Visita a les instal.lacions de l’embassament de Benagéber. 24 de maig

Dissabte passat, 24 de maig, hem fet una nova visita a les instal·lacions del pantà de Benaixeve. Vàrem sortir en bus des de València. En la presa de l’embassament ens esperaven les companyes i companys que van acudir pels seus mitjans.El camí des d’Utiel dóna peu per a activar els records o per a anar descobrint estrats i relats del passat. La Juanita era el nom pel qual es coneixia a l’autobús que unia Benagéber amb Utiel, l’única via d’accés que existia quan es van iniciar els obres del pantà. El llibre de Soler Carnicer » la guerra no va acabar l’1 d’abril de 1939″ narra la història de un pres que esperava l’arribada de notícies de Juanita, la seu dona, en el petit i atrotinat autobús que feia aquest recorregut.

En l’enorme presa començàrem el recorregut per les instal·lacions, seguint el relat d’Andrea Moreno. Enllacem imatges d’Alcalá Zamora inaugurant les obres del pantà que en 1932, anomenat llavors de Blasco Ibáñez, amb la inconfusible sintonia del Node, el noticiari franquista, que en els anys quaranta lloava sense mesura les obres faraòniques de la dictadura i atribuïa al Generalíssim el disseny de les obres del pantà. Apropiant-se també del nom.

Busquem les petjades dels presos republicans. Entre 1941 i 1944 un destacament penitenciari va fer els treballs més durs, de pic i pala. Mà d’obra captiva a preu irrisori. Per a major benefici de l’empresa adjudicatària de les obres, Portolés i Cia i del sistema penitenciari franquista.

Vàrem visitar les ruïnes de l’alberg de solters, un edifici que dóna compte de com es va viure en el poblat que va créixer al costat de les obres d’una presa que va créixer lentament.

Acabem la visita en els barracons on van viure els presos, transformats avui en petits allotjaments d’estiueig. Un recorregut per un espai natural majestuós. En el qual encara no hi ha senyalitzacions que ens mostren el passat, però on el dissabte varem recordar el nom d’alguns presos que allí van treballar, com el de Pau Ciscar. El seu net ens va acompanyar.

Una visita que esperem continuar organitzant. Gràcies a totes les persones que ens acompanyàreu.

Compartim fotos de Vicente Carrión, Tono Vizcaino, Paco Andreu, Irene Lado, Antonia Lluesma y Valerià Martin «Seco»

Las tres muertes de Teófilo del Valle, proyecciones durante el mes de mayo

7 de mayo. Espacio Joven de Villena

Tras la proyección hubo un interesante debate sobre la importancia de conocer la verdad, de rescatar lo que los responsables de los crímenes del franquismo y la transición ocultaron.

Este documental contribuye a restituir la imagen de Teófilo, un joven asesinado en el transcurso de las luchas de los trabajadores del calzado en Elda en el año 1976. Varios disparos acabaron con su vida. Un Consejo de Guerra eximió al policía que disparó de toda responsabilidad. Y la prensa afín al poder, que aún estaba impregnado de franquismo, trató de ensuciar la imagen de Teófilo. Al frente de toda aquella represión contra las movilizaciones obreras estaba Martín Villa.

A casi 50 años de todo aquello su hermano reclama justicia.

Reclamamos justicia, porque es un derecho de las víctimas de los crímenes del franquismo y aquella transición.

En la primera fotografía, Manuel de Juan junto a Isabel Moreno líder sindical del calzado en años 70 y 80, María Lluna Díaz, organizadora del acto por IU y Jorge Cánovas del movimiento memorialista.

8 de mayo proyección en Elx. Universidad Miguel Hernández

Con Miguel Ors de la Catedra Pere Ibarra, Carmen Palomar secretaria comarcal de CCOO, Javier Falco realizador documentales, Elías Alonso, Martín Carpena líder sindical en los años duros, Salah Ennouiri de Sumar, activistas de Hoac, …

Debate sobre la impunidad del franquismo. No pararemos. Verdad, Justicia y Reparación.

14 de mayo Teatro Serrano de Gandía (Valencia)

En Gandía en el Teatro Serrano, proyección del documental las Tres muertes de Teófilo del Valle y animado debate a pesar del aguacero.

Xenxu Edo presentó el documental por ACCIF. Gracias a la asociación de Memoria de la Safor y a la de Víctimas del Franquismo. Y a Manuel de Juan por su magnífico documental.

17 en El Campello (Alacant)

Esta vez la asociación Ni un pas enrere de El Campello dentro del ciclo L’Alacantí en Xàrcia: Temps d’història reunió a medio centenar de personas en la proyección del documental y el debate posterior.

Entre los asistentes Francisco Martínez «Quico» guerrillero antifranquista en primera fila con bastón, a punto de cumplir 100 años.

En otra foto Manuel de Juan junto a Pilar Jiménez y Josep Antoni Pujol organizadores del ciclo de memoria en la comarca del L’Alacantí y Jesús de la asociación Ni un pas enrere.

Propera visita a l’embassament de Benagéber, dissabte 24 de maig

Si vols vindre a coneixer:

  • Com es va construir eixe pantà
  • Com van viure els presoneres republicans que des de 1941 a 1944 van estar en el destacament penitenciari del qual encara es conserven els barracons
  • Que va ser el sistema de redempció de penes o els treballs forçats durant el franquisme.

No et perdes aquesta oportunidat farem el passeig guiades per l’antropòloga Andrea Moreno

Eixirem en bus des de València, aquesta activitat està patrocinada pel Area de Memòria Democràtica de la Diputació de València

Pots escriure’ns al correu justicia.reparació@gmail.com

Mikel Salegi del record a la memòria

Ahir, 6 de maig, vam parlar en la llibreria La Repartidora de Mikel Salegi, un noi de 21 anys, assassinat en un control policial en un barri de Sant Sebastià al desembre de 1974. 18 bales es van emportar la seva vida. La seva mort i el seu funeral van ser brutals.
Les forces policials de la dictadura contra la població.
La mare i les germanes de Mikel van iniciar una decidida lluita perquè es fera justícia. S’esclarira l’ocorregut i s’establissin responsabilitats. 50 anys després, Itziar Salegui en nom de les germanes que encara viuen recorda al seu germà i agraeix a la societat civil i les associacions que fan memòria. Denúncia l’abandó de les institucions a les víctimes de la dictadura, de la violència policial, dels crims d’estat. Denúncia l’absència de justícia.
Ahir vam poder escoltar-la en un vídeo que ens va enviar, també escoltàrem a Javier Buces autor del llibre Mikel Salegi del record a la memòria editat per la Sociedad de Ciencias Aranzadi.
En la sala vam comptar amb les intervencions d’Ainhoa J. Vilató periodista, David González profesor de esukera de la Euskal Etxea de València i Lucila Aragó de la nostra associació.

Agraírem a Dolores Cabra i a l’associació AGE la seua col.laboració en esta activitat, i el seu compromís en la causa de Mikel Salegi.

Parlàrem també de la campanya 50 ANYS D’IMPUNITAT NI UN MÉS, impulsada des de CEAQUA, amb el context tractat durant la presentació no van fer falta més explicacions, és evident que l’estat té pendent garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, i per a això ha d’eliminar qualsevol obstacle que impedisca el seu exercici.

Es necessari:

  • La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia de 1977.·
  • La modificació del Codi Penal per a introduir el principi de legalitat internacional.·
  • L’elaboració d’una Llei de Secrets Oficials concorde als principis democràtics de transparència.·
  • L’aprovació de la Llei de bebés robats.·
  • L’elaboració d’un informe i la realització d’un cens sobre les greus violacions de drets humans de la dictadura franquista per a garantir l’accés a la justícia i reparació.

Gràcies als qui heu compartit aquesta tarda i el record de Mikel Salegi
Gràcies a la llibreria La Repartidora de Benimaclet

📸 Fografies de «El Seco»

50 anys d’impunitat. Ni un més

Després de 50 anys de la mort de Franco, encara es mantenen impunes els crims contra la humanitat comesos durant més de 40 anys de dictadura: assassinats, desaparicions, treball esclau, espoli patrimonial, exili, robatori de bebés, tortures, presó, represàlies laborals, tancament de dones joves en centres sota el comandament de l’Església per al seu “control i reeducació”, etc.

Després de la mort de Franco el poder es va mantindre en les mateixes mans sense cap depuració tant en l’Exèrcit, la judicatura, l’Administració, les forces de seguretat, l’estructura política com en la legislatura. Un poder que va reprimir durament a una majoria de la població que va prendre els carrers per a lluitar contra eixe mateix règim que es mantenia a través del terror i per a aconseguir un Estat democràtic de dret. Un poder que va construir un mur d’impunitat dels crims franquistes.

El sistema d’impunitat construït pels tres poders de l’Estat després de la mort de Franco s’ha mantingut bàsicament fins hui en dia. Un poder legislatiu que manté lleis com la Llei d’Amnistia, la Llei de Secrets Oficials o la Llei Mordassa. Un poder executiu que manté unes polítiques de memòria històrica orientades a reconeixements institucionals molt insuficients i a la implementació de mesures de caràcter administratiu ometent deliberadament qualsevol actuació que facilite l’accés a la justícia. I un poder judicial que es nega reiteradament a investigar i enjudiciar els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Centenars de milers de persones i els seus familiars que van patir greus violacions de drets humans continuen lluitant pel dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

Durant aquest any en què es commemora el 50 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i en el qual el Govern ha programat per això més de 100 actes, des de CEAQUA volem denunciar la inadmissió de les més de 115 querelles presentades en l’Estat espanyol exigint la investigació judicial dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Continuar mantenint polítiques d’impunitat que impedeixen la investigació dels crims franquistes resulta incompatible amb polítiques de regeneració democràtica, sent aquestes absolutament necessàries per a expulsar de les nostres institucions les múltiples xacres heretades de la dictadura que encara perviuen.

