Ayer, 20 de octubre, se realizó la III Marcha a pie al campo de concentración de Portaceli, 8,5 kilómetros de Recuerdo y Dignidad. En memoria de los presos republicanos que estuvieron allí encerrados en una condiciones de hacinamiento inhumanas. Haber estado del lado de la Republica, de la democracia y las libertades, no alinearse con el fascismo les llevó a prisión. Les costó sufrir condenas de cárcel enormes, o morir asesinados tras juicios farsa o sin necesidad de ellos.
Campos de concentración que el franquismo escondió, muchos aún permanecen sin ser localizados. Portaceli está perfectamente identificado, son muchos los testimonios que se conservan, otros, poco a poco, van saliendo a la luz.
Ayer presentamos en Villena el documental sobre Teofilo del Valle. Se inauguraban las Jornadas de Memoria Histórica. la concejala Alba Laserna presentó a Merche Muñoz autora de la música y al director Manuel de Juan.
El debate volvió a mostrar la importancia de descubrir la verdad de la violencia en la transición para aplacar al movimiento obrero. Cuántos crímenes impunes y cuánta historia por escribir con la verdad que en documentales como éste conseguimos mostrar. Entre el público, jóvenes críticos, que los hay, y setenteros militantes obreros calentaron el ambiente.
La exposición sobre las luchas del calzado de 1976~2977 que acompaña al documental quedó expuesta en la Kaku, mítico espacio cultural villenero
Des de 1939, fins a principis de 1942, l’actual hospital Dr. Moliner a Portaceli (Serra) va ser un Camp de Concentració en què milers de republicans van ser empresonats en condicions extremes, de tortura i fam que va portar fins a la mort un gran nombre, encara inexacte, de presoners.A l’octubre del 1939 arribaven des de diferents centres d’internament, des de la Plaça de Bous de València convertida durant unes setmanes també en camp d’internament després de l’entrada de les tropes franquistes a València, molts van arribar des del camp de concentració d’Albatera a Alacant, on van ser confinats després de quedar atrapats al port d’aquella ciutat des d’on havien intentat escapar en vaixell fugint de la repressió segura. En caldre tancar el camp d’Albatera, quan les condicions eren absolutament desastroses, van traslladar els presoners amuntegats en vagons de bestiar, arribant exhausts a l’estació de Bétera i des d’allà els obligaven a caminar per un camí estret costerut, fins arribar després de nou quilòmetres de marxa, a un edifici en construcció, un sanatori, que s’havia iniciat la construcció durant la República per ser un hospital de tuberculosos, que el franquisme va convertir en el Camp de Concentració de Portaceli.Per aquelles instal·lacions van arribar a passar més de 20.000 presos republicans, molts d’ells van sortir per ser, poc temps després, assassinats a Paterna i llançats a les fosses comunes del seu cementiri.L’existència d’aquest, com la de la resta dels més de 300 camps de concentració que van utilitzar les tropes franquistes a tot l’estat espanyol per castigar els vençuts, va ser amagada durant molts anys. Forma part d’aquesta part d’història que el franquisme va voler silenciar i amagar, temps ple de crims i dolor.Per tercer any consecutiu, en fer a peu el mateix camí que van anar els presos republicans, avancem en el camí de recuperar la veritat, donar a conèixer que va passar a Portaceli i rendir homenatge a les persones que van lluitar per la Llibertat i la República. Reivindiquem els seus noms i reclamem per a ells Justícia i Reparació.Us convidem a fer juntes aquesta nova edició, la III Marxa a peu entre Bétera i Portaceli, 8,5 quilòmetres de Record i Dignitat. S’iniciarà el 20 d’octubre a les 10.00 hores des de l’estació de metro de Bétera.
Centenars de presos republicans treballaren entre 1941 i 1944 en la construcció de l’actual embassament de Benágeber, a l’interior de la Serrania. La història dels aproximadament sis-cents presos que treballaren en les obres, junt a centenars de altres treballadors i les seues famílies, és un episodi a penes conegut de la dictadura.
Com van acabar presoners del franquisme construint un gran embassament?
Una vegada acabada la guerra, centenars de milers de persones que havien lluitat contra la sublevació franquista acabaren en presons i camps de concentració, víctimes d’unes llargues condemnes dictades en consells de guerra. El franquisme va decidir explotar a milers d’ells com a mà d’obra en condicions duríssimes, presentant eixa explotació com una forma de canviar a les persones per sempre. Havia nascut «La Redención de Penas«.
Els destacaments penitenciaris de treball ompliren l’estat espanyol. Moltes obres públiques i privades com mines, carreteres, canals, habitatges, reconstruccions, ports i pantans conserven la memòria del seu treball. En el cas de Benágeber i malgrat que els treballs per construir un embassament al riu Túria començaren durant la II República, va ser durant el franquisme que van realitzar-se la major part de les obres. En 1941, el primer destacament de presos es va incorporar als treballs de construcció.
Apartats en uns senzills barracons que encara es conserven, fent els treballs manuals més durs de pic i pala, vigilats permanentment, treballant durant jornades de fins a divuit hores, obligats a acudir a missa dominical i allunyats de les seues famílies van treballar al pantà fins a octubre de 1944.
La empresa Portolés y Cia, molt propera al régim franquista, va ser l’encarregada de dur a terme les obres fins a la seua finalització en 1952. En l’actualitat, les restes de diverses construccions són un testimoni així com espai privilegiat per conéixer i explicar el funcionament de la dictadura.
El dissabte 28 de setembre en el espai intercultural Sankofa (Patraix) col·laboràrem en la realització del primer concert solidari amb la 3r Marxa a peu a Portaceli. Comptàrem amb la colaboració desinteressada de Pequeño Mulo, Cafedeflors i Hugo Mas. Va haver-hi algunes intervencions des de la comissió organitzadora
Us deixem unes fotografies que va fer «EL Seco»
EL DIUMENGE 20 D’OCTUBRE REALITZAREM LA III MARXA A PEU DE BÉTERA FINS PORTACELI EN MEMÒRIA DE LES PERSONES QUE ALLI VAN SER RECLOSES PER DEFENSAR LA REPUBLICA I LLUITAR PER LA LLIBERTAT.
Des de 1939, fins a principis de 1942, l’actual hospital Dr. Moliner a Portaceli (Serra) va ser un Camp de Concentració en què milers de republicans van ser empresonats en condicions extremes, de tortura i fam que va portar fins a la mort un gran nombre, encara inexacte, de presoners.
A l’octubre del 1939 arribaven des de diferents centres d’internament, des de la Plaça de Bous de València convertida durant unes setmanes també en camp d’internament després de l’entrada de les tropes franquistes a València, molts van arribar des del camp de concentració d’Albatera a Alacant, on van ser confinats després de quedar atrapats al port d’aquella ciutat des d’on havien intentat escapar en vaixell fugint de la repressió segura. En caldre tancar el camp d’Albatera, quan les condicions eren absolutament desastroses, van traslladar els presoners amuntegats en vagons de bestiar, arribant exhausts a l’estació de Bétera i des d’allà els obligaven a caminar per un camí estret costerut, fins arribar després de nou quilòmetres de marxa, a un edifici en construcció, un sanatori, que s’havia iniciat la construcció durant la República per ser un hospital de tuberculosos, que el franquisme va convertir en el Camp de Concentració de Portaceli.
Per aquelles instal·lacions van arribar a passar més de 20.000 presos republicans, molts d’ells van sortir per ser, poc temps després, assassinats a Paterna i llançats a les fosses comunes del seu cementiri.
L’existència d’aquest, com la de la resta dels més de 300 camps de concentració que van utilitzar les tropes franquistes a tot l’estat espanyol per castigar els vençuts, va ser amagada durant molts anys. Forma part d’aquesta part d’història que el franquisme va voler silenciar i amagar, temps ple de crims i dolor.
Per tercer any consecutiu, en fer a peu el mateix camí que van anar els presos republicans, avancem en el camí de recuperar la veritat, donar a conèixer que va passar a Portaceli i rendir homenatge a les persones que van lluitar per la Llibertat i la República. Reivindiquem els seus noms i reclamem per a ells Justícia i Reparació.
Us convidem a fer juntes aquesta nova edició, la III Marxa a peu entre Bétera i Portaceli, 8,5 quilòmetres de Record i Dignitat. S’iniciarà el 20 d’octubre a les 10.00 hores des de l’estació de metro de Bétera.
Hem organitzat concerts solidaris per demanar fons i difondre aquesta iniciativa:
Divendres 11 d’octubre a les 20 hores a Ca Revolta (carrer de Santa Teresa, 10) amb l’actuació de La navalla d’Ockham.
El 27 de septiembre se presentó el documental “Las tres muertes de Teófilo del Valle” en la Sala Las Trece Rosas, de CCOO de Madrid.
Tras la proyección tuvo lugar un debate en el que participaron Manuel de Juan Navarro (guionista y director) y Michael Meert (realizador) que explicaron la génesis y realización del documental y cómo fueron investigando los hechos en diferentes archivos y consiguieron las entrevistas con el juez que instruyó el caso y con el alcalde de Elda de entonces.
También participó Lucila Aragó, de Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme – Plataforma de support a la querella argentina del País Valencià que recordó la importancia de las movilizaciones obreras y ciudadanas en esa época y cómo fueron duramente represaliadas por la dictadura y la monarquía.
Sobre estos hechos y en recuerdo de los cinco últimos fusilados por Franco el 27 de septiembre de 1975, intervino Manuel Blanco Chivite, periodista, escritor y editor, detenido y torturado esos mismos días y condenado a la pena de muerte en uno de los consejos de guerra celebrados en el verano de aquel año. Blanco Chivite rememoró hechos similares al asesinato de Teófilo ocurridos en los meses previos a la muerte de Franco, como el asesinato, el 30 de octubre de 1975, de Antonio González Ramos, en La Laguna (Tenerife), torturado por el comisario de la BPS José Matutes.
Memòria i justícia. Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme 