliarios, contra mujeres que no obedecían sin rechistar a los nuevos gerifaltes, a tantas y tantas mujeres… Una práctica que avergonzaba y señalaba, que acompañó durante décadas a quienes la sufrieron, que las enmudeció. Una práctica que como muestran ilustraciones de la época se llevó a cabo con saña y tratando de provocar la burla y el desprecio.

VIÑETAS PARA EL RECUERDO Txema Uriarte y Aline Soberon, autoeditores

Las hermanas Gemma y Mónica Del Rey Jordá, componentes de Art al Quadrat, que realizan una labor maravillosa poniendo el arte, su creatividad y capacidad para emocionar, al servicio de la memoria de las mujeres víctimas de la represión franquista, llevaron hasta la sala la experiencia de su poderosa performance realizada en Sagunto, en la que ellas se raparon, y pasearon en un camión por las mismas calles donde «pasearan» a las rapadas cuando terminó la guerra y el futuro se tiñera, para ellas y el conjunto de la sociedad, de oscuro. De aquella acción, valiente y creativa, surgió una excelente exposición y toda una investigación que las está llevando por todo el estado, localizando testimonios, recogiendo vivencias.

María Huertas, desde su experiencia en el psiquiátrico de Bétera, expuso cómo se utilizó contra las mujeres la psiquiatría durante el franquismo. Autora del libro Nueve nombres conoció bien los casos de mujeres que durante años, muchos años, estuvieron encerradas en el manicomio de Jesús en Valencia, despojadas de toda identidad, medicadas, anuladas como personas. La dictadura tuvo a su disposición un entramado de instituciones fundamentales para la vida y las utilizó para «moldear», a martillazos si fuera preciso, a las mujeres que alteraban de algún modo el modelo de mujer nacionalcatólica.

El debate estuvo conducido por Llum Quiñonero, periodista que también ha investigado sobre las mujeres y la represión ejercida contra ellas. Autora de «Nosotras que perdimos la paz» en la que recoge, con sus propias voces, la historia de cuatro mujeres que vivieron los momentos más terribles de la guerra civil y la posguerra del lado de los que la perdieron.

Una sesión dura, tremendo el dolor causado, escandaliza y duele reconocer lo poco que sabemos, el largo camino aun pendiente para conocer las historias de tantas mujeres, «sospechosas, locas, rojas», para conocer, para reparar y para hacer justicia.

De izquierda a derecha: María Huertas, Llum Quiñonero, Pura Sánchez, Carmen Cardona, Gemma y Mónica Del Rey Jordá

Estas jornadas, previstas para el mes de noviembre de 2024, debieron de ser aplazadas por la Dana del 29 de octubre. Cuentan con una subvención de 2350 € del Área de Memoria Histórica y democrática de la Diputación de Valencia, aprobada en junio de 2024

Memòria d’activitats de 2024

Publiquem la memòria d’activitats de 2024. Un any més de treball per a reivindicar i construir memòria. De baralla per a situar el dret a la tutela judicial de les víctimes del franquisme en el centre de les tasques pendents i en l’exigència de les obligacions que l’estat continua deixant de costat en aquest àmbit.
Un any més de treball conjunt en la CEAQUA, Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina per a avançar en aquest difícil camí de trencar la impunitat franquista.
I de caminar al costat de tots els col·lectius i entitats amb els quals eixamplar el radi d’acció de les nostres reivindicacions.
Gràcies a totes les persones associades i col·laboradores que ens doneu suport i feu possible cada pas donat.
Seguim…

Treballs forçats i drets humans

El 5 de febrer realitzàrem al Col·legi Major Rector Peset de València la conferència que havíem hagut d’ajornar per la Dana el passat 30 d’octubre. Vam parlar dels batallons de soldats i els camps de concentració on els franquistes van recloure a desenes de milers de republicans, espais als quals es van generalitzar els treballs forçats i l’esclavissme. Marius Climent, catedràtic de geografia i Història i autor del llibre “El treball esclau durant el franquisme. La Vall d’Albaida (1938-1947)” va explicar els origenes dels batallons de treballadors. Els sistemes de classificació establerts pels franquistes en els quals, de manera totalment arbitrària, es va titllar de «desafectos» al règim a desenes de milers de soldats republicans, recloent-los en uns batallons que van realitzar multitud d’obres de fortificació i reconstrucció. Uns presos que malvivien dins d’una estructura absolutament corrupta en la qual es robava des del presupost per a alimentar als reclusos fins als paquets de menjar que, amb tant d’esforç travaven de fer arribar les famílies, les dones de les famílies, per a alleujar la fam dels presos.

També va explicar Climent l’evolució d’aquests batallons i la constitució dels destacaments penitenciaris com el de Benaixeve. En la seva recerca ha pogut entrevistar persones que van viure de prop la construcció del pantà del «Generalísimo», les condicions en les quals degueren viure alguns dels presos que van obtenir la llibertat condicional amb desterrament i van romandre en el poblat de Benageber treballant en les obres perquè no tenien on anar.Sofrint les visites de la guàrdia civil, jornades de 12 hores diàries amb sous miserables dels quals bona part eren reemborsats per l’empresa concessionària de Portolés i Cia a través de l’Economat i els serveis que «facilitava».

Mirta Nuñez, professora de la Universitat Complutense de Madrid i autora de nombrosos estudis sobre diversos aspectes de la repressió franquista, va tractar el cas del camp de concentració de Portaceli, un espai d’amuntegament, condicions insalubres, polls i fam. En el qual els falangistes seleccionaven de tant en tant a presos per a assassinar-los sense cap judici.

Un sistema de «demolició» i humiliació per als presos i les seues famílies. Un fonament amb el qual segellar el silenci i la por, les bases sobre les quals es va mantenir la dictadura.

Raquel Vanyó, professora de dret internacional de la Universitat de València va exposar des del punt de vista jurídic la vulneració de drets humans que aquests crims representen. La legislació que existia i existeix per a reclamar que siguin investigats i enjudiciats els responsables. Una via necessària per a reparar a les víctimes. Que a Espanya la majoria de la judicatura no considera per als crims franquistes, quan si l’ha aplicat per a altres criminals de lesa humanitat, com és el cas de militar argentí Scilingo jutjat i condemnat en 2004 per l’Audiència Nacional.

Va recordar que no s’ha admès a tràmit la querella, presentada l’any passat per un grup de familiars de presos, que van dur a terme treballs forçats a Navarra, en la construcció de carreteres al Pirineu. Quan des del punt de vista del dret internacional, vigents ja des dels principis de Nuremberg, el dret dels denunciants a la justícia, la recerca i la reparació hauria d’estar garantit per l’estat.

Va ser una sessió molt interessant, podeu veure el video, mes a baix:

Aquest projecte es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros.

II Jornades Memòria, gènere i justícia – Dones i franquisme

El 31 de gener hem realitzat en la llibreria La Repartidora (Benimaclet) la primera sessió d’aquestes jornades. El títol Dones i Franquisme. Amb María Llanos Pérez, Irene Morengo, Ángela Jareño i Paula Finat.

Hem compartit i comentat les investigacions realitzades per Maria Llanos Pérez i Irene Morengo.
Maria Llanos Pérez és autora d’un minuciós estudi sobre la repressió de les dones a Albacete, el seu llibre «Mujeres de instintos perversos»: La justicia militar franquista contra las mujeres en Albacete (1939-1948)» és el resultat de la seua tesi doctoral. Una investigadora molt jove amb una enorme sensibilitat i capacitat. Per a la seua investigació ha revisat a fons els arxius, llegit en ells més enllà dels tecnicismes i el llenguatge oficial franquista, misogin per excel·lència. Les xifres aclaparen, però més encara el que aquestes a vegades no deixen veure: les acusacions, la descripció de les dones jutjades i condemnades, el menyspreu cap a elles, la venjança contra els qui gosaren fer fallida el model de dona del nacionalcatolicisme. Acusades per induir, per parlar massa, per vestir de milicianes o portar una arma en temps de guerra…

Un xicotet exemple: el cas de una dona acusada «De arrancar las puertas de la Iglesia y colocarlas en su casa», en acabar la guerra no obstant això les portes de l’església romanien en el seu lloc, la qual cosa posa de manifest l’arbitrarietat i categoria de moltes de les acusacions.
També Maria Llanos aborda en la seua investigació les resistències que algunes dones van ordir per a fer front a la piconadora repressiva, mecanismes de supervivència, d’autoafirmació i dignitat.
La repressió franquista contra les dones d’Albacete, conté elements comuns que es repetiran en tots els racons de l’estat. Impregnats de masclisme, d’odi cap a les dones que van intentar trencar motles i defensar drets durant la segona Republica.

Irene Morengo ens va parlar de les investigacions que duen a terme des del grup Conxa Perez. Una d’elles està recollida en el comic «Recull de memòria oral ilustrada» amb entrevistes realitzades a dones de diferents àmbits que relaten com va influir en les seues vides l’educació franquista. En l’actualitat des del grup estan desenvolupant una investigació en la qual a través d’entrevistes intenten mostrar les formes com les dones resistents, en totes les seues possibles formes, ordeixen les seues estratègies i fan front al feixisme, al masclisme i a les diferents formes d’opressió.
Basen el seu mètode de treball en la Jineolojî i tècniques d’investigació implementades per dones del Kurdistan que aposten per posar en el centre la història de les dones.

Vam tindre un interessant debat on quedà palés la importància de visibilitzar a les dones en la recerca.

Aquestes jornades, previstes per al mes de novembre de 2024, degueren ser ajornades per la Dana. Compten amb una subvenció de 2350 € del Area de Memòria Històrica i democràtica de la Diputació de València, aprovada al juny de 2024

Segona visita a l’embassament de Benagéber. Treballs forçats – 24 de gener

El 24 de gener hem tornat a l’embassament de Benagéber. En aquesta ocasió l’autobús noliejat gràcies al patrocini del Area de Memòria de la Diputació de València, que ha finançat aquest projecte que hem titulat Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagébe. A més ens acompanyaven altres 20 persones que van acudir amb els seus propis mitjans des de diferents localitats.

Aquest dissabte el temps era desapacible i fred. Una oportunitat que va aprofitar la guia de la visita, l’arqueòloga Andrea Moreno, per a posar-nos en situació: imaginar-nos en aqueix entorn, aïllat, en els anys 40 encara més, treballant en la construcció de la presa que ara mirem des de dalt, amb tot just un jersei de llana com tot abric. Mal menjant. Vigilades per guàrdies de presons i guàrdia civils.
Des de 1941 fins a 1944 en les obres del pantà va haver-hi un destacament de presos republicans treballant en aquell mateix espai. Treballs durs de pic i pala.

Unes obres que va inaugurar el president de la segona republica Alcalá Zamora en 1932, que formaven part d’un pla hidrogràfic dels anys 20. Que van quedar paralitzades durant la guerra del 36 al 39 i que es van reprendre en el 41. L’empresa concessionària de l’obra, Portolés i Cia, propietat d’un militar franquista, va aprofitar la mà d’obra quasi esclava que proporcionava el sistema penitenciari del regimen.
Andrea Moreno ho va explicar molt bé: el sistema de redempció de penes, un mitjà a través del que es va aprofitar, es va explotar, la capacitat de treball dels presos republicans per a construir les grans obres del regimen que els va condemnar.

També va explicar com va sorgir tot el poblat, en el qual es van arribar a allotjar mes de 1000 persones, mentre es duia a terme la construcció d’aqueix enorme embassament que es va engolir l’antic poble de Benagéber, obligant els seus veïns a disseminar-se per diverses noves localitats.
Vam conéixer els barracons en els quals van viure els presos. Les construccions pròximes en les que es van allotjar els seus guardians i en les quals es troba un calabós reconstruït que ens va ensenyar amablement l’alcalde Rafael Darijo.
Recordem també als maquis que van actuar per la zona i la primera fossa exhumada en el Pais Valencià en 2010, on es van trobar les restes de dos guerrillers, un punt de suport i sis treballadors del pantà.
Després de la visita la majoria dels participants vam menjar en el bar de Benagéber.


Una jornada estupenda, per a gaudir de llocs on construir memòria, espais en els quals aprendre, que deixen petjada.
Gràcies Andrea Moreno, gràcies alcalde Rafael Darijo
Gràcies amigues i amics.
Intentarem una nova visita per a la primavera

El projecte «Queda inaugurado este pantano: treballs forçats a Benagéber» es realitza amb el patrocini del Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que l’ha finançat amb la quantitat de 8.971,44 euros