Per tot l’anterior, i en aplicació dels tractats internacionals de drets humans ratificats per l’Estat espanyol, animem a les associacions memorialistes i entitats socials al fet que se sumen a aquest manifest per a continuar denunciant els 50 anys d’impunitat mantinguts per l’Estat espanyol i exigir:

· La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia de 1977.·

La modificació del Codi Penal per a introduir el principi de legalitat internacional.·

L’elaboració d’una Llei de Secrets Oficials concorde als principis democràtics de transparència.·

L’aprovació de la Llei de bebés robats.·

L’elaboració d’un informe i la realització d’un cens sobre les greus violacions de drets humans de la dictadura franquista per a garantir l’accés a la justícia i reparació.

Amb motiu del 50 aniversari dels últims afusellaments del règim franquista, aquest Manifest serà presentat a tots els grups parlamentaris del Congrés i diferents instàncies internacionals en l’última setmana de setembre.

Abril 2025

Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina

Sumat a la campanya, ni un any mes d’imunitat

50 años de Impunidad. 1975-2025. Ni uno más

https://sites.google.com/view/contraimpunidad/inicio

Patricia Canet presenta una querella per l’assassinat del seu besoncle Juan Canet Bou.

El passat 8 d’abril, en el Centre Cultural Octubre de València, Patricia Canet Triguero va fer pública la seua querella per crims contra la humanitat durant el franquisme per l’assassinat i la desaparició forçada del seu besoncle patern, Juan Canet Bou, afusellat el 13 d’octubre de 1941, quan tenia 24 anys.

Patricia Canet, es professora d’història i presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 146 del cementiri de Paterna,  va explicar que Juan Canet «era el germà del meu avi patern i va ser un assassinat per venjança. El meu avi estava en la guerra i l’altre germà havia fugit a França quan va esclatar la contesa. Al meu besoncle van segrestar-lo arran d’una denúncia d’un feixista del veïnat i perquè els franquistes van decidir que algú havia de morir a casa».

Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa El Rogle i de l’equip juridic de CEAQUA, redactora de la querella de Patricia explicà que l’objectiu d’aquesta acció judicial és doble: hi ha el propòsit de «dignificar la història d’aquesta persona», però també d’aconseguir trencar amb el mur que es troben en els jutjats aquesta mena de querelles per crims de lesa humanitat del franquisme. «Recordem que durant el franquisme va haver-hi 300 camps de concentració, mig milió d’exiliats, 300.000 nadons robots… Es va practicar una eliminació sistemàtica de l’enemic ideològic. Es van cometre crims que estan catalogats de lesa humanitat». També va exposar la fonamentació jurídica de la querella i va denunciar els arguments que generalment utilitzen els jutges per a desestimar les querelles contra els crims del franquisme «La judicatura espanyola sovint empra dos arguments per a desestimar aquestes querelles: la llei d’amnistia i la prescripció. En el cas de la llei d’amnistia, s’ha de recordar que es tracta d’una llei que neix nul·la, ja que l’Estat espanyol va ratificar abans el pacte de drets civils i polítics». A més ha recordat que el dret internacional de drets humans estableix que els crimenes de lesa humanitat ni prescriuen ni es poden amnistiar. «Els jutges necessiten potser mes formació en aquesta matèria».

Patricia Canet ha estat acompanyada per representants de Amnistia Internacional, Plataforma de fosses de Paterna, Coordinadora d’associacions de memòria del Pais València i Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme. Olga Franco, Daniel Galán y Lucila Aragó van intervindre donant el seu suport i reclamant el dret a la investigació i a la justícia.
També van estar presents les diputades en les Corts Valencianes Mercedes Caballero del PSPV i Isaura Navarro de Compromís.

Va ser una roda de premsa intensa en continguts i emocions. Amb Patricia Canet dona decidida i valenta a la qual continuem donant ànims i tot el nostre suport.

Gràcies a totes les persones que vau col·laborar a fer-la possible

La roda de premsa ha sigut recollida en nombrosos mitjans de comunicació:

Presentan una nueva querella en Paterna por crímenes durante el franquismo: «A mi tío abuelo lo mataron por venganza» | Público

Nova querella a Paterna per crims contra la humanitat en el franquisme: “Al meu besoncle el van matar per venjança” https://www.apuntmedia.es/1_1b24b5

Un assassinat per «venjança» i la lluita contra el «franquisme sociològic» als tribunals – El Temps https://www.eltemps.cat/article/66053/un-assassinat-per-venjanca-i-la-lluita-contra-el-franquisme-sociologic-als-tribunals?&utm_source=whatsapp&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany

Fotografías de María Gomar:

Ací es pot descarregar la nota de premsa que vam distribuir: